ESPÈCIE VULNERABLE

Coure de mollera

Lycaena hippothoe

ESP: Manto cobrizo I ENG: Purple-edged copper

El coure de mollera és una espècie típica de molleres, amb distribució paleàrtica.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

El coure de mollera és una papallona amb distribució paleàrtica, que s’estén des la península Ibèrica i les conques del Amur i l’Usuri, fins a la Xina i Corea. A la península Ibèrica es troba exclusivament al terç nord, on viu principalment a la Serralada Cantàbrica, al Sistema ibèric septentrional i als Pirineus.

A Catalunya

A Catalunya és exclusiva dels Pirineus, on manté poblacions disperses i locals. El seu límit de distribució a l’est es troba als límits del Ripollès, sense cites a la Garrotxa. És absent a les serralades Prepirinenques, d’on hauria pogut desaparèixer a serres com el Cadí. No obstant, s’ha citat per primera vegada l’any 2021 i 2022 a les comarques de l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà respectivament, a zones pròximes al Parc Nacional d’Aigüestortes, ja als sistemes muntanyosos pirinencs. Aquestes cites, tot i trobar-se en zones més o menys contínues pel que fa la distribució general de l’espècie, corresponen dos punts aïllats i es desconeix fins a quin punt estan connectades amb la resta de poblacions pirinenques.

Distribució altitudinal

A Catalunya viu entre els 1000 i els 2000 m, però els registres ibèrics indiquen des dels 420 m fins als 2900 m, amb una mitjana als 1473.

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT Espècie univoltina amb una perllongada generació entre finals de juny i principis de setembre, amb el pic de vol les 3 últimes setmanes de juliol. S’ha descrit un cicle parcialment bivoltí per a algunes poblacions de Centreuropa, que té com a conseqüència un període de vol més perllongat però, alhora, una mida més petita dels exemplars; no hi ha, però, cap evidència que pugui passar el mateix a les poblacions pirinenques.

  • POSTA La posta es realitza durant el període de vol dels adults sobre les tiges de la planta nutrícia, l’agrella (Rumex acetosa), molt més rarament sobre les fulles i les flors. La fase d’ou és curta, entre 1-2 setmanes. La fecunditat de les femelles, segons un estudi, varia fortament segons la població, oscil·lant les mitjanes entre uns 250 i uns 465 ous. En l’estudi, van trobar una relació inversa entre el número d’ous i la mida d’aquests, essent aquesta relació pròpia de cada població.

  • ERUGA L’eruga és d’activitat nocturna. Quan arriba al tercer o quart estadi entra en diapausa i hiverna. L’activitat es reprèn ja ben entrada la primavera.

  • CRISÀLIDE Un cop acabat el desenvolupament, la larva s’amaga entre la vegetació a la base de la planta nutrícia i es transforma en crisàlide. Aquesta fase és curta, de l’ordre d’un parell de setmanes. La crisàlide té capacitat d’emetre sorolls.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

El coure de mollera és una papallona especialista dels prats alpins i subalpins humits, incloses les molleres i la vegetació megafòrbica de la vora de les torrenteres. Es troba entre les espècies amb un índex d’especialització d’hàbitat més alt (SSI > 4) de totes les que integren la xarxa del CBMS. Així mateix, és exclusiva dels ambients oberts, tal com denota un índex TAO d’1, que només tenen les espècies que eviten completament els matollars i les masses forestals. Malgrat que ha apareix en força tipus de prats, molt majorment apareix en formacions fortament higròfiles.

Requeriments

  • Plantes nutrícies

    La planta nutrícia del coure de mollera és l’agrella (Rumex acetosa). A la província de Lleó també s’ha comprovat l’ovoposició sobre la bistorta (Polygonum bistorta), cosa que no ha estat confirmada als Pirineus.

    Les femelles fan la posta preferentment sobre plantes que creixen amb un cert grau d’isolament, en àrees amb menys recursos florals (per evitar les interaccions amb mascles territorials, que intercedeixen amb el procés d’ovoposició) i amb condicions marcadament termòfiles.

  • Plantes nectaríferes
    El coure de mollera visita regularment diferents fonts de nèctar pròpies de prats i ambients humits de muntanya, tals com són la bistorta (Polygonum bistorta), plantes del gènere Ranunculus, Cirsium palustre i Knautia arvensis. D’aquestes, flors, la bistorta sembla ser l’espècie preferida. Tant mascles com femelles destinen aproximadament un terç del temps a alimentar-se d’aquestes flors. La quantitat de nèctar obtinguda afecta fortament tant la longevitat dels individus com a la fecunditat de les femelles, cosa que el converteix en un recurs de gran importància en aquesta espècie.

Depredadors i paràsits

Es disposa de molt escassa informació sobre els enemics d’aquesta espècie. S’esmenta la presència de parasitoides himenòpters tant dels ous (possiblement del gènere Trichogramma) com de les larves (l’icneumònid Hyposoter placidus (Ichneumonidae: Campopleginae) en un material recollit als Pirineus.

Estructura de la població

Aquesta espècie té una capacitat dispersiva limitada, estimada en uns pocs centenars de metres. S’assumeix una estructura poblacional tancada, típica de les espècies que s’estructuren en metapoblacions. Falten, però, nous estudis per poder precisar aquests aspectes.

En un estudi es va estimar la mida i densitat poblacional en una localitat a l’oest d’Alemanya, a partir d’un estudi de captura, marcatge i recaptura. Considerant una població tancada, es va estimar en uns 600 el número d’adults individus de tota la generació, amb una densitat de 68 individus/ha. Aquests valors són intermedis i indiquen una mida poblacional força petita en comparació a la de moltes altres espècies de licènids. A manca d’estudis similars a Catalunya, creiem que aquestes xifres podrien ser força més petites per a les poblacions catalanes, que sovint apareixen ocupant clapes d’hàbitat molt reduïdes.

Comportament

Els mascles són territorials; seleccionen àrees de 10-20 m2 amb presència d’abundants recursos florals i també de planta nutrícia, les quals patrullen repetidament en cerca de femelles i altres mascles, amb els quals interaccionen agressivament per foragitar-los. Els territoris, doncs, s’estableixen en funció de la presència d’un dels recursos essencials que necessiten les femelles (nèctar).

Segons la temperatura, els mascles passen estones més llargues aturats a les tiges de les plantes (comportament de “perching”, predominant a baixa temperatura) o patrullant pel territori (predominant a alta temperatura).

Les femelles copulen amb els mascles dins dels territoris. D’acord amb la literatura, les femelles són monàndriques, és a dir, només copulen un cop durant tota la seva vida.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Mundial

No avaluada

Europa

Preocupació menor

Espanya

No avaluada

Catalunya

ESPÈCIE VULNERABLE

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell europeu el coure de mollera es considera una espècie de preocupació menor des de l’any 2009, sense gaudir de cap protecció europea. No obstant, en el sí de la Unió Europea consta com a quasi amenaçada, que amb extincions descrites com als Països Baixos.

A Catalunya està inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) com a espècie vulnerable (VU) a causa de la distribució reduïda i en poblacions molt locals. Malgrat trobar-se estesa per gran part de la franja pirinenca, les poblacions són sovint locals i escasses.

Tendència

A nivell europeu el coure de mollera presenta una tendència poblacional decreixent segons la IUCN.

A Catalunya no hi ha suficients dades per calcular les tendències a nivell regional.

Amenaces i problemàtiques

Canvis en la pressió de pastura

La pastura del prats humits i les molleres a la primavera i a l’estiu és el principal problema per al coure de mollera i les altres espècies que hi viuen. La pastura en sòls humits, sobretot amb vaques i cavalls, provoca una significativa degradació de l’hàbitat pel trepig i les defecacions dels animals. Al menjar-se l’herba, un excés de pastura en aquesta època pot provocar una reducció de la disponibilitat de flors i, com a conseqüència una disminució poblacional, ja que elimina el seu aliment i la planta on ponen els ous les femelles.

Fragmentació i aïllament de les poblacions

El coure de mollera forma poblacions molts locals i, aparentment, de mida petita o molt petita. Ambdós factors combinats la converteixen clarament en una espècie amenaçada per la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions. El canvi d’usos del sòl, de prats a urbanització, està comportant una pèrdua puntual de poblacions i fragmentació de l’hàbitat del coure de mollera.

Degradació i pèrdua d’hàbitat

Les tècniques agrícoles modernes estan provocant una intensificació i una transformació dels prats humits (no tant de les molleres), que acaba causant a una reducció de les fonts de nèctar per als pol·linitzadors. A més, generalment l’agrella (Rumex acetosa) es considera una mala herba i no és ben vista enmig de les zones de cultiu.

Drenatge de prats i molleres

El drenatge de les molleres i els prats de fons de valls pot conduir a la desaparició de plantes com la bistorta, planta nectarífera i freqüentment utilitzada per l’espècie, que necessita sòls xops.

Canvi climàtic

Tot i que les conseqüències que tindrà l’escalfament global (sobre tot a nivell climàtic) sobre les poblacions de moltes espècies no estan prou estudiades, hi ha alguns aspectes que porten a pensar que poden ser importants. Les fortes sequeres de les darreres dues dècades poden haver jugat un paper decisiu en la desaparició de l’espècie en molts indrets situats al límit meridional de distribució a Catalunya.

Objectius de conservació

Les principals amenaces del coure de mollera, tret del canvi climàtic, estan directament o indirecta relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos. Per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar possibles regressions de l’espècie. Les accions de conservació proposades per a el coure de mollera són les següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació del coure de mollera passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Actualment la distribució del coure de mollera es coneix de forma força acurada, però manquen zones on prospectar on podria haver-hi poblacions encara no conegudes.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de coure de mollera quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

El coure de mollera es considera una espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de conservació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de conservació per aquesta espècie ni per a cap papalllona, per això es proposa redactar un pla de conservació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de recuperació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de coure de mollera a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de moreneta grisa.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la moreneta grisa i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal pel coure de mollera és una zona amb pastura lleu de prats alpins i subalpins humits, incloses molleres o ribes de torrenteres permanents. Pe mascles calen zones amb abundant presència de plantes font de nèctar. Per les femelles calen clapes amb alta densitat d’agrella (Rumex acetosa) per ovopositar. Així, una sèrie de pràctiques s’haurien de tenir en compte per garantir la supervivència de les poblacions en l’àmbit de la gestió:

Gestió a petita escala

Gestió de la pastura
La pastura és el problema més important a les molleres i els prats humits de manera que la gestió d’aquesta activitat és cabdal per a promoure les poblacions de les papallones que hi habiten. Idealment caldria no pasturar la zona durant la primavera i l’estiu per tal d’afavorir el creixement de totes les plantes nectaríferes i l’agrella.
Per evitar que les espècies dominants (les gramínies) acabin ocupant tota la superfície dels prats cal que, si no es dalla, es pasturi a finals d’estiu o principis de tardor cada any. Al nord d’Europa s’ha observat com la pastura tradicional realitzada de forma contínua és justament un factor beneficiós per l’abundància del coure de mollera, sense mostrar recuperació en zones on s’ha produït una restauració de més zones de pastura. Aquesta pastura extensiva s’hauria de fer amb poca càrrega de bestiar per no malmetre en excés el sòl tou d’aquest tipus d’hàbitats. Una diagnosi realitzada a l’Alt Pirineu va determinar al 2022 la presència amb poblacions molt abundants en una vall amb pastura estival extensiva de baixa càrrega mentre que a la vall contigua, amb una pastura més intensiva, l’espècie era pràcticament absent.
Com a alternativa, si no es pot evitar la pastura en aquesta època, es poden excloure de la pastura aquelles zones amb un densitat més elevada de plantes nutrícies i nectaríferes perquè actuïn de refugi per la papallona. Aquestes zones poden ser petits tancats de pocs metres quadrats situats un centenar de metres entre ells.
A les poblacions que depenen de la bistorta d’altres indrets d’Europa, de moment no localitzades als Pirineus, s’han suggerit accions de conservació relacionades amb les pràctiques que beneficien les poblacions d’altres papallones amenaçades, tals com la donzella de la bistorta o el coure violeta.

Gestió de la sega
Una gestió activa a base de dall pot ser una bona mesura de conservació per protegir i conservar l’hàbitat del coure de mollera. En una recent diagnosi feta al Pirineu s’ha detectat una població abundant d’aquesta espècie a la Vall de Molieres en una zona on es realitza una gestió de sega tardana.

Gestió per a la planta nutrícia
És important la presència solapada de planta nutrícia i font de nèctar, però garantir que les fonts de nèctar es trobin ben distribuïdes i no concentrades en un sol punt. Això permetrà que els mascles se situen al territoris on hi ha més presència de fonts de nèctar, mentre que les femelles prefereixen ovopositar en zones amb alta densitat de planta nutrícia però amb poca densitat de mascles, per tal d’oferir l’espai ideal a les femelles per ovopositar i alimentar-se sense l’assetjament dels mascles.

Gestió a nivell de paisatge

L’objectiu principal d’aquest tipus de gestió és evitar la fragmentació de les poblacions fent que hi hagi àrees d’hàbitat apte per a la papallona a una distància inferior a la seva capacitat de dispersió.

Tot i tenir poblacions relativament tancades, a Eslovènia s’ha suggerit que els mosaics d’hàbitats diversos que garanteixen diferents microhàbitats són justament beneficiosos per espècies com el coure de mollera, a més de ser importants reservoris de biodiversitat de papallones diürnes.

3 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Per a l’estudi de les poblacions de coure de mollera es recomana primerament realitzar una caracterització de les localitats que ocupa. Aquesta informació serà molt útil per poder definir quins són els condicionants més importants per a la viabilitat de les poblacions catalanes. Els diferents aspectes que caldria tenir en consideració són:

  • Descripció paisatgística de la localitat
  • Plantes nutrícies: estimar quina és l’espècie nutrícia més probable a cada localitat
  • Avaluació dels recursos tròfics dels adults (fonts de nèctar)
  • Gestió
  • Comportament
  • Delimitació de la població
  • Estructura de la meta població

Aquestes dades després es poden utilitzar per construir models estadístics predictius de quins factors (i quins rangs de valors) són els apropiats per a aquesta espècie.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Els indicadors regionals de les papallones diürnes catalanes es realitzen des del programa CBMS que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers. El CBMS actualment no disposa d’una tendència regional (a nivell de Catalunya) del coure de mollera, que requereix de les dades d’almenys 5 poblacions. Ara bé, si es consideren les dades andorranes –que inclouen sèries temporals llargues de vàries poblacions- es podria obtenir un indicador regional per a l’àmbit pirinenc. Creiem que aquesta seria una fórmula adequada a seguir en el cas d’aquesta espècie.

Donada la precisió amb la que es coneix la distribució d’aquesta espècie, el seguiment de les tendències es pot fer també de forma acurada avaluant els canvis en la distribució, per exemple de forma quinquennal. Aquests canvis es recomana que es realitzin a una resolució de quadrats 10×10 km, revisant totes les citacions obtingudes en programes de seguiment, a partir d’observacions oportunistes i publicades en revistes entomològiques i bibliografia especialitzada.

4 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

El coure de mollera és una espècie en estat vulnerable (VU), que es troba tan afectat per els impactes que afecten els prats de pastura com les molleres pirinenques. Els materials realitzats sobre la biodiversitat en prats de pastura elaborats per el Museu de Ciències Naturals de Granollers en col·laboració amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu són un element divulgatiu recomanable no sols per l’àmbit del Parc, sinó per la majoria de comarques pirinenques. Tanmateix, es considera que l’elaboració d’un pòster informatiu sobre la biodiversitat de les molleres pirinenques i les pràctiques adients per a conservar-les és una bona eina per a disposar en entorns de comarques pirinenques.

Cap dels dos materials tindria perquè centrar-se en la biologia del coure de mollera, però serien materials útils per a la conservació dels seus hàbitats.