ESPÈCIE VULNERABLE

Muntanyesa de mollera

Erebia oeme

ESP: Montañesa aranera I ENG: Bright-eyed ringlet

La muntanyesa de mollera és un endemisme europeu molt lligada a prats humits, torberes i marges de torrents, preferentment de l’estatge subalpí.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La muntanyesa de mollera és un endemisme europeu que ocupa els principals sistemes muntanyosos del sud i centre d’Europa: Pirineus, Massís central francès, Jura, Alps, Dolomites, Balcans i el nord de Grècia.

A la península Ibèrica es troba únicament al Pirineu central i oriental, amb una distribució relativament contínua que va des de la Vall de Benasc (Osca) fins a la província de Girona (Toses i el Pla de Sallent).

A Catalunya

A Catalunya es troba des de la Vall d’Aran fins a la Vall de Núria, al Ripollès. Tot i això, és més comuna al sector occidental (Aran-Pallars) que no pas a l’oriental (Cerdanya-Ripollès), on les cites són més locals i esporàdiques. En trobar-se restringida a zones relativament humides, les poblacions són sovint locals i només queden connectades per torrents.

Distribució altitudinal

A Catalunya el seu rang altitudinal se situa principalment entre 1400 i 2200 m.

A Europa es troba principalment entre els 1500 m fins els 2800 m, però a la cara nord d’alguns massissos es pot trobar a més baixa altitud.

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT La muntanyesa de mollera és una espècie univoltina, amb un període de vol força avançat en comparació al d’altres muntanyeses. Els primers exemplars apareixen a finals de maig o principis de juny, el gruix poblacional s’observa la darrera setmana de juny o la primera de juliol, i els darrers exemplars es veuen a finals de juliol o, com a molt, a principis d’agost.

  • POSTA La femella pon els ous individualment, deixant-los caure entre les gramínies i ciperàcies de què s’alimenten les larves. Aquesta fase té una durada curta, de 1-2 setmanes.

  • ERUGA D’acord amb la bibliografia, la muntanyesa de mollera té un cicle biennal i l’eruga passa per dos períodes d’hivernació. El primer hivern el passa com a larva de segona edat i el segon hivern com a larva de cinquena i darrera edat.

  • CRISÀLIDE Un cop completat el desenvolupament, l’eruga crisalida amagada a la base de les gramínies de què s’ha alimentat. L’adult emergeix unes 3-4 setmanes després.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

La muntanyesa de mollera és una espècie especialista que viu en prats molt humits, torberes i marges de torrents, preferentment de l’estatge subalpí. També es troba en clarianes de boscos de coníferes, quan aquestes són travessades per rierols i tenen el caràcter humit que requereix l’espècie. En un treball recent sobre les comunitats de papallones de les molleres pirinenques, aquesta papallona va aparèixer com l’espècie més abundant, amb una població particularment important a la mollera de Molières, a la Vall d’Aran.

Tot i l’hàbitat òptim descrit, segons les dades del CBMS també s’han enregistrat exemplars en altres tipus d’hàbitats, alguns corresponents a prats de característiques més seques. Als Alps també s’han documentat poblacions en ambients més secs.

Requeriments

  • Plantes nutrícies

    La bibliografia esmenta com a plantes nutrícies les gramínies Molinia caerulea, Poa alpina, Poa nemoralis i Bryza media, i les Ciperàcies Carex flacca, Carex ferruginea i Carex nemoralis. Totes aquestes plantes han estat comprovades a partir d’observacions de larves al camp, però només en poblacions dels Alps.

  • Plantes nectaríferes
    No es disposa d’informació sobre les plantes nutrícies als Pirineus, ni dels recursos que utilitzen els adults.

Depredadors i paràsits

No es disposa de cap informació sobre els enemics naturals d’aquesta espècie.

Estructura de la població

Tampoc hem trobat informació relativa a l’estructura poblacional de l’espècie. Tot i així, essent una papallona més aviat rara i especialista d’hàbitats que es troben ben delimitats en l’espai (p. ex. prats molt humits, clarianes de bosc, torberes), sembla molt probable que formi metapoblacions, amb vàries poblacions més o menys properes connectades per processos dispersius.

Comportament

Els mascles d’aquesta espècie són patrulladors i ressegueixen les clapes d’hàbitat en busca de femelles.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Mundial

Preocupació menor

Europa

Preocupació menor

Espanya

No avaluada

Catalunya

ESPÈCIE VULNERABLE

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell mundial i europeu la muntanyesa de mollera es considera una espècie de preocupació menor des de l’any 2009 sense gaudir de cap protecció europea.

A Catalunya apareix en la categoria de vulnerable al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) pel fet de tenir una distribució reduïda i una especialització d’hàbitat.

Actualment la muntanyesa de mollera no gaudeix de cap figura legal de protecció a Catalunya a banda de la inclusió al Catàleg.

Tendència

A nivell europeu la muntanyesa de mollera presenta una tendència poblacional decreixent.

A Catalunya no hi ha suficients dades per calcular les tendències a nivell regional.

Amenaces i problemàtiques

Canvis en la pressió de pastura

Un excés de pastura pot afectar negativament els hàbitats de la muntanyesa de mollera a causa del trepig i la ingesta per part del bestiar.

Modificació de pràctiques agrícoles

Els canvis en la gestió de l’hàbitat, com l’abandonament de les pràctiques agroramaderes tradicionals, poden afectar negativament l’hàbitat de la muntanyesa de mollera. Un exemple és la dessecació de prats humits amb finalitat urbanística en algunes valls pirinenques. Un altre canvi seria l’abandonament dels prats humits, que pot conduir a una homogeneïtzació de l’hàbitat. Aquests efectes antròpics tenen sobretot incidència sobre les poblacions a altituds més baixes.

Fragmentació i aïllament de l’hàbitat

Lligat a la pèrdua d’hàbitat i a la limitada capacitat dispersiva de l’espècie. Si es produeix un augment en la fragmentació dels seus hàbitats les poblacions quedaran encara més aïllades del que ja ho estan, afectant això a l’intercanvi genètic entre individus i, per tant, provocant una pèrdua de diversitat genètica en les poblacions i, en darrer terme, extincions locals. Això posa de manifest la necessitat de mantenir connectors entre poblacions que assegurin la preservació d’una estructura metapoblacional.

Drenatge de prats i molleres

El drenatge de les molleres i els prats de fons de valls pot conduir a la ràpida desaparició de les plantes nutrícies, com Molinia caerulea i Carex sp., que necessiten sòls xops.

Canvi climàtic

Les fortes sequeres de les darreres dues dècades poden haver jugat un paper decisiu en la desaparició de l’espècie, sobretot en indrets situats al límit meridional de distribució a Catalunya. E. oeme és una espècie en risc per canvi climàtic, amb previsions que mostren una reducció dràstica de la seva àrea de distribució potencial les properes dècades.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la muntanyesa de mollera, tret del canvi climàtic, estan directament o indirecta relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos. Per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar possibles regressions de l’espècie. Les accions de conservació proposades per a la muntanyesa de mollera són les següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la muntanyesa de mollera passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Per altra banda, donat que la distribució d’aquesta espècies és fragmentada, local i reduïda, és possible que encara hi hagi moltes poblacions que no s’han descobert.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de muntanyesa de mollera quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La muntanyesa de mollera es considera una espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya (pendent d’aprovació, desembre 2021) i per tant hauria de disposar d’un pla de conservació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de conservació per aquesta espècie ni per a cap papalllona, per això es proposa redactar un pla de conservació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de recuperació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de muntanyesa de mollera a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de moreneta grisa.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la moreneta grisa i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per la muntanyesa de mollera són prats molt humits, torberes i marges de torrents, preferentment de l’estatge subalpí. Tot i així també es troba en clarianes de boscos de coníferes, quan aquestes són travessades per rierols i tenen el caràcter humit que requereix l’espècie. A continuació es resumeixen diferents pràctiques que poden ser beneficioses per a la conservació de l’espècie, alhora que altres de no adequades que podrien conduir al declivi i extinció de les poblacions.

Gestió a petita escala

Gestió de la pastura
S’ha de fer una pastura extensiva, amb poca càrrega de bestiar i excloent vàries zones sense gestionar perquè actuïn de refugi per la papallona. No s’ha de dur a terme una sobrepastura, si hi ha un excés pot conduir a una reducció de les plantes nutrícies afectant a l’alimentació de les erugues i alterant el microclima al qual hi està adaptat l’espècie. La pastura hauria de ser extensiva, i després del període de vol, excloent varies zones no gestionades que puguin actuar de refugi.

Gestió de la sega
No s’han realitzat treballs que testin de forma específica les millors pràctiques de sega per a la muntanyesa de mollera, però es proposa la sega extensiva després del període de vol, a finals d’estiu o a l’hivern (una vegada hivernen les erugues). També es pot dur a terme una sega rotativa, com a alternativa a la pastura extensiva, excloent varies zones no gestionades que puguin actuar de refugi.
Una recent diagnosi va localitzar una població amb gran abundància de muntanyesa de mollera en una zona on es realitza una sega durant el juliol com a acció de gestió per a la conservació de molleres, encara que es desconeix si l’abundància de l’espècie s’ha vist modificada directament per la gestió en qüestió.

Gestió a nivell de paisatge

Com que la muntanyesa de mollera probablement forma metapoblacions, la persistència de l’espècie requereix, per tant, d’un nombre relativament alt de clapes d’hàbitat favorable, al llarg de zones extenses, per afavorir la connectivitat entre poblacions. En cas contrari, l’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions quan aquestes són petites i estan allunyades entre elles. Per tant, es proposa:

  1. Mantenir un sistema de clapes d’hàbitat mínimament connectades per assegurar la conservació de l’espècie a nivell regional, tenint en compte la dinàmica típica de colonitzacions i extincions.
  2. Conservar els conjunts de clapes d’hàbitat pròximes entre si, ja siguin ocupades o no, per permetre la dispersió dels individus i afavorir els processos de colonització i la persistència de la metapoblació.
3 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Per a l’estudi de les poblacions de muntanyesa de mollera es recomana primerament realitzar una caracterització de les localitats que ocupa.

Aquesta informació serà molt útil per poder definir quins són els condicionants més importants per a la viabilitat de les poblacions catalanes. Els diferents aspectes que caldria tenir en consideració són:

  • Descripció paisatgística de la localitat
  • Avaluació dels recursos tròfics dels adults (fonts de nèctar)
  • Gestió
  • Comportament
  • Delimitació de la població
  • Confirmar una possible estructura metapoblacional

Aquestes dades després es poden utilitzar per construir models estadístics predictius de quins factors (i quins rangs de valors) són els apropiats per a aquesta espècie.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Els indicadors regionals de les papallones diürnes catalanes es realitzen des del programa CBMS que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers. El CBMS actualment no disposa d’una tendència regional (a nivell de Catalunya) de la muntanyesa de mollera, que requereix de les dades d’almenys 5 poblacions. Ara bé, si es consideren les dades andorranes –que inclouen sèries temporals llargues de vàries poblacions- es podria obtenir un indicador regional per a l’àmbit pirinenc. Creiem que aquesta seria la fórmula a seguir en el cas d’aquesta espècie, l’àrea d’ocupació de la qual és molt restringida a Catalunya. Actualment, hi ha diferent localitats de la xarxa on s’ha localitzat la muntanyesa de mollera, però en diferents casos de forma local i ocasional.

Tenint en compte l’àrea restringida que ocupa l’espècie, el seguiment de les tendències es pot fer també de forma acurada avaluant els canvis en la distribució, per exemple de forma quinquennal. Aquests canvis es poden calcular a dos nivells de resolució espacial, quadrats 10×10 km i quadrats 1×1 km, revisant totes les citacions obtingudes en programes de seguiment, a partir d’observacions oportunistes i publicades en revistes entomològiques i bibliografia especialitzada.

4 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

La muntanyesa de mollera és una espècie vulnerable (VU) i en un principi no es considera necessari restringir el coneixement de les seves citacions.

Per a donar a conèixer l’espècie i les pràctiques que la poden beneficiar, l’elaboració d’un pòster informatiu sobre la biodiversitat de les molleres pirinenques i les pràctiques adients per a conservar-les és una bona eina per a disposar en entorns de comarques pirinenques. El pòster pot posar l’exemple de la muntanyesa de mollera com una espècie amenaçada, sensible i de distribució restringida per explicar la necessitat de conservar aquests hàbitats.