ESPÈCIE VULNERABLE

Moreneta torrentera

Eumedonia eumedon

ESP: Morena rayada I ENG: Geranium argus

La moreneta torrentera és un endemisme paleàrtic molt vinculat a les seves plantes nutrícies i té una relació mutualista amb les formigues dels gèneres Lasius, Myrmica i Tapinoma.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La moreneta torrentera presenta una àrea de distribució paleàrtica, sent present a tota l’Europa occidental, central i meridional, Escandinàvia, i amb una extensió de la seva distribució fins a l’Àsia central. No obstant, les zones que ocupa sovint es troben fragmentades i restringides a petites clapes d’hàbitat on viuen les poblacions locals.

A la península Ibèrica es troba restringida als principals sistemes muntanyosos. El màxim nombre de poblacions es troba als Pirineus, però també ocupa moltes altres serralades, com la Serra de Nogueira (nord-est de Portugal), Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric, Sistema Central i tres àrees muntanyoses d’Andalusia (Sierra María-Sierra de Orce, Sierra Tejeda i Sierra Prieta).

A Catalunya

A Catalunya es poden distingir dos tipus de poblacions segons l’ecotip de l’espècie. Hi ha poblacions als Pirineus, en tres nuclis separats segons el coneixement actual de la seva distribució. Un primer nucli ocupa la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà, arribant a les Valls de Valira al nord-oest de l’Alt Urgell. Un segon nucli està ubicat a la Cerdanya, nord del Cadí i la punta oest del Ripollès, a Toses. Un tercer nucli es troba ubicat al nord del Ripollès. Tots tres nuclis podrien estar connectats a partir de les poblacions andorranes i franceses.

D’altra banda, hi ha poblacions al Prepirineu, molt aïllades, que s’han descobert recentment al Solsonès, a l’Anoia i al Pallars Jussà.

Distribució altitudinal

A Catalunya, les poblacions pirinenques s’han documentat principalment entre 1500 i 2300 m, encara que hi ha cites esporàdiques a més altitud, com també poblacions aïllades per sota dels 1000 m.

Mentre que a la península Ibèrica s’ha capturat entre 400 i 2300 m d’altitud, amb una mitjana al voltant del 1480 m.

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT Espècie univoltina amb una generació que s’estén des de finals de maig fins a mitjan agost. La majoria d’observacions de les poblacions del Pirineu català són del juny i juliol. Les dates més primerenques són típiques de poblacions del Prepirineu. El període de vol dels adults se sincronitza amb el de la floració de la planta nutrícia, ja que les flors són utilitzades tant per fer la posta com a principal font de nèctar.

  • POSTA La femella diposita els ous individualment a les flors de Geranium sylvaticum i G. sanguineum en el cas de les poblacions catalanes, normalment a la base dels estams, més rarament als pètals, sèpals o pistils. La fase d’ou és curta, al voltant d’una setmana.

  • ERUGA Les larves de les primeres edats s’alimenten de les llavors en formació, fent-hi un orifici i alimentant-se de forma endòfita fins al tercer estadi. Un cop assolit aquest estadi, surten de la llavor i abandonen la planta, per hivernar amagades entre la fullaraca fins la primavera següent. Els darrers dos estadis (L4 i L5) s’alimenten, ja a la primavera, dels brots foliars i els capolls florals. La larva és molt mirmecòfila (té molta afinitat a interaccionar amb formigues).

  • CRISÀLIDE La larva ja desenvolupada s’amaga al peu de la planta nutrícia, entre la fullaraca o sota pedres, per fer la pupa. Aquesta fase té una durada d’aproximadament un mes. La pupa també és atesa per formigues.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

Com bé indica el seu nom, aquesta papallona viu a prop de torrents de muntanya, associada a herbassars megafòrbics que creixen a la vora, on hi són abundants els geranis dels quals s’alimenten les larves i els adults. El gruix de les poblacions catalanes es troba a l’estatge subalpí, preferentment –però no sempre- en zones de substrat calcari. Existeixen, però, unes poques poblacions aïllades en ambients més secs del Prepirineu, associades a Geranium sanguineum. En aquests indrets les poblacions ocupen clarianes de bosc a sota línies elèctriques, marges de pistes forestals i feixes abandonades. A Andalusia, al Sistema Bètic, l’espècie depèn d’Erodium cheilanthifolium i ocupa un hàbitat completament diferent, molt xèric. Tanmateix, no sembla que aquest ecotipus sigui present a altres llocs de la península Ibèrica.

Requeriments

  • Plantes nutrícies
    La moreneta torrentera és una especialista de plantes dels gèneres Geranium i d’Erodium. L’ús de les diferents espècies (reforçat també per l’isolament geogràfic) s’associa amb races genèticament diferenciades (llinatges), existint un mosaic de races especialment complex a la península Ibèrica. Les poblacions del Pirineu i Prepirineu, que formen un llinatge únic, aparentment només utilitzen Geranium sanguineum, G. sylvaticum i, més rarament, G. cinereum. Les dues primeres també són utilitzades per les poblacions del Sistema Central, que pertanyen a un altre llinatge diferenciat. En canvi, en altres llocs de la península Ibèrica hi ha poblacions especialitzades en l’ús d’espècies del gènere Erodium, com ara E. cheilanthifolium (un llinatge diferenciat a les muntanyes del Sistema Bètic) o Erodium glandulosum (un altre llinatge diferenciat a les muntanyes Cantàbriques). A Cantàbria la situació assoleix la màxima complexitat, perquè s’hi han identificat dos llinatges més, que utilitzen, respectivament, G. sanguineum i G. subargenteum.

  • Plantes nectaríferes
    La fenologia de la papallona està del tot sincronitzada amb la floració de la planta nutrícia, tant perquè la posta es fa exclusivament sobre les flors com perquè els adults utilitzen el seu nèctar gairebé de forma exclusiva. Aquesta dependència de les papallones envers les flors de la planta nutrícia molt possiblement és un dels mecanismes que contribueix a la formació de races genèticament diferenciades a través d’un fenomen d’al·locronia. És a dir, les diferents plantes nutrícies poden tenir períodes de floració no coincidents que es tradueixen en períodes de vol de la papallona no solapats i, per tant, en un isolament temporal de les poblacions.

Depredadors i paràsits

No disposem d’informació sobre els depredadors i paràsits d’aquesta espècie.

Estructura de la població

No coneixem treballs que analitzin l’estructura poblacional d’aquesta papallona ni que hagin estimat el seu rang de dispersió, per exemple a partir de tècniques de captura, marcatge i recaptura. Tanmateix, aparentment es tracta d’una espècie molt sedentària, que viu en poblacions que ocupen àrees petites, ben delimitades a l’espai i amb pocs individus. Molt possiblement sigui un bon exemple d’espècie amb una estructura metapoblacional, formant colònies properes connectades entre elles a través de processos de dispersió.

Comportament

Els mascles són patrulladors, i ressegueixen les zones amb geranis, al voltant de les quals emergeixen i es concentren les femelles per libar del nèctar de les flors.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Mundial

No avaluada

Europa

Preocupació menor

Espanya

No avaluada

Catalunya

ESPÈCIE VULNERABLE

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A Espanya no existeix una avaluació i una catalogació legal de l’espècie, però diversos autors consideren que hauria de ser una espècie vulnerable a causa de la seva distribució restringida. Igualment ha rebut aquesta mateixa catalogació a Andalusia.

A Catalunya està inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) com a espècie vulnerable (VU) pel nombre escàs de poblacions conegudes, sempre locals i petites.

Actualment la moreneta grisa no gaudeix de cap figura legal de protecció a Catalunya a banda de la inclusió al Catàleg.

Tendència

A nivell europeu la moreneta torrentera presenta una tendència poblacional estable.

A Catalunya no hi ha suficients dades per calcular les tendències a nivell regional.

Amenaces i problemàtiques

Modificació de pràctiques agrícoles

Les tècniques agrícoles modernes condueixen a una reducció de les fonts de nèctar per l’alta freqüència de tall i l’aplicació de fertilitzants. Les poblacions que viuen en prats de dall són subjectes a totes les pràctiques agrícoles que afectin negativament el cicle vital de la papallona, tals com la sega de les plantes nutrícies abans d’hora.

Canvis en la pressió de pastura

Un excés de pastura pot afectar negativament la planta nutrícia de la moreneta torrentera, la qual pot ser menjada i trepitjada pel bestiar quan està en zones humides properes a prats de dall on es realitza la pastura o als mateixos prats de dall. En algunes poblacions de Lleó s’ha comprovat que la sobrepastura per part del bestiar boví està fent minvar algunes poblacions de Geranium subargenteum pel trepig excessiu i la nitrificació, havent-se notat una disminució de la mida de les plantes que podria incidir negativament sobre la moreneta torrentera. La manca de pastura pot comportar aforestació per abandonament dels prats, cosa que també seria negativa per a les poblacions.

Augment de la fragmentació i aïllament de l’hàbitat

Es troba en poblacions molt locals i poc abundants, per la qual cosa l’aïllament i la fragmentació de l’hàbitat suposen amenaces importants. A Lleó s’ha determinat que són especialment vulnerables a aquest fenomen les poblacions que utilitzen Erodium glandulosum com a planta nutrícia.

Espècies invasores

El barrinador del gerani (Cacyreus marshalli) és l’única espècie de papallona diürna considerada invasora a Catalunya. L’afectació que aquesta espècie causa sobre diferents espècies de gerani (principalment ornamentals del gènere Pelargonium) podria també impactar sobre les poblacions de Geranium de les que depèn la moreneta torrentera. Malgrat no haver-se detectat en cap cas que hi hagi competència pel recurs, s’ha descrit la potencialitat que el barrinador dels geranis tindria per afectar les agulles i els licènids que en depenen, encara que recentment s’ha determinat que el risc és molt baix. Igualment, actualment l’increment poblacional que va tenir el barrinador del gerani als anys 90 s’ha vist frenat i ja no es troba en una fase invasiva a Catalunya. D’altra banda, tampoc es coneixen poblacions que depenguin de geranis silvestres com els que utilitza la moreneta torrentera.

Canvi climàtic

Tot i que les conseqüències que tindrà l’escalfament global sobre les poblacions de moltes espècies no estan prou estudiades, hi ha alguns aspectes que porten a pensar que poden ser importants i negatives en el cas de la moreneta torrentera. Les fortes sequeres de les darreres dues dècades poden haver jugat un paper decisiu en la desaparició de l’espècie en molts indrets situats al límit meridional de distribució a Catalunya. L’augment de les temperatures i les consegüents adaptacions de les plantes (floració abans de temps, per exemple) podrien afectar negativament el cicle vital de la papallona si es genera una asincronia amb la floració de la planta nutrícia.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la moreneta torrentera, tret del canvi climàtic, estan directament o indirecta relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos. Per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar possibles regressions de l’espècie. Les accions de conservació proposades per a la moreneta torrentera són les següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la moreneta torrentera passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Actualment la distribució de la moreneta torrentera es coneix de forma força acurada, però manquen zones on prospectar on podria haver-hi poblacions encara no conegudes.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de moreneta grisa quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La moreneta torrentera es considera una espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de conservació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de conservació per aquesta espècie ni per a cap papallona, per això es proposa redactar un pla de conservació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de recuperació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de moreneta grisa a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de moreneta grisa.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la moreneta grisa i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per la moreneta torrentera és un espai proper a torrents de muntanya, associat a herbassars megafòrbics que creixen a la vora, i també prats subalpins, de dall o de pastura, molt humits. Per garantir la supervivència de les poblacions s’haurien de tenir en compte les següents pràctiques en l’àmbit de la gestió:

Gestió a petita escala

Gestió de la pastura
Es recomana dur a terme una pastura extensiva i de baixa intensitat entre la tardor i la primavera. Compatible amb una pastura extensiva, deixant zones sense pasturar, amb poca càrrega de bestiar durant l’estiu. El que no seria compatible seria sobrepasturar o pasturar permanentment, ja que redueix les plantes nutrícies i pot malmetre els ous i les erugues.

Gestió de la sega
Es recomana fer sega extensiva durant el període d’hivernació de les erugues. Compatible amb una sega rotativa excloent varies zones no gestionades que puguin actuar de refugi. Incompatible amb una sega anterior o durant el període de vol.

Gestió a nivell de paisatge

Com que la moreneta torrentera forma metapoblacions, la persistència de l’espècie requereix, per tant, d’un nombre relativament alt de clapes d’hàbitat favorable, al llarg de zones extenses, per afavorir la connectivitat entre poblacions. En cas contrari, l’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions quan aquestes són petites i estan allunyades entre elles. Per tant, es proposa:

  1. Mantenir un sistema de clapes d’hàbitat mínimament connectades per assegurar la conservació de l’espècie a nivell regional, tenint en compte la dinàmica típica de colonitzacions i extincions.
  2. Conservar els conjunts de clapes d’hàbitat pròximes entre si, ja siguin ocupades o no, per permetre la dispersió dels individus i afavorir els processos de colonització i la persistència de la metapoblació.
3 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Per a l’estudi de les poblacions de moreneta torrentera es recomana primerament realitzar una caracterització de les localitats que ocupa. Aquesta informació serà molt útil per poder definir quins són els condicionants més importants per a la viabilitat de les poblacions catalanes. Els diferents aspectes que caldria tenir en consideració són:

  • Descripció paisatgística de la localitat
  • Abundància de les agulles: idealment estimada de forma aproximada en metres quadrats de cobertura. Aquesta informació s’hauria de complementar amb altres dades que tipifiquin l’estat fenològic i de creixement de les plantes i el microhàbitat on es troben.
  • Gestió
  • Comportament
  • Delimitació de la població
  • Estructura de la meta població

Aquestes dades després es poden utilitzar per construir models estadístics predictius de quins factors (i quins rangs de valors) són els apropiats per a aquesta espècie.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Els indicadors regionals de les papallones diürnes catalanes es realitzen des del programa CBMS que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers. El CBMS actualment no disposa d’una tendència regional (a nivell de Catalunya) de la moreneta torrentera, que requereix de les dades d’almenys 5 poblacions. Ara bé, si es consideren les dades andorranes –que inclouen sèries temporals llargues de vàries poblacions- es podria obtenir un indicador regional per a l’àmbit pirinenc. Creiem que aquesta seria la fórmula a seguir en el cas d’aquesta espècie, l’àrea d’ocupació de la qual és molt restringida a Catalunya. Tot i així, un índex calculat amb les dades de les poblacions pirinenques no portarà informació sobre la situació i tendència de les escasses poblacions prepirinenques, que estan sotmeses a unes condicions climàtiques molt diferents. Per a aquestes espècies caldria calcular un índex propi, en base al seguiment (p. ex. amb censos de 15 min) de les escasses poblacions que es coneixen.

Tenint en compte l’àrea restringida que ocupa l’espècie, el seguiment de les tendències es pot fer també de forma acurada avaluant els canvis en la distribució, per exemple de forma quinquennal. Aquests canvis es recomana que es realitzin a una resolució de quadrats 10×10 km, revisant totes les citacions obtingudes en programes de seguiment, a partir d’observacions oportunistes i publicades en revistes entomològiques i bibliografia especialitzada.

4 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

La moreneta torrentera és una espècie vulnerable (VU) i en un principi no es considera necessari restringir el coneixement de les seves citacions. Per a donar a conèixer l’espècie i les pràctiques que la poden beneficiar, l’elaboració d’un pòster informatiu sobre la biodiversitat de les molleres pirinenques i les pràctiques adients per a conservar-les és una bona eina per a disposar en entorns de comarques pirinenques. El pòster pot posar l’exemple de la moreneta torrentera com una espècie amenaçada, sensible i de distribució restringida per explicar la necessitat de conservar aquests hàbitats.