ESPÈCIE EN PERILL

Muntanyesa de primavera

Erebia epistygne

ESP: Erebia primaveral I ENG: Spring ringlet

La muntanyesa de primavera és una papallona molt rara i en perill d’extinció a Catalunya que es troba només en algunes zones concretes del Montsec i el Parc Natural dels Ports. Com el seu nom indica, és una de les primeres espècies a aparèixer just començada la primavera.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La muntanyesa de primavera és un endemisme del nord-est d’Espanya i del sud-est de França. A França manté dos nuclis principals, un de proper als Alps i un altre de més petit al districte de Montpellier.

A la península Ibèrica es troba només al quadrant nord-oriental, amb poblacions disperses que es disposen al llarg del Sistema Ibèric i el Prepirineu. Sembla haver patit una regressió generalitzada encara que amb diferents nivells segons la zona.

A Catalunya

Actualment, hi ha documentades 5 poblacions d’aquesta espècie, disperses per vàries serres del Prepirineu i del sud de Tarragona. Se’n coneixen tres a la Serra del Montsec i voltants, una al nord-est de l’Alt Urgell, i una als Ports de Tortosa-Beseit que tindria el nucli de la metapoblació en territori valencià. S’han observat alguns individus solitaris a l’Alt Urgell, dels quals no s’ha pogut localitzar la població font.

L’àrea d’ocupació actual dista enormement de la del passat, ja que sembla haver-se reduït en més d’un 90% en les darreres dècades. Es considera extingida amb una altíssima probabilitat de zones com el Montseny, el Moianès, la Garrotxa, el Berguedà i, potser, el Solsonès, tal com es desprèn de nombroses prospeccions actives recents sense èxit. No obstant això, l’àrea potencial de l’espècie en zones poc prospectades i poc accessibles del Pallars Jussà o l’Alt Urgell suggereix que podrien descobrir-se noves poblacions.

Distribució altitudinal

El rang altitudinal a Catalunya, situat entre 700 i 1400 m, és similar al citat en general per a l’espècie (500-1800 m).

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT La muntanyesa de primavera és una espècie univoltina que vola entre mitjan març i principis de maig, amb un màxim durant la primera quinzena d’abril. És l’única muntanyesa amb vol estrictament primaveral.

  • POSTA La femella pon els ous individualment sobre les fulles de les gramínies que utilitza com a plantes nutrícies, però també sobre fulles i tiges seques de la vegetació dels voltants. Aquesta fase té una durada curta, d’uns 10 dies.

  • ERUGA L’eruga de la muntanyesa de primavera té un desenvolupament lent. Roman activa i s’alimenta les primeres setmanes de vida, a finals de primavera, fins assolir el tercer estadi i entrar en una diapausa estival. L’estivació se solapa amb la diapausa hivernal, de manera que la larva resta inactiva per un període de més de mig any, fins que reprèn l’activitat a finals d’hivern. Contràriament, en experiments de cria, es va constatar com les larves trencaven l’estivació, s’alimentaven a finals d’estiu o començaments de tardor fins arribar al darrer estadi, i llavors entraven en diapausa hivernal enterrades a la base de les gramínies fins a la primavera següent. En aquest experiment, algunes erugues van crisalidar i entrar en diapausa hivernal en la fase pupal, però es desconeix si això també passa en condicions naturals.

  • CRISÀLIDE Un cop completat el desenvolupament, l’eruga crisalida soterrada al terra o entre les bases de les gramínies de què s’ha alimentat. L’adult emergeix unes 3-4 setmanes després.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

La muntanyesa de primavera habita diferents tipus de prats de la muntanya mitjana, principalment joncedes i prats emmatats, sobre substrat calcari. Les poques poblacions que actualment es coneixen a Catalunya ocupen prats i herbassars amb una forta presència de Festuca ovina, considerada com la planta nutrícia principal (sinó l’única) de l’espècie. Malgrat que aquest tipus de prats estan molt ben representats al conjunt de Catalunya, l’espècie es manté extremament local i ocupa una fracció molt reduïda del que es podrien considerar a priori com a zones potencials.

Requeriments

  • Plantes nutrícies

    La limitada bibliografia disponible i les escasses observacions pròpies apunten a Festuca ovina com a única planta nutrícia de la muntanyesa de primavera. Alguns autors esmenten també Festuca rubra, Poa annua i Poa pratensis com a plantes utilitzades de forma secundària, però no aporten cap evidència concreta al voltant d’aquesta afirmació.

  • Plantes nectaríferes
    Hi ha molt escassa informació sobre els recursos alimentaris dels adults. A la majoria de les poblacions prospectades no s’han observat exemplars fent ús de flors nectaríferes, però als censos fets a la zona d’Isona – Conca Dellà s’ha pogut constatar l’ús regular de Taraxacum officinale i Arctostaphylos uva-ursi.

Depredadors i paràsits

No es disposa de cap informació sobre els enemics naturals d’aquesta espècie.

Estructura de la població

No hi ha treballs que hagin analitzat l’estructura poblacional d’aquesta espècie. Tanmateix, les poblacions conegudes s’han mantingut sempre molt localitzades, fins i tot en sectors reduïts del que aparentment és un hàbitat homogeni més ampli. Això, juntament amb la raresa de l’espècie al conjunt del territori, suggereix que té uns requeriments molt concrets (microclimàtics o d’altre índole) més enllà de la presència de la planta nutrícia. La capacitat dispersiva de l’espècie possiblement és força limitada, tenint en compte la raresa amb què s’observen individus isolats prop de les poblacions conegudes. Tot i així, a les prospeccions realitzades a Catalunya al 2022 i 2023 es van localitzar dos individus solitaris que podrien ser dispersants de nuclis poblacionals situats entre 4 i 7 km de distància.

Tenint en compte tots aquests factors, sembla versemblant que la muntanyesa de primavera tingui una estructura de tipus metapoblacional, amb poblacions localitzades en indrets que reuneixen unes característiques molt concretes. Aquests aspectes caldria, però, precisar-los amb futurs estudis.

Comportament

Els mascles d’aquesta espècie són patrulladors i ressegueixen els prats entre la vegetació baixa en busca de femelles. Les femelles es mantenen principalment a prop de les plantes nutrícies, cercant les que són més adequades per a fer-hi la posta.

La baixa detectabilitat de l’espècie i les condicions en zones de muntanya mitjana en una època tan primerenca fan que sovint es localitzin les papallones adultes aturades a la vegetació o a les pedres amb les ales tancades, resguardant-se d’unes condicions climatològiques adverses, o bé amb les ales obertes per escalfar-se i poder mantenir-se actives.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Mundial

GAIREBÉ AMENAÇADA

Europa

GAIREBÉ AMENAÇADA

Espanya

No avaluada

Catalunya

ESPÈCIE EN PERILL

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A Espanya hi ha una falta de dades objectives de l’espècie sobre el territori i, per tant, no es pot classificar el seu grau d’amenaça.

A Catalunya està considerada en perill d’extinció (EN) al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya de 2022, pel fet de tenir una distribució reduïda i per la forta regressió i desaparició d’un nombre important de poblacions.

Actualment la muntanyesa de primavera no gaudeix de cap figura legal de protecció a Catalunya a banda de la inclusió al Catàleg.

Tendència

A nivell mundial i europeu la muntanyesa de primavera presenta una tendència poblacional decreixent.

A Catalunya pateix una forta regressió i desaparició d’un nombre important de poblacions.

Amenaces i problemàtiques

Canvis en la pressió de pastura

Un excés de pastura pot afectar negativament la planta nutrícia de la muntanyesa de primavera, la qual pot ser menjada i trepitjada pel bestiar causant una mortalitat dels estadis immadurs.

Malgrat que aquest fenomen podria haver incidit de forma negativa sobre moltes poblacions catalanes, actualment hi ha zones on és present l’espècie i on s’observa una pastura regular.

Tancament de la vegetació i incendis

Un nou nucli poblacional a Les Valls de Valira s’ha trobat parcialment en una àrea que va ser cremada per un incendi l’any 2012, cosa que hauria pogut afavorir l’extensió de l’espècie una dècada més tard en una zona dominada per comunitats de terraprims, tenint en compte els beneficis que poden tenir els règims de foc sobre les comunitats de pol·linitzadors en zones forestals. La resta de la població s’ubica en una zona no cremada que actualment es troba sota els efectes d’un procés d’emmatament, però també impactada per l’obertura de pistes per accedir a urbanitzacions construïdes les darreres dècades, just a tocar del nucli poblacional. A prop d’aquesta població s’ubiquen els individus solitaris detectats a les prospeccions de 2022-2023, que semblarien formar part d’un complex metapoblacional.

D’altra banda, si es fan reforestacions en zones obertes on hi ha presència de muntanyesa de primavera comporta un tancament d’aquestes zones, perdent el seu hàbitat òptim. Entre aquestes reforestacions s’inclouen les plantacions tofoneres, una activitat en auge en els darrers anys.

Augment de la fragmentació i aïllament de l’hàbitat

La muntanyesa de primavera viu en poblacions molts locals i aparentment de mida petita o molt petita, cosa que la fa molt sensible a la fragmentació dels seus complexos metapoblacionals. El fet que requereixi ambients oberts de la muntanya mitjana, com altiplans amb poca vegetació, clarianes de bosc o vessants pedregosos amb matolls baixos fa que sigui una espècie molt vulnerable a les transformacions de l’hàbitat per canvi d’usos o de gestió, com ara l’emmatament o, en l’altre extrem, la sobrepastura. En algunes zones d’Espanya, com la Sierra de Albarracín, s’ha observat l’impacte de la implantació de parcs eòlics en zones de muntanyesa de primavera. Això pot donar lloc a una gran transformació de l’hàbitat de la muntanyesa de primavera i a la fragmentació de les seves poblacions, encara que de moment no se n’ha quantificat l’efecte.

A l’extrem sud de Catalunya i totalment desconnectada de les anteriors, persisteix un nucli poblacional que actualment es troba majoritàriament centrat al País Valencià. Al sector català la distribució ocupada s’ha reduït dràsticament, com ho prova l’absència de registres en la majoria dels topònims corresponents a les citacions prèvies conegudes. En conjunt, els dos factors que aparentment podrien haver afectat més l’espècie a Catalunya són l’aforestació i la sobrepastura, juntament amb el problema de fragmentació que se’n deriva.

Canvi climàtic

Encara que algun autor apuntava que l’adaptació de l’espècie al cicle mediterrani es tradueix en l’avançament fenològic del seu cicle a la primavera, altres autors suggerien que és una de les espècies del seu gènere amb major risc d’extinció a Espanya a causa de la previsible reducció futura del seu nínxol climàtic. Aquests autors consideren que al 2050 es podrien perdre per complert les zones favorables per a la supervivència de l’espècie als sistemes muntanyosos ibèrics.

Furtivisme

Al ser una espècie escassa i molt localitzada, la recol·lecció d’exemplars amb finalitats de col·leccionisme pot constituir actualment una amenaça molt important, sobretot tenint en compte la davallada de les poblacions existents. De fet, l’extinció d’alguna de les poblacions més conegudes, com per exemple les de la comarca del Moianès, podria estar relacionada amb la recol·lecció continuada d’exemplars, històricament.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la muntanyesa de primavera, tret del canvi climàtic, estan directament o indirecta relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos. Per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar possibles regressions de l’espècie. Les accions de conservació proposades per a la muntanyesa de primavera són les següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la muntanyesa de primavera passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de muntanyesa de primavera quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La muntanyesa de primavera es considera una espècie en perill en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de recuperació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de recuperació per aquesta espècie ni per a cap papallona que també estigui en perill, per això es proposa redactar un pla de recuperació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de recuperació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de muntanyesa de primavera a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de moreneta grisa.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la moreneta grisa i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat per a la muntanyesa comprèn zones obertes de substrat calcari de la muntanya mitjana amb poca vegetació, com per exemple prats de pastura, matollars oberts o clarianes de pinedes de pi roig, rouredes de roure martinenc i carrascars amb presència de Festuca ovina. Per a la seva gestió es recomana:

Gestió a petita escala

Gestió de la pastura
Diferents treballs han apuntat de forma vaga que el manteniment de la ramaderia extensiva pot ser un puntal necessari per a la supervivència de l’espècie. S’ha de mantenir la pastura tradicional, extensiva però regulant el temps en què es pastura, evitant pasturar des de mitjans de març fins a principis de maig i amb poca càrrega de bestiar. El millor seria pasturar amb baixa freqüència.
Tant un excés de pastura com no pasturar és negatiu. Si hi ha sobrepastura aquesta pot eliminar la planta nutrícia de la zona. Mentre que, si s’abandonen els prats i no es pastura, no hi ha gestió de la zona donant lloc a una homogeneïtzació del paisatge, ja que acaba succeint la vegetació passant a matollar i bosc perdent-se l’heterogeneïtat d’hàbitat òptim de la papallona.
A França s’ha suggerit que la desaparició dels hàbitats de l’espècie (prats de Festuca curta i seca) s’ha agreujat amb la desaparició del pasturatge oví, havent-se vist accentuat el tancament dels hàbitats per accions de reforestació.

Gestió de la vegetació arbustiva
A banda de la pastura, la gestió de l’hàbitat realitzant accions d’obertura de clarianes podria ajudar a mantenir les poblacions que estan patint un procés d’aforestació.

Gestió de línies elèctriques
La població d’Isona – Conca Dellà s’estén amb una certa continuïtat al llarg d’uns 4 km resseguint el Serrat de l’Herba Sana. Les dades del seguiment d’aquesta població durant els darrers 10 anys mostren oscil·lacions numèriques fortes però també una certa tendència a l’increment a partir de 2018; tot i així, els comptatges han estat un tant irregulars al llarg d’aquest període i podrien no haver inclòs el pic del període de vol tots els anys, amb la qual cosa no es pot garantir que els índexs anuals siguin plenament representatius de la mida de la població. És notori el fet que l’any 2018 es va realitzar una estassada de la vegetació que creix sota una línia elèctrica gestionada per Endesa. Tot i que s’ha suggerit que les línies elèctriques poden servir com a corredors biològics per a papallones de prat, la part estassada suposa menys del 25% de l’àrea on es detecten els exemplars, per la qual cosa és difícil atribuir aquesta acció com a la causa última de l’augment poblacional.

Gestió a nivell de paisatge

El desconeixement de l’ecologia de l’espècie i la mida de les poblacions determina que a data d’avui no es pot inferir com fer una gestió de paisatge que pugui beneficiar l’espècie.

3 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Per a l’estudi de les poblacions de muntanyesa de primavera es recomana primerament realitzar una caracterització de les localitats que ocupa. Aquesta informació serà molt útil per poder definir quins són els condicionants més importants per a la viabilitat de les poblacions catalanes. Els diferents aspectes que caldria tenir en consideració són:

  • Descripció paisatgística de la localitat
  • Avaluació dels recursos tròfics dels adults (fonts de nèctar)
  • Gestió
  • Comportament
  • Delimitació de la població
  • Confirmar una possible estructura metapoblacional

Aquestes dades després es poden utilitzar per construir models estadístics predictius de quins factors (i quins rangs de valors) són els apropiats per a aquesta espècie.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Els indicadors regionals de les papallones diürnes catalanes es realitzen des del programa CBMS que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers. El CBMS actualment no disposa d’una tendència regional (a nivell de Catalunya) de la muntanyesa de primavera. Donada la limitada quantitat de poblacions conegudes, es proposa extrapolar les dades d’una o dues poblacions per a desenvolupar l’indicador català de l’espècie, sempre sabent que el recomanat és disposar de dades d’almenys tres poblacions.

Tenint en compte l’àrea restringida que ocupa l’espècie, el seguiment de les tendències es pot fer també de forma acurada avaluant els canvis en la distribució, per exemple de forma quinquennal. Aquests canvis es poden calcular a dos nivells de resolució espacial, quadrats 10×10 km i quadrats 1×1 km, revisant totes les citacions obtingudes en programes de seguiment, a partir d’observacions oportunistes i publicades en revistes entomològiques i bibliografia especialitzada.

4 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

La muntanyesa de primavera és una espècie En Perill i, com a tal, la informació precisa de les localitats que ocupa s’hauria de mantenir restringida als gestors i especialistes que en fan el seguiment. D’aquesta manera s’evitaria la freqüentació de les zones que habita i es minimitzaria el risc de recol·leccions no autoritzades.