ESPÈCIE EN PERILL

Donzella de la bistorta

Boloria eunomia

ESP: Perlada de torbera I ENG: Bog fritillary

La donzella de la bistorta és una papallona en perill d’extinció especialista de prats alpins i subalpins semi inundats i en torberes on hi creix la seva planta nutrícia, la bistorta, de la qual és molt dependent.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La donzella de la bistorta té una àrea de distribució holàrtica, lligada a zones fredes des d’Alaska fins a Mongòlia i el nord-est de Xina. A Europa manté nuclis reproductors aïllats als Alps, als Pirineus i a la Serralada Cantàbrica, i en una franja més o menys contínua des d’Escandinàvia cap a l’Àsia.

A la península Ibèrica es troba exclusivament al Pirineu i a la Serralada Cantàbrica. Les poblacions cantàbriques estan repartides en dos nuclis, un a Lleó, proper a Rianyo, i l’altre a Cantàbria, a prop de Reinosa. Les poblacions pirinenques ressegueixen una àrea força contínua, en una franja restringida que va de l’est del Pallars Sobirà fins a la vall d’Eina, ja en territori francès. Ocupa principalment diferents quadrats del vessant francès, es troba ben estesa per Andorra i apareix, molt més local, als Pirineus de Girona i de Lleida.

A Catalunya

A Catalunya només manté poblacions molt locals en uns pocs indrets dels Pirineus. Es troba a les comarques del Ripollès, Alt Urgell, Cerdanya i Pallars Sobirà. Contràriament, a Andorra és una espècie molt més comuna i àmpliament distribuïda.

A Catalunya, hi ha B. eunomia eunomia; aquest ecotip sembla tenir més potencial d’adaptació que altres (per exemple, B. eunomia ossiana) a l’escalfament climàtic, en poder produir una segona generació parcial observada en estudis fets en altres regions com Polònia (on s’hi troben els dos ecotips).

Distribució altitudinal

A Catalunya i a Andorra el seu rang altitudinal es troba entre els 1500 i 2200 metres.

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT Espècie univoltina amb una generació estival entre mitjan juny i finals de juliol. El pic de màxima abundància té lloc generalment a principi de juliol, coincidint amb el màxim de la floració de la seva planta nutrícia, la bistorta, Polygonum bistorta. Existeix una proteràndia marcada, de manera que els mascles predominen a l’inici del període de vol i les femelles al final.

  • POSTA La femella diposita els ous, normalment en grups de 2-12 unitats, al revers de les fulles de la bistorta. La fase d’ou és curta, al voltant d’unes dues setmanes.

  • ERUGA La larva constitueix la fase hivernant de l’espècie. Quan surt de l’ou, s’alimenta de les fulles de la bistorta i, un cop assoleix el tercer estadi, entra en diapausa, possiblement amagada entre la fullaraca. Reprèn l’activitat a la primavera i continua alimentant-se dels nous brots de la temporada fins a finals de maig o juny.

  • CRISÀLIDE Un cop acomplert el desenvolupament, la larva selecciona un lloc amagat i es transforma en crisàlide o pupa suspesa entre la vegetació herbàcia. Després d’una o dues setmanes, depenent de la temperatura, emergeix la papallona adulta.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

Aquesta papallona és una especialista de prats alpins i subalpins semi-inundats on hi creix en abundància la planta nutrícia. Secundàriament també es pot localitzar en torberes i zones pantanoses alpines i subalpines. Diversos estudis fets a Centreuropa i França també han posat de manifest la importància que els torrents i rierols tenen per a aquesta espècie, ja que s’utilitzen com a vies de dispersió i actuen com a connectors entre poblacions.

El seguiment de quatre poblacions andorranes i una del Pallars Sobirà, en el marc del CBMS, aporta dades quantitatives sobre l’ús dels hàbitats en els ambients pirinencs. La gran majoria dels exemplars detectats fins a l’actualitat han aparegut en diferents tipus de prats humits sobre sòls profunds, tal com indica la bibliografia; només molt puntualment s’han detectat exemplars en zones forestals de pi negre, limítrofes amb els hàbitats ocupats per les poblacions.

Requeriments

  • Plantes nutrícies
    La planta nutrícia de les poblacions pirinenques sembla ser exclusivament la bistorta vera (Polygonum bistorta), planta amb la qual sempre les hem trobades associades. No es pot descartar, tanmateix, que les larves també puguin alimentar-se de la bistorta vivípara (Polygonum viviparum) –citada com a recurs per alguns autors-, una espècie més rara de l’estatge subalpí dels Pirineus que a vegades coexisteix amb la bistorta vera.

    Per a l’ovoposició, les femelles seleccionen preferentment fulles petites que estiguin arran de terra, un comportament que podria ajudar a disminuir el risc que els ous siguin menjats pels grans herbívors. D’altra banda, encara que per a fer la posta seleccionen microhàbitats amb una major densitat de bistorta, algunes femelles també ponen ous en la perifèria de les principals clapes de planta nutrícia, per exemple en zones de torberes i joncs. Malgrat tractar-se de microhàbitats secundaris, han demostrat que les larves que hi viuen pateixen una menor pressió de parasitisme, de manera que el número d’adults finalment produïts es compensa entre els distints microhàbitats on viu la població.

  • Plantes nectaríferes
    La flor de la bistorta (Polygonum bistorta) constitueix, així mateix, el principal recurs de nèctar per als adults. No es disposa de dades quantitatives sobre l’ús d’aquest recurs, però en poblacions del centre d’Europa dependents de la bistorta, aquesta planta representa gairebé l’única font de nèctar utilitzada. Fins i tot s’observa com els adults seleccionen les inflorescències com a lloc de repòs en condicions de mal temps.

Depredadors i paràsits

La donzella de la bistorta té com a principal enemic natural un parasitoide bracònid especialista i gregari, Cotesia eunomiae, que ataca les larves dels primers estadis però les acaba matant quan ja han assolit el darrer estadi. La mitjana del número de parasitoides produïts per una larva de B. eunomia és de 32. Els parasitoides abandonen (i maten) el seu hoste al mes de juny; formen aleshores petits capolls grocs al voltant de la larva moribunda, dels quals sortiran les vespes adultes uns 7-10 dies després.

La taxa de parasitisme ha estat estudiada en detall en una població belga de B. eunomia, on entre 2004 i 2009 va oscil·lar entre un mínim del 36% i un màxim del 76%. Es va observar una tendència a un menor creixement anual de la població de la papallona els anys en què la taxa de parasitisme era més alta. No obstant això, la sèrie temporal era escassa i no va permetre concloure estadísticament que el parasitisme actua com un agent regulador de les poblacions de B. eunomia. Tot i així, els nous resultats que s’han obtingut utilitzant el mateix sistema d’estudi confirmen la importància del parasitisme com un dels factors dependents de la densitat que afecten la dinàmica metapoblacional de l’espècie.

Estructura de la població

La donzella de la bistorta és un molt bon exemple d’espècie amb estructura metapoblacional. El comportament de dispersió i la demografia en aquesta espècie s’ha estudiat amb molt detall en un seguit de poblacions del centre d’Europa, principalment a Bèlgica, a la cara nord dels Pirineus (Ariège) i a Polònia. L’espècie viu en poblacions petites associades a clapes de bistorta, que es troben connectades entre elles per processos de dispersió. Gràcies a mètodes de captura/marcatge/recaptura s’ha estimat que els moviments dispersius poden arribar a ser de l’ordre de 2 a 5 km, i que sovint tenen lloc resseguint els rius i rierols a la vora dels quals se situen els prats amb bistorta. Els estudis demogràfics que s’han fet a Bèlgica estimen que les poblacions en equilibri assoleixen densitats d’uns 200 exemplars/ha.

Comportament

Els mascles emergeixen uns dies abans que les femelles, i durant el seu període de vol patrullen activament per les clapes d’hàbitat cercant femelles acabades d’emergir. A diferència del que fan altres espècies afins, no sembla que visitin abeuradors en marges de rierols i tolls.

S’han descrit diferències en quant al comportament de dispersió en funció de les característiques de l’hàbitat. En hàbitats molt fragmentats, on els individus que es dispersen pateixen major mortalitat, la tendència dispersiva és menor i tant els mascles com les femelles efectuen girs en arribar als límits de les clapes d’hàbitat per evitar sortir-ne. Per contra, en hàbitats més continus, prop del 40% dels exemplars abandonen les clapes d’hàbitat per realitzar vols dispersius. Aquestes diferències en el comportament dispersiu semblen tenir un valor selectiu, perquè minimitzen l’emigració als ambients associats amb una taxa de supervivència menor durant la dispersió.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Mundial

No avaluada

Europa

Preocupació menor

Espanya

No avaluada

Catalunya

ESPÈCIE EN PERILL

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell europeu, segons l’última revisió de la UICN el 2009, la donzella de la bistorta està catalogada com a espècie de ‘Preocupació menor’.

A Catalunya està considerada en perill d’extinció (EN) dins el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya de 2022. Es considera dins d’aquesta categoria a causa de la seva distribució molt reduïda i local, amb poblacions isolades. També hi contribueix el fet que al Pirineu oriental i a la serralada Cantàbrica ocupa el límit meridional de la seva àrea de distribució.

Actualment no gaudeix de cap figura legal de protecció a Catalunya a banda de la inclusió al Catàleg.

Tendència

A nivell europeu la donzella de la bistorta presenta una tendència poblacional decreixent segons la UICN.

A Catalunya, al ser actualment una espècie escassa amb distribució molt reduïda, no hi ha suficients dades al CBMS per calcular les tendències a nivell regional.

Amenaces i problemàtiques

Modificació de pràctiques agrícoles

Els canvis en la gestió de l’hàbitat, com l’abandonament de les pràctiques agroramaderes tradicionals, poden afectar negativament l’hàbitat de la donzella de la bistorta. Un exemple és la dessecació de prats humits amb finalitat urbanística. Un altre canvi seria l’abandonament dels prats humits, que pot conduir a una homogeneïtzació de l’hàbitat.

Canvis en la pressió de pastura

Un excés de pastura pot afectar negativament la planta nutrícia de la donzella de la bistorta, la qual pot ser menjada i trepitjada pel bestiar quan està en zones humides properes a prats de dall on es realitza la pastura. A Catalunya hi ha diversos exemples que apunten a aquest factor com una problemàtica important per a l’espècie.

Degradació i pèrdua d’hàbitat

Les poques poblacions que es coneixen d’aquesta espècie a Catalunya ocupen taques d’hàbitat molt reduïdes i localitzades, el que fa que sigui una espècie molt vulnerable davant de qualsevol alteració o destrucció del seu hàbitat.

Fragmentació i aïllament de l’hàbitat

Lligat a la pèrdua d’hàbitat i a la limitada capacitat dispersiva de l’espècie (amb un màxim de l’ordre de 2 a 5 km). Si es produeix un augment en la fragmentació dels seus hàbitats les poblacions quedaran encara més aïllades del que ja ho estan, afectant això a l’intercanvi genètic entre individus i, per tant, provocant una pèrdua de diversitat genètica en les poblacions i, en darrer terme, extincions locals. Això posa de manifest la necessitat de mantenir connectors entre poblacions que assegurin la preservació d’una estructura metapoblacional.

Canvi climàtic

Tot i que les conseqüències que tindrà l’escalfament global (sobre tot a nivell climàtic) sobre les poblacions de moltes espècies no estan prou estudiades, hi ha alguns aspectes que porten a pensar que poden ser importants. Les fortes sequeres de les darreres dues dècades poden haver jugat un paper decisiu en la desaparició de l’espècie en molts indrets situats al límit meridional de distribució a Catalunya.

Drenatge de prats i molleres

El drenatge de les molleres i els prats de fons de valls pot conduir a la desaparició de plantes com la bistorta, que necessita sòls xops.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la mnemòsine estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la mnemòsine són els següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la donzella de la bistorta passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de mnemòsine quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La donzella de la bistorta es considera una espècie en perill en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de recuperació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de recuperació per aquesta espècie ni per a cap papallona en perill d’extinció, per això es proposa redactar un pla de recuperació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de recuperació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de donzella de la bistorta a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de donzella de la bistorta.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la donzella de la bistorta i/o a la millora del seu l’hàbitat

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

2 | Gestió de l’hàbitat

Al centre d’Europa la donzella de la bistorta requereix alhora de la combinació d’hàbitats òptims (prats alpins i subalpins semi inundats, frescos i humits, amb presència de bistorta) amb subòptims (torberes i zones pantanoses alpines i subalpines amb presència de bistorta) donada la freqüència de parasitisme que pot patir. Tenint en compte tot això, s’evidencia que l’heterogeneïtat dels hàbitats és crucial per assegurar la supervivència de l’espècie, ja que la proveeix d’espais lliures del parasitoide i per afavorir la correcta termoregulació de les larves. Les variacions en la qualitat de l’hàbitat i en la seva selecció per part de la donzella de la bistorta li permet lidiar amb els impactes que s’hi generen (tant naturals com antròpics). La necessitat de mantenir una heterogeneïtat dels hàbitats pot ser una recomanació aplicable al conjunt pirinenc de la mateixa manera.

Gestió a petita escala

Gestió de la pastura
La sobrepastura elimina la planta nutrícia i modifica l’hàbitat, mentre que l’abandonament dels prats afavoreix la seva transformació en matollar o bosc, fent-los inviables per a l’espècie. Es recomana mantenir una pastura extensiva amb baixa càrrega de bestiar (0,3-0,8 caps/ha), evitant la pastura de mitjan juny a principis d’agost. Models de gestió com la pastura estacional o en rotació han estat estudiats a Bèlgica, però no testats als Pirineus.

Gestió de la sega
Una gestió activa mitjançant dall rotacional, deixant zones de refugi sense segar durant 2-3 anys, ajuda a conservar l’hàbitat. Diversificar els períodes d’intervenció i mantenir superfícies abandonades també és beneficiós.

Gestió per la planta nutrícia
Estudis mostren que la papallona ovoposita tant en zones de gran densitat com en perifèriques, on la supervivència larvària és major. Es recomana identificar les zones amb més producció d’adults i protegir-les. Una mesura potencial seria plantar bistorta per ampliar les clapes d’hàbitat.

Gestió a nivell de paisatge

Com que la moreneta grisa forma metapoblacions, la persistència de l’espècie requereix, per tant, d’un nombre relativament alt de clapes d’hàbitat favorable, al llarg de zones extenses, per afavorir la connectivitat entre poblacions. En cas contrari, l’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions quan aquestes són petites i estan allunyades entre elles. Per tant, es proposa:

  1. Mantenir un sistema de clapes d’hàbitat mínimament connectades per assegurar la conservació de l’espècie a nivell regional, tenint en compte la dinàmica típica de colonitzacions i extincions.
  2. Conservar els conjunts de clapes d’hàbitat pròximes entre si, ja siguin ocupades o no, per permetre la dispersió dels individus i afavorir els processos de colonització i la persistència de la metapoblació.
3 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Per a l’estudi de les poblacions de donzella de la bistorta es recomana primerament realitzar una caracterització de les localitats que ocupa. Aquesta informació serà molt útil per poder definir quins són els condicionants més importants per a la viabilitat de les poblacions catalanes. Els diferents aspectes que caldria tenir en consideració són:

  • Descripció paisatgística de la localitat
  • Abundància de la bistorta: idealment estimada de forma aproximada en metres quadrats de cobertura. Aquesta informació s’hauria de complementar amb altres dades que tipifiquin l’estat fenològic i de creixement de les plantes i el microhàbitat on es troben.
  • Avaluació dels recursos tròfics dels adults (fonts de nèctar)
  • Gestió
  • Comportament
  • Delimitació de la població
  • Estructura de la metapoblació

Aquestes dades després es poden utilitzar per construir models estadístics predictius de quins factors (i quins rangs de valors) són els apropiats per a aquesta espècie.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Els indicadors regionals de les papallones diürnes catalanes es realitzen des del programa CBMS que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers. El CBMS actualment no disposa d’una tendència regional (a nivell de Catalunya) de la donzella de la bistorta, que requereix de les dades d’almenys 5 poblacions. Ara bé, si es consideren les dades andorranes –que inclouen sèries temporals llargues de vàries poblacions- es podria obtenir un indicador regional per a l’àmbit pirinenc. Creiem que aquesta seria la fórmula a seguir en el cas d’aquesta espècie, l’àrea d’ocupació de la qual és molt restringida a Catalunya.

Tenint en compte l’àrea restringida que ocupa l’espècie, el seguiment de les tendències es pot fer també de forma acurada avaluant els canvis en la distribució, per exemple de forma quinquennal. Aquests canvis es poden calcular a dos nivells de resolució espacial, quadrats 10×10 km i quadrats 1×1 km, revisant totes les citacions obtingudes en programes de seguiment, a partir d’observacions oportunistes i publicades en revistes entomològiques i bibliografia especialitzada.

4 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

La donzella de la bistorta és una espècie En Perill i, com a tal, la informació precisa de les localitats que ocupa s’hauria de mantenir restringida als gestors i especialistes que en fan el seguiment. D’aquesta manera s’evitaria la freqüentació de les zones que habita i es minimitzaria el risc de recol·leccions no autoritzades.

Tanmateix, es considera que l’elaboració d’un pòster informatiu sobre la biodiversitat de les molleres pirinenques i les pràctiques adients per a conservar-les és una bona eina per a disposar en entorns de comarques pirinenques. El pòster pot posar l’exemple de la donzella de la bistorta com una espècie amenaçada, sensible i de distribució restringida per explicar la necessitat de conservar aquests hàbitats.