ESPÈCIE EN PERILL

Marbrada de ponent

Euchloe tagis

ESP: Blanquiverdosa menor I ENG: Portuguese dappled white

La marbrada de ponent és un endemisme de l’oest de la regió Mediterrània estretament lligada al seu hàbitat.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La marbrada de ponent té una àrea de distribució limitada a la conca mediterrània occidental, tant al nord d’Àfrica (Marroc i Algèria) com al sud d’Europa (península Ibèrica, sud de França i nord-oest d’Itàlia).

A la península Ibèrica es troba ben distribuïda a la meitat meridional, però també manté també nuclis a l’àrea central, depressió de l’Ebre i al nord de Burgos i Àlaba.

A Catalunya

A Catalunya manté poblacions disperses a la Depressió Central, des del Segrià fins al Pallars Jussà.

Recentment s’ha trobat un exemplar en una localitat del Baix Ebre, fet que suggereix la presència de poblacions en aquesta àrea. Tanmateix, visites posteriors al mateix indret no han resultat en la troballa de més individus, per la qual cosa es podria tractar en realitat d’un individu mòbil provinent d’una altra zona.

Distribució altitudinal

Segons les dades dels CBMS a Catalunya presenta un rang altitudinal entre els 200 i 400 metres tot i que està infraprospectat.

A Europa normalment vola per sota els 1000 metres, amb alguna cita extrema a Itàlia (2400m), Atles Mitjà i Rift (1600m).

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT Espècie univoltina, amb vol des de de març fins a principis de maig. A zones baixes del sud de la península Ibèrica pot començar a volar des de finals de febrer, però el màxim poblacional es produeix al març. El gruix de les observacions a Catalunya se situen entre el 15 de març i el 5 de maig.

  • POSTA Els ous són dipositats a les poncelles de diferents crucíferes. Aquesta fase té una durada d’uns 7-10 dies.

  • ERUGA L’eruga, que passa per cinc edats larvàries, s’alimenta de les poncelles, flors i les beines joves de crucíferes del gènere Iberis. Completa el desenvolupament en unes tres setmanes.

  • CRISÀLIDE L’eruga ja desenvolupada abandona la planta nutrícia i crisalida amagada entre la vegetació baixa. La crisàlide és la fase hivernant.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

L’hàbitat que ocupa l’espècie al sud de Portugal possiblement és plenament aplicable al cas de Catalunya, on E. tagis apareix en poblacions sempre molt locals, a les comarques de ponent.

En primer lloc, sembla restringida a àrees on hi hagi crucíferes del gènere Iberis, que constitueix la planta nutrícia principal. En segon lloc, els hàbitats descrits sempre es troben sobre sòl calcari, possiblement per l’associació d’aquest tipus de sòl amb les espècies d’Iberis. En tercer lloc, típicament es troba en afloraments rocosos (p. ex. constituint turons). I, finalment, apareix en zones boscoses i màquies càlides i seques, dominades per roures xeròfils i garric (Quercus coccifera).

Requeriments

  • Plantes nutrícies

    La marbrada de ponent depèn molt estretament de les espècies de carraspics, crucíferes del gènere Iberis. Una gran diversitat d’espècies han estat citades a la bibliografia, depenent de l’origen de les poblacions. A la península Ibèrica, en concret, s’han citat: Iberis amara, I. carnosa, I. contracta, I. linifolia, I. nazarita, I. pinnata, I. saxatilis. A Catalunya, on hi són presents I. amara, I. linifolia, I. pinnata i I. saxatilis, no hi ha dades concretes sobre quines utilitza realment. A Baza (Granada), on no hi ha Iberis, s’esmenta l’ús d’Eruca vesicaria i de Biscutella laevigata, però semblaria que aquestes plantes són molt poc habituals o gens utilitzades als ambients típics d’E. tagis on són presents les espècies d’Iberis.

  • Plantes nectaríferes
    No disposem de dades sobre les fonts de nèctar dels adults.

Depredadors i paràsits

No disposem d’informació sobre els enemics naturals d’aquesta papallona.

Estructura de la població

Tampoc hi ha informació sobre l’estructura poblacional d’aquesta espècie. Caldrien estudis sobre la dispersió dels adults entre poblacions per poder esbrinar si, com passa amb altres amb poblacions molt locals i dependents d’una planta nutrícia particular, la marbrada de ponent s’estructura en metapoblacions. En aquest sentit, és molt remarcable la troballa d’un sol exemplar prop de Calafat, al Baix Ebre, en una localitat completament allunyada de les localitats conegudes de l’espècie a les comarques de ponent. Tot fa pensar que en questa zona hi hauria d’haver una població establerta, però calen nous mostreigs per confirmar-ho i per delimitar-ne l’abast.

Comportament

Com en les altres espècies d’Euchloe, els mascles són patrulladors i cerquen les femelles dins dels límits de les clapes d’hàbitat que ocupen les poblacions. El vol dels mascles és més lent i menys irregular que en el cas d’E. crameri, un fet que ajuda a diferenciar ambdues espècies a distància.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Europa

Preocupació menor

Espanya

Preocupació menor

Catalunya

ESPÈCIE EN PERILL

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell europeu (des de 2009) i a Espanya la marbrada de ponent es considera una espècie de preocupació menor i no està inclosa al catàleg d’espècies amenaçades d’Espanya.

A Catalunya apareix en la categoria en perill al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) ja que és una espècie molt local.

Actualment la marbrada de ponent no gaudeix de cap figura legal de protecció a Catalunya a banda de la inclusió al Catàleg.

Tendència

A nivell europeu, segons la UICN, la marbrada de ponent presenta una tendència poblacional estable.

A Catalunya la insuficiència de dades de l’espècie impedeixen la avaluació de la tendència de les seves poblacions.

Amenaces i problemàtiques

Augment de la fragmentació dels hàbitats i pèrdua d’hàbitat

L’espècie és relativament sedentària en indrets on les poblacions poden ser força locals. Això fa que les colònies es trobin sovint força aïllades unes de les altres a causa de les extenses zones d’hàbitat inadequat o les alteracions natural o antròpica d’aquest hàbitat, que poden suposar una gran amenaça. Un cas concret detectat a Portugal com a amenaça que ha incidit en la pèrdua d’hàbitat de l’espècie són les explotacions d’extracció de marbres, un agent que ha incidit a la pèrdua d’hàbitat de l’espècie. Les alteracions provocades per aquesta activitat haurien comportat una gran fragmentació de l’hàbitat. Es desconeix si el mateix fenomen hauria pogut afectar poblacions catalanes.

Canvi de la pressió de la pastura

l’espècie està lligada al matollar de successió que requereix d’una pressió ramadera moderada per tal de mantenir l’hàbitat obert. Una pressió per herbivoria massa alta per a les plantes nutrícies de la papallona podria comprometre la viabilitat de la població, tal i com s’ha observat al Marroc.

Tancament de la vegetació

El tancament dels hàbitats que es produeix a la zona mediterrània suposa una amenaça per a les espècies de prat en zones xèriques on el matollar mediterrani es troba en un estadi successional cada cop més avançat. L’absència de pastura podria doncs resultar en un tancament de l’hàbitat perjudicial per a aquesta espècie típica d’estadis successionals de la vegetació.

Incendis

El foc pot ser un aliat per retornar l’hàbitat a un estadi primerenc de successió que beneficiï l’espècie, tal com s’ha vist que passa amb altres pol·linitzadors. No obstant això, la marbrada de ponent habita en una zona vulnerable i on el risc d’incendi és elevat durant la temporada d’estiu. el foc podria destruir poblacions per complert de forma ràpida.

Canvi climàtic

La marbrada de ponent habita principalment la regió mediterrània xèrica, on els efectes de l’escalfament i les sequeres s’ha comprovat que són especialment severs per a les comunitats de papallones. Diferents treballs han avaluat la tendència negativa de les espècies en funció del seu nínxol ecològic, mostrant la vulnerabilitat de les espècies que habiten les zones més àrides. Ara bé, fins ara no s’ha realitzat cap anàlisi específica de la resposta poblacional d’aquesta espècie a les condicions climàtiques a causa d’una manca de dades.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la marbrada de ponent, tret del canvi climàtic, estan directament o indirecta relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos. Per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar possibles regressions de l’espècie. Les accions de conservació proposades per a la marbrada de ponent són les següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la marbrada de ponent passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie.

Actualment la distribució del coure de mollera es coneix de forma força acurada, però manquen zones on prospectar on podria haver-hi poblacions encara no conegudes.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de marbrada de ponent quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La marbrada de ponent es considera una espècie en perill en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de recuperació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de recuperació per aquesta espècie ni per a cap papallona en perill, per això es proposa redactar un pla de recuperació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de recuperació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de marbrada de ponent a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de moreneta grisa.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la moreneta grisa i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per la marbrada de ponent és un espai obert, càlid i àrid de substrat calcari amb matolls densos mediterranis i amb preferència per afloraments rocosos de pedra calcària xero-termòfils. El desconeixement de l’espècie a Catalunya en l’actualitat fa que només es pugui apuntar de forma vaga a les possibles mesures per a la conservació de l’espècie:

Gestió a petita escala

Gestió de la pastura
Una bona mesura per a mantenir els hàbitats oberts és realitzar una pastura extensiva amb poca càrrega de bestiar. Si hi ha un excés, pot causar sobrepastura la qual condueix a una reducció parcial o total de les plantes nutrícies d’aquesta papallona afectant-la directament. S’ha de tenir en compte el període de pastura: no és pot pasturar durant el període de vol (15 de març a finals d’abril) i la fase d’eruga (finals de març fins la tercera setmana de maig), ja que és quan les papallones realitzen les postes sobre les plantes hoste i les erugues quan surten dels ous s’alimenten d’aquestes plantes nutrícies. Si es pastura durant aquestes dates pot ser molt greu per l’espècie ja que pot malmetre els ous o matar a les erugues.
A l’hora, s’ha de tenir en compte que no pasturar condueix a la successió ecològica de la vegetació, tancant-se els espais oberts, això també és negatiu per l’espècie, ja que requereix aquestes zones obertes per viure.

Gestió forestal per reduir risc d’incendis
Els treballs forestals que es realitzen en zones mediterrànies per a fer neteja de sotabosc i prevenir incendis poden ser mesures adequades per evitar grans focs allà on hi ha poblacions de l’espècie.

Gestió a nivell de paisatge

Com que la marbrada de ponent forma metapoblacions, la persistència de l’espècie requereix, per tant, d’un nombre relativament alt de clapes d’hàbitat favorable, al llarg de zones extenses, per afavorir la connectivitat entre poblacions. En cas contrari, l’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions quan aquestes són petites i estan allunyades entre elles. Per tant, es proposa:

  1. Mantenir un sistema de clapes d’hàbitat mínimament connectades per assegurar la conservació de l’espècie a nivell regional, tenint en compte la dinàmica típica de colonitzacions i extincions.
  2. Conservar els conjunts de clapes d’hàbitat pròximes entre si, ja siguin ocupades o no, per permetre la dispersió dels individus i afavorir els processos de colonització i la persistència de la metapoblació.
3 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Per a l’estudi de les poblacions de marbrada de ponent es recomana primerament realitzar una caracterització de les localitats que ocupa. Aquesta informació serà molt útil per poder definir quins són els condicionants més importants per a la viabilitat de les poblacions catalanes. Els diferents aspectes que caldria tenir en consideració són:

  • Descripció paisatgística de la localitat
  • Abundància de carraspics: idealment estimada de forma aproximada en metres quadrats de cobertura. Aquesta informació s’hauria de complementar amb altres dades que tipifiquin l’estat fenològic i de creixement de les plantes i el microhàbitat on es troben
  • Avaluació dels recursos tròfics dels adults (fonts de nèctar)
  • Gestió
  • Comportament
  • Delimitació de la població
  • Estructura de la metapoblació

Aquestes dades després es poden utilitzar per construir models estadístics predictius de quins factors (i quins rangs de valors) són els apropiats per a aquesta espècie.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Els indicadors regionals de les papallones diürnes catalanes es realitzen des del programa CBMS que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers. El CBMS actualment no disposa d’una tendència regional (a nivell de Catalunya) de la marbrada de ponent. Això requereix de les dades d’almenys 3 poblacions.

Tenint en compte l’àrea restringida que ocupa l’espècie, el seguiment de les tendències es pot fer també de forma acurada avaluant els canvis en la distribució, per exemple de forma quinquennal. Aquests canvis es poden calcular a dos nivells de resolució espacial, quadrats 10×10 km i quadrats 1×1 km, revisant totes les citacions obtingudes en programes de seguiment, a partir d’observacions oportunistes i publicades en revistes entomològiques i bibliografia especialitzada.

4 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

La marbrada de ponent és una espècie En Perill i, com a tal, la informació precisa de les localitats que ocupa s’hauria de mantenir restringida als gestors i especialistes que en fan el seguiment. D’aquesta manera s’evitaria la freqüentació de les zones que habita i es minimitzaria el risc de recol·leccions no autoritzades.