ESPÈCIE EN PERILL

Escac de ponent

Melanargia ines

ESP: Medioluto inés I ENG: Spanish marbled white

L’escac de ponent és un endemisme mediterrani en perill d’extinció de distribució limitada al Nord d’Àfrica i a la península Ibèrica.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

L’escac de ponent té una àrea de distribució limitada al Nord d’Àfrica (des del Marroc fins a Líbia) i a la península Ibèrica. A la península Ibèrica es troba força estesa, però és rara al terç septentrional i del tot absent al sector més occidental (País Basc, Cantàbria, Astúries, Galicia, nord de Lleó, Burgos i Palència) i en bona part de la Submeseta sud.

A Catalunya

A Catalunya manté molt poques poblacions, només a l’extrem més occidental de la Depressió Central i al voltant de les muntanyes de Prades i Serra del Montsant. Existeixen força citacions antigues de les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Anoia, on actualment l’espècie no és present. També hi ha dades del Segrià i dels Ports de Beseit, d’on no s’ha citat recentment.

Distribució altitudinal

A Catalunya vola entre el nivell del mar i els 1000 m d’altitud, i la mitjana de les cites és al voltant dels 500 metres. A la península ibèrica vola entre el nivell del mar i els 2000 m d’alçada, amb una mitjana situada als 1500 m.

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT Espècie univoltina, amb fenologia plenament primaveral, principalment entre l’abril i el maig. El pic de vol té lloc a principis de maig i els darrers exemplars s’observen a començaments de juny.

  • POSTA La femella pon els ous individualment, fixant-los a les gramínies de què s’alimenten les larves, Aquesta fase té una durada curta, de poc menys de dues setmanes.

  • ERUGA L’eruga de primera edat estiva i no s’alimenta fins ja entrada la tardor. El desenvolupament té lloc lentament durant l’hivern i s’allarga fins a començaments o mitjan primavera, segons les localitats.

  • CRISÀLIDE L’eruga crisalida semi enterrada en un refugi poc consistent, a la base de les gramínies de què s’ha alimentat. L’adult emergeix unes 3-4 setmanes després.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

L’escac de ponent viu en zones obertes de vegetació baixa, garrigues, vessants pedregosos, típicament dominats per espart (Stipa tenacissima) o espart bord (Lygeum spartum), és a dir, en xeroestepes subdesèrtiques. A Catalunya habita en brolles obertes i zones estèpiques de ponent, amb gramínies formadores de macolles, principalment espècies de pelaguers o sanadelles (Stipa sp.).

Els escassos exemplars detectats en el seguiment del CBMS han aparegut en diferents tipus d’herbassars de la terra baixa calcícola.

Requeriments

  • Plantes nutrícies

    La bibliografia esmenta com a plantes nutrícies espècies del gènere Stipa (Stipa lagascae i Stipa parviflora), i també del gènere Brachypodium (Brachypodium pinnatum) i Bromus. Tanmateix, algunes d’aquestes dades provenen d’experiments de cria i no hi ha prou informació sobre el seu ús en les poblacions naturals. A Catalunya, l’escac de ponent sempre apareix en ambients amb espècies de Stipa, la qual cosa fa pensar que són les espècies d’aquest gènere les principalment utilitzades.

  • Plantes nectaríferes
    No disposem d’informació sobre quins són les principals fonts de nèctar que utilitzen els adults.

Depredadors i paràsits

No es disposa de cap informació sobre els enemics naturals d’aquesta espècie.

Estructura de la població

Tampoc tenim informació relativa a l’estructura poblacional de l’espècie. Els ambients que ocupa corresponen normalment a hàbitats extensos, molt diferents de les clapes petites i molt discontínues on es localitzen, per exemple, les espècies amenaçades lligades a ambients humits de muntanya. Ara bé, malgrat que l’hàbitat de l’escac de ponent sembla prou extens en les comarques de ponent de Catalunya, l’espècie viu en poblacions molt localitzades. Aquesta situació suggereix que podria estructurar-se en metapoblacions, un aspecte que caldria confirmar amb estudis de captura, marcatge i recaptura per poder estimar la mobilitat i els processos dispersius dels individus.

Comportament

Els mascles són patrulladors i tendeixen a resseguir les carenes per localitzar les femelles (comportament d’encimballament). Tanmateix, els mascles patrullen per les zones d’eclosió de les femelles (que possiblement no coincideixen amb les carenes en la majoria dels casos), i que sovint copulen amb elles tot just quan aquestes emergeixen de les crisàlides. Seria interessant estudiar aquests aspectes comportamentals en les poblacions catalanes per entendre millor els requeriments i l’ocupació de l’hàbita en aquesta espècie.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Mundial

No avaluada

Europa

Preocupació menor

Espanya

No avaluada

Catalunya

ESPÈCIE EN PERILL

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A Espanya hi ha una falta de dades objectives de l’espècie sobre el territori i, per tant, no es pot classificar el seu grau d’amenaça.

A Catalunya apareix en la categoria “En perill” al Catàleg de la fauna amenaçada a causa de les escasses poblacions actualment conegudes juntament amb les nombroses extincions locals que ha patit en les darreres dècades.

Actualment l’escac de ponent no gaudeix de cap figura legal de protecció a Catalunya a banda de la inclusió al Catàleg.

Tendència

La tendència poblacional a Catalunya és desconeguda.

Amenaces i problemàtiques

Modificació de pràctiques agrícoles

Aquesta papallona està lligada a zones obertes i xeròfiles i es troba afectada per la transformació del seu hàbitat, ja que les seves poblacions es troben presents en zones d’agricultura extensiva, diferents tipus de fruiters i entorns de cultiu vitícola.

Malgrat no haver-hi treballs publicats que hagin analitzat els impactes que les modificacions de pràctiques agrícoles poden tenir sobre aquesta espècie, la prospecció realitzada al 2023 va posar de manifest un conjunt de localitats on l’espècie conviu amb diferents mètodes de cultiu. Al Priorat, on el paisatge està conformat per nombrosos turons ocupats per vinyes, s’ha constatat moltes vegades que les úniques clapes d’hàbitat potencialment bo són aquelles que es troben a la part culminal dels turons o en zones que pel pendent acusat no han pogut ser transformades, ja les zones llaurades i cultivades han perdut la condició de prat natural com a hàbitat potencial de l’espècie. En aquests indrets hi ha hagut una pèrdua d’hàbitat important de la superfície útil per a la reproducció de l’espècie, degut a la transformació del paisatge. La manca d’observacions d’ovoposició determina també que en els casos en què l’espècie s’observa a la part culminal dels turons no s’ha pogut discernir si es tractava d’un ús de la taca d’hàbitat idònia o si pel contrari es tractava de mascles amb comportament de hill-topping.

El tipus d’agricultura que es faci en aquestes àrees pot determinar la supervivència de les poblacions de l’espècie, ja que una agricultura convencional que compti amb l’ús de pesticides podria causar una davallada general dels insectes pol·linitzadors, inclòs l’escac de ponent.

Canvi de la pressió de la pastura

L’espècie està lligada al matollar de successió que requereix d’una pressió ramadera moderada per tal de mantenir l’hàbitat obert. Una sobrepastura podria donar lloc a una pressió per herbivoria massa alta per a les plantes nutrícies de la papallona, comprometent la viabilitat de la població.

Tancament de la vegetació

El tancament dels hàbitats que es produeix a la zona mediterrània suposa una amenaça per a les espècies de prat en zones xèriques on el matollar mediterrani es troba en un estadi successional cada cop més avançat. L’absència de pastura podria doncs resultar en un tancament de l’hàbitat perjudicial per a aquesta espècie típica d’espais oberts.

Canvi climàtic

L’escac de ponent habita principalment la regió mediterrània xèrica, on els efectes de l’escalfament i les sequeres s’ha comprovat que són especialment severs per a les comunitats de papallones. Diferents treballs han avaluat la tendència negativa de les espècies en funció del seu nínxol ecològic, mostrant la vulnerabilitat de les espècies que habiten les zones més àrides. Ara bé, fins ara no s’ha realitzat cap anàlisi específica de la resposta poblacional d’aquesta espècie a les condicions climàtiques a causa d’una manca de dades. Amb la incorporació de dues poblacions al Priorat com a part del seguiment del CBMS s’obre la possibilitat d’endegar aquest tipus d’anàlisi en el futur.

Incendis

El foc pot ser un aliat per retornar l’hàbitat a un estadi primerenc de successió que beneficiï l’espècie, tal com s’ha vist que passa amb altres pol·linitzadors. No obstant això, en una zona vulnerable i on el risc d’incendi és elevat durant la temporada d’estiu, el foc podria destruir poblacions per complert de forma ràpida.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de l’escac de ponent, tret del canvi climàtic, estan directament o indirecta relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos. Per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar possibles regressions de l’espècie. Les accions de conservació proposades per a l’escac de ponent són les següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de l’escac de ponent passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie.

Actualment la distribució de l’escac de ponent es coneix de forma força acurada, però manquen zones on prospectar on podria haver-hi poblacions encara no conegudes.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions d’escac de ponent quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

L’escac de ponent es considera una espècie en perill en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de recuperació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de recuperació per aquesta espècie ni per a cap papallona en perill, per això es proposa redactar un pla de recuperació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de recuperació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes d’escac de ponent a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de moreneta grisa.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la moreneta grisa i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per l’escac de ponent és un espai obert i xeròfil de vegetació baixa, garrigues, vessants pedregosos, ocupats per xeroestepes subdesèrtiques amb presència de Stipa. Per garantir la supervivència de les poblacions s’haurien de tenir en compte les següents pràctiques en l’àmbit de la gestió:

Gestió a petita escala

Gestió agrícola
Malgrat la manca d’estudis objectius que avaluïn les practiques que beneficien les poblacions d’escac de ponent, l’observació de l’estat de les poblacions del Priorat posa de manifest la necessitat de realitzar una agricultura ecològica que garanteixi la conservació d’un mosaic d’hàbitats que en permeti la supervivència. Diferents pràctiques per afavorir pol·linitzadors en ambients agrícoles, tals com la configuració espaial dels cultius, la disponibilitat de recursos florals o la reducció dels tractaments fitosanitaris són recomanades.
Així mateix, el conreu de fruiters esparsos on es deixi créixer la vegetació natural de prats mediterranis pot suposar un mètode de gestió compatible amb la supervivència de les poblacions. Una de les noves localitats d’escac de ponent trobada el 2023 era justament en una zona de cultiu d’ametllers que complia aquestes condicions.

Gestió de la pastura

Per mantenir l’hàbitat d’espais oberts amb la vegetació baixa una bona mesura és realitzar pastura extensiva amb poca càrrega de bestiar. Es desconeix la capacitat de càrrega i de freqüència màxima de pastura que podria suportar una població d’escac de ponent. Cal tenir present, però, que si es produeix una sobrepastura la població de la papallona podria davallar dràsticament en molt poc temps i que, per tant, la pastura s’ha de controlar de forma eficient.
Actualment hi ha certa literatura associada als impactes de la ramaderia extensiva sobre els els prats de Stipa però que no va associada a la necessitat de la conservació de les comunitats de papallones. Caldria revisar doncs els diferents treballs per poder recomanar les millors maneres de fer la gestió per a conviure amb l’escac de ponent. Tenint en compte el període de vol de l’espècie es podria recomanar realitzar una pastura a partir del juny, per assegurar que no coincideix.

Gestió a nivell de paisatge

Per a realitzar una gestió de l’escac de ponent a nivell de paisatge cal mapar les zones on és present i correlacionar aquest mapa amb les diferents pràctiques agrícoles que s’hi fan. Per exemple, en les zones vitícoles del Priorat s’hauria d’entendre com les tècniques modernes basades en l’ús de fitosanitaris està afectant les poblacions de la papallona.

3 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Per a l’estudi de les poblacions de escac de ponent es recomana primerament realitzar una caracterització de les localitats que ocupa. Aquesta informació serà molt útil per poder definir quins són els condicionants més importants per a la viabilitat de les poblacions catalanes. Els diferents aspectes que caldria tenir en consideració són:

  • Descripció paisatgística de la localitat
  • Avaluació dels recursos tròfics dels adults (fonts de nèctar)
  • Gestió
  • Comportament
  • Delimitació de la població
  • Confirmar una possible estructura metapoblacional

Aquestes dades després es poden utilitzar per construir models estadístics predictius de quins factors (i quins rangs de valors) són els apropiats per a aquesta espècie.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Els indicadors regionals de les papallones diürnes catalanes es realitzen des del programa CBMS que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers. El CBMS actualment no disposa d’una tendència regional (a nivell de Catalunya) de l’escac de ponent ja que ha aparegut en poques localitats. Donada l’extensió restringida on apareix l’espècie, es podria valorar fer un índex regional amb almenys 3 poblacions. Caldria donar suport a les estacions CBMS que es realitzen i on ha aparegut, per a mantenir les dades poblacionals al llarg del temps.

Tenint en compte l’àrea restringida que ocupa l’espècie, el seguiment de les tendències es pot fer també de forma acurada avaluant els canvis en la distribució, per exemple de forma quinquennal. Aquests canvis es poden calcular a dos nivells de resolució espacial, quadrats 10×10 km i quadrats 1×1 km, revisant totes les citacions obtingudes en programes de seguiment, a partir d’observacions oportunistes i publicades en revistes entomològiques i bibliografia especialitzada.

4 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

L’escac de ponent és una espècie En Perill i, com a tal, la informació precisa de les localitats que ocupa s’hauria de mantenir restringida als gestors i especialistes que en fan el seguiment. D’aquesta manera s’evitaria la freqüentació de les zones que habita i es minimitzaria el risc de recol·leccions no autoritzades.

Tanmateix, es considera que l’elaboració d’un pòster informatiu sobre la biodiversitat en entorns agrícoles i les pràctiques adients per a conservar-les és una bona eina per a disposar en entorns de la província de Tarragona. El pòster pot posar l’exemple de l’escac de ponent com una espècie amenaçada, sensible i de distribució restringida per explicar la necessitat de conservar aquests hàbitats i d’estendre pràctiques d’agricultura ecològica compatibles amb la seva conservació.