ESPÈCIE VULNERABLE

Perlada de la filipèndula

Brenthis hecate

ESP: Bipunteada hecate I ENG: Twin-spot fritillary

La perlada de la filipèndula és una papallona especialista estretament lligada a la seva planta nutrícia, la Filipendula vulgaris.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La perlada de la filipèndula és un endemisme paleàrtic amb una distribució estesa des del sud d’Europa fins a Iran i Àsia central..

La seva distribució a la Península Ibèrica es troba en colònies disperses en zones muntanyoses de la meitat est, des del sector oriental de la Serralada Cantàbrica, Pirineus, Prepirineu, fins al Sistema Ibèric i Central, i, puntualment a les Serralades Bètiques.

A Catalunya

A Catalunya és una papallona molt rara i local, amb escasses poblacions que es distribueixen al llarg d’una extensa franja al Prepirineu, des del límit amb Aragó a la zona del Montsec d’Ares per l’oest fins a les muntanyes d’Osona i part del Moianès per l’est. Dins d’aquesta franja apareix de forma discontínua, en quatre nuclis aparentment no connectats entre ells.

Distribució altitudinal

A Catalunya, la major part de les observacions que hi ha d’aquesta espècie es distribueixen entre 500 i 1000 metres d’altitud, tot i així, pot arribar fins als 1500m.

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT La perlada de la filipèndula és una espècie univoltina amb una generació molt curta, generalment el seu període de vol va d’entre mitjans de maig fins a finals de juny, amb possibilitat de detectar un nombre marginal d’individus fins la primera quinzena de juliol.
  • POSTA La posta dels ous té lloc al llarg del període de vol dels adults. Diposita els ous de manera individual sobre la planta nutrícia (Filipendula vulgaris). Passa l’hivern en forma d’ou, però amb l’eruga ja formada al seu interior.
  • ERUGA L’eruga surt de l’ou entre finals d’hivern (març) i la primera meitat de la primavera. Les erugues són tan diürnes com nocturnes i quan descansen ho fan refugiant-se entre la vegetació seca, a la base de la filipèndula.

  • CRISÀLIDE Es col·loquen suspeses d’una branca o tija propera. El període de crisàlide va des de mitjans d’abril a finals de maig.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

La perlada de la filipèndula és una papallona que es troba en zones de la muntanya mitjana de caràcter xèric i continental, lligada principalment en pastures i prats de la comunitat Festuco-Brometea, d’on és típica la filipèndula vulgar Filipendula vulgaris. És essencial que en aquests hàbitats a part de la planta nutrícia també hi hagi flors, matolls i herba alta i densa.

Segons les dades del seguiment de papallones a Catalunya (CBMS) s’ha observat la perlada de la filipèndula en els següents hàbitats, ordenats pel número d’observacions a cada un d’ells (entre parèntesis):

  • 34.721 Joncedes calcícoles, de les contrades mediterrànies i de la muntanya mitjana poc plujosa (n=471).
  • 61.51* Terrers (badlands) calcaris, generalment margosos o bé guixencs, amb vegetació molt esparsa o quasi nus (n=21).
  • 37.4 Jonqueres de jonc boval i herbassars graminoides, higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) (n=12).
  • 82.32* Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa (n=10).
  • 34.36 Fenassars xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània (n=7).
Requeriments

  • Plantes nutrícies
     La planta nutrícia principal de la perlada de la filipèndula, com bé diu el seu nom, és la Filipendula vulgaris, força més àmpliament distribuïda a Catalunya que la papallona.

  • Plantes refugi
    Els tres estadis del cicle vital de la perlada de la filipèndula depenen d’herbes altes per refugiar-se.

Estructura de la població

Aquesta espècie mostra una estructura metapoblacional, és a dir, que diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una clapa d’hàbitat òptim a una altra.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Europa

Preocupació menor

Espanya

No avaluada

Catalunya

ESPÈCIE VULNERABLE

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell europeu segons la última revisió de la UICN del 2009, està considerada una espècie de preocupació menor (LC), ja que la seva tendència europea és estable.

A Espanya hi ha una falta de dades objectives de l’espècie, per tant, no es pot classificar el seu grau d’amenaça.

A Catalunya, a nivell regional, està inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) com a espècie vulnerable per la seva distribució reduïda i perquè algunes poblacions monitoritzades han patit regressió.

Tendència

Dins del CBMS es monitoritzen 2 poblacions ben establertes (Mont-rebei o Llobera), tot i que també apareix a Alòs de Balaguer. A Mont-rebei (al Pallars Jussà) i Llobera (al Solsonès) assoleixen densitats importants. La primera tot i estar dins d’una àrea protegida, ha sofert una regressió en els darrers 15 anys, sense que aparentment el seu hàbitat hagi patit modificacions. La segona mostra fluctuacions interanuals importants, però el període de monitoreig és massa curt per detectar una tendència concreta.

Amenaces i problemàtiques

Pèrdua d’hàbitat

La filipèndula és una planta especialment vulnerable a qualsevol transformació de les joncedes i altres prats seminaturals on habita. La destrucció d’aquests hàbitats, molt escassos al territori, pot provocar la desaparició d’una població sencera de la papallona.

L’increment de la transformació dels prats naturals i seminaturals en camps de conreu és l’amenaça més important de la perlada de la filipèndula.

Sobrepastura

Els diferents estadis de la perlada de la filipèndula necessiten zones amb herbes altes per refugiar-se, per tant un excés de la pastura als herbassars on es troba l’espècie comportaria una pèrdua aquestes zones de refugi. La pastura és especialment perjudicial durant la primavera, quan les erugues i les pupes estan a la vegetació.

Abandonament

L’abandonament de l’activitat ramadera que manté els prats seminaturals implica un augment la cobertura arbustiva i forestal que, el final, és un factor negatiu per la perlada de la filipèndula.

Canvi climàtic

La temperatura hivernal és un factor important per explicar els canvis poblacionals interanuals, amb un efecte negatiu dels hiverns més càlids.

Els darrers anys, les temperatures hivernals han augmentat, i es pronostica que en el present context de canvi climàtic aquesta tendència continuarà i s’intensificarà , una situació que previsiblement contribuirà a reduir la mida de les poblacions.

Aïllament de les poblacions

Les escasses poblacions que persisteixen a Catalunya es troben molt isolades i tenen un alt risc d’extinció. A aquest risc hi contribueixen tant la fragmentació com la degradació de les clapes d’hàbitat òptim per l’espècie.

Furtivisme

La captura d’exemplars per part de col·leccionistes ha estat la causa principal de la desaparició d’algunes poblacions a nivell local a la zona del Moianès.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la perlada de la filipèndula estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la perlada de la filipèndula són els següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la perlada de la filipèndula passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Per altra banda és possible que encara hi hagi algunes poblacions per descobrir.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de perlada de la filipèndula, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La perlada de la filipèndula es considera una espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de conservació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de conservació per aquesta espècie ni per a cap papallona, per això es proposa redactar un pla de conservació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de conservació.

Protegir les poblacions

Per assegurar la conservació de les poblacions de la perlada de la filipèndula cal protegir els hàbitats i evitar-ne el deteriorament.

En uns pocs casos, les clapes d’hàbitat ja es troben protegides i, fins i tot, es gestionen per afavorir la planta nutrícia i evitar el tancament de la vegetació. Ara bé, la majoria de les poblacions conegudes es troben en espais no protegits o, si més no, que no es gestionen amb l’objectiu d’assegurar la conservació d’aquesta papallona.

Tenint en compte la delimitació i la mida petita dels prats ocupats, una fórmula que podria ser molt adequada en aquest sistema d’estudi és l’establiment de microreserves, a través d’acords de custòdia amb els propietaris dels terrenys on són presents les poblacions.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per la perlada de la filipèndula són zones de muntanya mitjana xèrica i continental lligada a prats i clarianes de bosc (carrascar i rouredes de roure martinenc) amb presència de filipèndula. Aquest ha de complir els següents requisits:

  1. Abundant presència de la seva planta nutrícia, la filipèndula.
  2. Mantenir un el mosaic de prats, marges de bosc i matolls aïllats.
  3. Una part important dels prats hauria de mantenir l’herba alta, perquè hi hagi zones de refugi per les erugues, pupes i adults.

Gestió a petita escala

Gestió de la pastura
La millor opció és no pasturar, a la primavera. Si es realitza pastura s’ha de fer a partir de mitjans de mitjans de juliol i de forma extensiva, evitant la sobrepastura, ja que pot afectar a les erugues i pupes que estiguin a la vegetació desprenent-los o matant-les i arribar a eliminar les plantes nutrícies.
Un exemple real d’excés de pastura és Montcortès, on fa una dècada o més la filipèndula era una planta molt comuna i hi havia B. hecate, que actualment sembla haver desaparegut juntament amb una densitat mínima de la planta.

Gestió per a la planta nutrícia
Cal conservar els prats i marges de bosc que tinguin matolls aïllats i microhàbitats adients per la filipèndula. Si hi ha pastura, controlar que no hi hagi un excés de càrrega ramadera, un fet que podria acabar eliminant de la zona la Filipendula vulgaris i les altres plantes riques en nèctar les quals són aliment pels adults.
Si cal, es poden fer aclarides manuals de la vegetació tenint en compte els requermients de la planta.

Gestió a nivell de paisatge

La gestió a nivell de paisatge garanteix que hi hagi disponibilitat de taques d’hàbitat idoni a una distància inferior al potencial de dispersió de l’espècie.

Actuar únicament als llocs on es coneix la presència de l’espècie pot no ser suficient per garantir la seva supervivència a llarg termini. La pèrdua/fragmentació de l’hàbitat i la pèrdua de connectivitat entre les metapoblacions poden arribar a provocar extincions locals.

La recolonització també és un fet habitual, per tant s’han de protegir també les zones d’hàbitat potencial on l’espècie no és present. La conservació, doncs, s’ha d’enfocar a nivell de la metapoblació.

Això permetrà que les papallones puguin colonitzar l’hàbitat espontàniament i ocupar espais on actualment no és present.

Restaurar l’hàbitat a les àrees adjacents: L’expansió dels hàbitats existents és en general una eina important de conservació. Especialment en llocs petits amb una sola població, s’hauria d’ampliar la zona d’hàbitat adequat. S’hauria d’incentivar la restauració de l’hàbitat mitjançant les mesures de gestió esmentades en llocs adequats (per exemple, llocs ocupats anteriorment) a distància de dispersió de les localitats on l’espècie és actualment present.

3 | Gestió de l’espècie

Accions de reintroducció

Una possibilitat a considerar a més llarg termini és la translocació d’exemplars de poblacions conegudes a clapes d’hàbitat potencial, amb l’objectiu d’establir noves poblacions.

Aquesta aproximació és apropiada per a espècies que, com la perlada de la filipèndula, tenen escassa capacitat dispersiva i poques probabilitats de colonitzar noves clapes d’hàbitat, fins i tot properes a les ja ocupades.

La translocació permetria, per exemple, augmentar la distribució i reduir el risc d’extinció del nucli del Moianès, on s’han localitzat alguns prats aparentment idonis, amb altes densitats de filipèndula vulgar, situats a distàncies d’entre 4-10 km de la metapoblació de Castellterçol.

4 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per a la perlada de la filipèndula i caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:

  • Descripció paisatgística de la localitat
  • Abundància de la planta nutrícia de l’espècie estudiada
  • Avaluació dels recursos tròfics dels adults (fonts de nèctar)
  • Gestió
  • Comportament
  • Delimitació de la població
  • Estructura metapoblacional

Tota aquesta informació s’integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d’incloure sempre les clapes d’hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l’espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Caldria fer un seguiment del major nombre possible de poblacions de perlada de la filipèndula per mesurar les seves fluctuacions al llarg del temps i poder avaluar així l’impacte de la gestió i els canvis en l’hàbitat, i també del clima.

Quan una població/metapoblació de la perlada de la filipèndula ha estat identificada i s’ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d’una microreserva, es recomana fer-ne un seguiment que aporti informació per avaluar la gestió implementada i determinar la tendència de l’espècie a Catalunya.

L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l’espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.

5 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

Es proposa elaborar un plafó informatiu sobre la perlada de la filipèndula per a la seva instal·lació a les microreserves on hi hagi la presència de l’espècie. Els continguts s’extrauran d’aquesta mateixa fitxa i de la infografia que s’indica com a recurs.