ESPÈCIE VULNERABLE

Perlada de la filipèndula

Brenthis hecate

ESP: Bipunteada hecate I ENG: Twin-spot fritillary

La perlada de la filipèndula és una papallona endèmica del Paleàrtic estretament lligada a la seva planta nutrícia, la Filipendula vulgaris

Les seves microreserves
recursos relacionats
DESCARREGAR la FITXA
Distribució
Biologia
Ecologia
Estat de conservació
Mesures
  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La perlada de la filipèndula és un endemisme paleàrtic amb una distribució estesa des del sud d’Europa fins a Iran i Àsia central. fragmentada boreo-alpina.

La seva distribució a la Península Ibèrica es troba en colònies disperses en zones muntanyoses de la meitat est, des del sector oriental de la Serralada Cantàbrica, Pirineus, Prepirineu, fins al Sistema Ibèric i Central, i, puntualment a les Serralades Bètiques.

A Catalunya

A Catalunya és una papallona molt rara i local, amb escasses poblacions repartides per diferents indrets del Prepirineu.

Distribució altitudinal

A Catalunya, les observacions que hi ha d’aquesta espècie es distribueixen entre 500 i 1000 metres d’altitud, tot i així, generalment se situa des dels 500m fins als 1500m.

  • Biologia

  • Biologia

Fenologia
  • ADULT La perlada de la filipèndula és una espècie univoltina amb una generació molt curta, generalment el seu període de vol va d’entre mitjans de maig fins a finals de juny, amb possibilitat de detectar un nombre marginal d’individus fins la primera quinzena de juliol.
  • POSTA La posta dels ous té lloc al llarg del període de vol dels adults. Diposita els ous de manera individual sobre la planta nutrícia (Filipendula vulgaris).
  • ERUGA Passen la hivernada dins l’ou, en forma ja d’eruga, i surt d’aquest entre finals d’hivern (març) i la primera meitat de la primavera. Les erugues són tan diürnes com nocturnes i quan descansen ho fan refugiant-se entre la vegetació seca, a la base de la filipèndula.

  • CRISÀLIDE Es col·loquen suspeses d’una branca o tija propera. El període de crisàlide va des de mitjans d’abril a finals de maig.

  • Ecologia

  • Ecologia

A dalt, prats mediterranis entre rouredes esclarissades. A sota, una clapa de fulles de filipèndula, però sense flors.

Hàbitat

La perlada de la filipèndula és una papallona que es troba en zones de la muntanya mitjana de caràcter xèric i continental, lligada a prats de bosc (especialment carrascar i rouredes de roure martinenc a Osona i al Solsonès). És essencial que en aquests hàbitats hi hagi presència de la seva planta nutrícia, la filipèndula (Filipendula vulgaris), flors, matolls i herba alta i densa.

La filipèndula acostuma a estar en ambients humits, per això es relaciona amb zones humides i verdes, sovint al costat de fonts i rius.

Tot i l’hàbitat òptim descrit, segons les dades del seguiment de papallones a Catalunya (CBMS) també s’ha observat en els següents hàbitats (en parèntesis el número d’exemplars trobats):

  • 34.721 Joncedes calcícoles, de les contrades mediterrànies i de la muntanya mitjana poc plujosa (n=471).
  • 61.51* Terrers (badlands) calcaris, generalment margosos o bé guixencs, amb vegetació molt esparsa o quasi nus (n=21).
  • 37.4 Jonqueres de jonc boval i herbassars graminoides, higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) (n=12).
  • 82.32* Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa (n=10).
  • 34.36 Fenassars xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània (n=7).
Estructura de la població

Aquesta espècie mostra una estructura metapoblacional, és a dir, que diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una colònia a una altra.

Requeriments
  • Plantes nutrícies
    La planta nutrícia principal de la perlada de la filipèndula, com bé diu el seu nom, és la Filipendula vulgaris. 

  • Adults, Eruga i Crisàlide
    Els tres estadis del cicle vital de la perlada de la filipèndula depenen d’herbes altes per refugiar-se. .

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Europa

Preocupació menor

Espanya

No classificada

No hi ha suficient dades objectives sobre l’espècie en el territori.

Catalunya

ESPÈCIE VULNERABLE

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell europeu segons la última revisió de la UICN del 2009, està considerada una espècie de preocupació menor (LC), ja que la seva tendència europea és estable. 

A Espanya hi ha una falta de dades objectives de l’espècie sobre el territori, per tant, no es pot classificar el seu grau d’amenaça.

A Catalunya, a nivell regional, està inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) com a espècie vulnerable per la seva distribució reduïda i perquè algunes poblacions monitoritzades han patit una regressió recent.

Tendència

Dins del CBMS es monitoritzen 2 poblacions ben establertes (Mont-rebei o Llobera), tot i que també apareix a Alòs de Balaguer. A Mont-rebei (al Pallars Jussà) i Llobera (al Solsonès) assoleixen densitats importants. La primera tot i estar dins d’una àrea protegida, ha sofert una regressió en els darrers 15 anys, sense que aparentment el seu hàbitat hagi patit modificacions. La segona mostra fluctuacions interanuals importants, però el període de monitoreig és massa curt per detectar una tendència concreta.

Amenaces i problemàtiques

Pèrdua d’hàbitat

Com ja s’ha dit, la perlada de la filipèndula és una espècie molt lligada a la presència de la seva planta nutrícia, la qual presenta uns requeriments d’hàbitat i humitat concrets. La presència local d’aquesta planta al nostre territori la fa especialment vulnerable a qualsevol transformació de l’entorn, i pot fàcilment provocar la desaparició d’una població de la papallona.

Canvis en pressió de pastura

Els diferents estadis de la perlada de la filipèndula necessiten zones amb herbes altes per refugiar-se, per tant, si hi ha un excés de la pastura als herbassars on es troba l’espècie, comporta que l’herba sigui més baixa i perdin zones de refugi.  La pastura és especialment perjudicial durant la primavera, quan les erugues i les pupes estan a la vegetació.

Intensificació de l’agricultura

Si s’intensifica l’agricultura i s’amplien les zones de conreus es perd hàbitat de la papallona. A més, l’ús de pesticides (sobretot herbicides i insecticides) tenen un impacte negatiu directe sobre la conservació de les papallones i els insectes en general.

Abandonament dels camps

Amb l’abandonament dels camps es promou la successió vegetal de la zona, tancant-se els prats i augmentant la cobertura forestal, factor negatiu per aquesta espècie de papallona.

Ús de zones humides per a rec

Si s’extreu molta aigua de les zones humides amb finalitats agrícoles (per regar), els prats humits es veuran afectats assecant-se, això conduiria a una pèrdua d’hàbitat de la papallona. 

Canalitzacions de les aigües

Si s’altera el règim hidrològic de la zona els prats humits es veuran afectats assecant-se, això conduiria a una pèrdua d’hàbitat de la papallona.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la perlada de la filipèndula estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la perlada de la filipèndula són els següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la perlada de la filipèndula passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Per altra banda, donat els requeriments específics de la planta nutrícia i que hi ha poques dades d’aquesta espècie de papallona al territori, és possible que encara hi hagi moltes poblacions que no s’han descobert.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de perlada de la filipèndula quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La perlada de la filipèndula es considera una espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de conservació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de conservació per aquesta espècie ni per a cap papallona, per això es proposa redactar un pla de conservació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de conservació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de perlada de la filipèndula a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de perlada de la filipèndula.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la perlada de la filipèndula i/o a la millora del seu l’hàbitat.
  • L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.
2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per la perlada de la filipèndula són zones de muntanya mitjana xèrica i continental lligada a prats i clarianes de bosc (carrascar i rouredes de roure martinenc) amb presència de filipèndula. Aquest  ha de complir els següents requisits:

  1. Abundant presència de la seva planta nutrícia, la filipèndula.
  2. Els prats i marges de bosc amb flors i matolls han d’estar situats en ambients humits, requeriment específic de la planta nutrícia. 
  3. Els prats han de tenir l’herba alta, perquè hi hagi zones de refugi per les erugues, pupes i adults.

En una microreserva per a la perlada de la filipèndula s’haurien de tenir en compte els següents aspectes en l’àmbit de la gestió:

Treball de gestió Òptim  Compatible  No compatible 
Pastura No pasturar a la primavera. Realitzar aclarides manuals d’arbustos i arbres als prats. Pastura extensiva després de la primavera. Pasturar durant la primavera.
Papallona adulta, erugues i pupes Mantenir les herbes dels prats altes sense pasturar. Pastura extensiva on es conserven zones d’herbassars més alts i densos Pasturar durant la primavera.
Planta nutrícia Conservar prats i marges amb matolls i flors lligats a ambients humits. Conservar prats humits amb filipèndula sense conservar els matolls.  La sobrepastura elimina les plantes nutrícies. No conservar zones humides.

 

Gestió de la pastura

La millor opció és no pasturar, sobretot a la primavera, i fer aclarides manuals de la vegetació tenint en compte les plantes nutrícies i els requeriments d’hàbitat de la perlada de la filipèndula. Si es realitza pastura per mantenir l’espai obert aquesta s’ha de fer després de primavera i de forma extensiva, evitant la sobrepastura, ja que pot afectar a les erugues i pupes que estiguin a la vegetació desprenent-los o matant-les i arribar a eliminar les plantes nutrícies.

Un exemple real d’excés de pastura és Montcortès, on fa una dècada o més la filipèndula era una planta molt comuna i hi havia B. hecate, que actualment sembla haver desaparegut juntament amb una densitat mínima de la planta.

Gestió per a la planta nutrícia

Cal conservar prats humits i marges de bosc que  tinguin matolls amb flors i filipèndula. També, si hi ha pastura, s’ha de controlar que no hi hagi un excés d’aquesta, fet que podria acabar eliminant de la zona la Filipendula vulgaris i les altres plantes riques en nèctar les quals són aliment pels adults.

Gestió a nivell de paisatge

Actuar únicament als llocs on es coneix la presència de l’espècie pot no ser suficient per garantir la seva supervivència a llarg termini ja que a causa dels requeriments tan específics de l’espècie, de la pèrdua d’hàbitat i fragmentació d’aquest i la pèrdua de connectivitat entre les metapoblacions aquestes estan patint un regressió important podent arribar a patir extincions locals. De la mateixa manera que les extincions locals són espontànies, la recolonització també és un fet habitual, per tant s’ha de tenir en compte no només protegir les zones on hi ha l’espècie, sinó també els hàbitats potencials. La conservació, doncs, s’ha d’enfocar a nivell de la metapoblació.

La gestió a nivell de paisatge està orientada precisament a conservar l’estructura metapoblacional d’una espècie i ha d’anar dirigida a garantir que hi ha disponibilitat de taques d’hàbitat idoni a una distància inferior al potencial de dispersió de l’espècie.

Això permetrà que les papallones puguin colonitzar l’hàbitat espontàniament i ocupar espais on actualment no és present.

Restaurar l’hàbitat a les àrees adjacents: L’expansió dels hàbitats existents és en general una eina important de conservació. Especialment en llocs petits amb una sola població, s’hauria d’ampliar la zona d’hàbitat adequat. S’hauria d’incentivar la restauració de l’hàbitat mitjançant les mesures de gestió esmentades en llocs adequats (per exemple, llocs ocupats anteriorment) a distància de dispersió de les localitats on l’espècie és actualment present.

3 | Gestió de l’espècie

Accions de reintroducció

Hi ha ocasions en les quals està justificat i és necessari recuperar poblacions extingides, com ara millorar la connexió de poblacions existents però aïllades. En aquests casos es pot plantejar la reintroducció de la formiguera gran sempre i quan es compleixin uns requisits previs:

  • L’hàbitat compleix els requeriments de l’espècie, sobretot la presència de les seves plantes nutrícies i les formigues hoste.
  • Han desaparegut les causes que van provocar la seva extinció.
  • Establiment d’una microreserva per garantir que la gestió de l’espai anirà dirigida a la conservació de la formiguera gran.

Sense entrar massa en detalls, la reintroducció consistirà en la recol·lecció d’ous en poblacions ben conservades de la seva àrea de distribució catalana i la seva translocació en forma d’erugues de primer estadi

de femelles adultes ja copulades a poblacions ben conservades el màxim de properes i el seu posterior alliberament (al cap de poques hores de la captura) al lloc a repoblar. D’aquesta manera

Per fer aquest tipus d’accions serà necessari elaborar un informe de viabilitat i sol·licitar una autorització del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya.

4 | Seguiment i recerca

Organitzar prospeccions dirigides a l’espècie

Amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre la distribució de la perlada de la filipèndula a Catalunya es proposa un protocol per realitzar una prospecció eficient de l’espècie. Aquestes prospeccions actives es realitzaran en zones amb presència de filipèndula a partir d’un mapa de distribució d’aquesta planta nutrícia.

Un primer aspecte fonamental que cal considerar és que la distribució de la perlada de la filipèndula a Catalunya es coneix només de forma aproximada. Els mapes publicats més complets són els de la Guia de les papallones diürnes de Catalunya i mostren només la presència en quadrats de 10×10 km. No obstant els mapes són incomplets, tant perquè des de la seva publicació el 2018 s’han acumulat força noves dades per a moltes espècies, com pel fet que en cap cas es basen en prospeccions actives per conèixer la distribució detallada, l’estat actual de les poblacions i les possibles regressions patides. Per poder avançar en un coneixement ferm de l’estat de la perlada de la filipèndula resulta cabdal desenvolupar una tasca de prospecció activa per tot el territori. Sense aquesta tasca, la visió sobre la seva situació només es coneixerà parcialment i, en molts casos, serà esbiaixada.

Algunes recomanacions alhora de dissenyar el mostreig de camp són:

En el disseny del mostreig de camp es sobreposaran en un GIS les capes de la distribució coneguda de l’espècie i la distribució de la planta nutrícia per definir en detall les zones prioritàries a prospectar.

Les prospeccions es centraran en el període màxim de vol de la perlada de la filipèndula per augmentar les possibilitats de detecció, que seria de mitjans de maig a finals de juliol (Amb el pic a la segona i tercera setmana de juliol).

A partir de la informació del GIS cal dissenyar una ruta de mostreig abans de sortir al camp. Segons l’espècie, aquesta ruta pot seguir un recorregut amb cotxe per abastar un alt número de localitats potencials, o bé un recorregut a peu en el cas d’àrees inaccessibles de muntanya. Lògicament, l’escala a la que es durà a terme la jornada de prospecció estarà molt condicionada per l’accessibilitat a les zones potencials de l’espècie.

Durant la fase de prospecció se centraran els esforços en els hàbitats apropiats per a l’espècie en qüestió. En molts casos, la presència de la planta nutrícia és el factor clau que determina si un hàbitat és favorable o no, però sovint altres factors relacionats amb el microclima i l’estructura de la vegetació també juguen un paper determinant.

En cas de voler quantificar l’abundància/ocurrència de l’espècie en una zona potencial, s’aplicarà una metodologia concreta basada en un esforç de mostreig mesurable i replicable al llarg de la ruta dissenyada, en aquest cas el temps de prospecció. Així, un cop s’ha decidit quin lloc es visitarà, es pot destinar un temps estàndard de 60 min per fer la prospecció o, en cas de ser un equip de persones, dividir el temps destinat per cadascuna d’elles per tal que la suma sigui de 60 min.

La informació obtinguda s’haurà de recollir en fitxes de camp prèviament dissenyades i unificades entre els investigadors, on s’especifiqui tota la informació rellevant. És molt important indicar sempre la data i hora del mostreig i georeferenciar les localitats mostrejades, per després poder-les situar amb precisió a sobre d’un mapa.

Sempre que sigui possible es recomana la modalitat de prospecció en que s’intenti cobrir una àrea de forma simultània entre diferents equips. La prospecció simultània pot servir per ajudar a caracteritzar les metapoblacions amb la recerca activa dels hàbitats potencials.

Caracteritzar les poblacions conegudes

Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per a la perlada de la filipèndula i caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:

idealment acompanyada de fotografies de l’indret. Aquesta descripció hauria d’incloure una avaluació de les comunitats vegetals dominants (p. ex. segons una categoria estàndard com la cartografia dels hàbitats Corine a Catalunya).

idealment estimada de forma aproximada en m2 de cobertura. Aquesta informació s’hauria de complementar amb altres dades que tipifiquin l’estat fenològic i de creixement de les plantes i el microhàbitat on es troben.

idealment en una escala categòrica de 0 a 5 (0: sense flors, 1: esporàdiques, 2: poques, 3: normal, 4: moltes, 5: extrema abundància). Igualment, anotar quines són les espècies de flors dominants i, si és possible, quines són visitades per la papallona objecte d’estudi.

aportant qualsevol dada que sigui possible sobre la gestió (o manca de gestió) de què és objecte la localitat prospectada (p. ex. presència de pastura, dall, abandonament, etc.). Aquesta informació posteriorment s’haurà de precisar a partir d’altres fonts de consulta.

Anotar dades sobre la densitat d’exemplars observats així com informació del seu comportament (ovoposicions, territorialitat, interaccions entre individus, etc) pot ser molt rellevant a l’hora de dissenyar zones de protecció o microreserves.

a partir de les dades obtingudes sobre l’abundància de l’espècie a la zona prospectada. Aquesta abundància es mesurarà segons el mètode de cens habitual que s’aplica en el CBMS si l’àrea ocupada és gran, o bé es farà un comptatge exhaustiu dels exemplars presents en l’hàbitat si aquest és petit. En tot cas, cal anotar com s’ha fet el comptatge per poder expressar les abundàncies relatives en funció d’una àrea mostrejada. La delimitació espacial de la població normalment requereix un estudi més intensiu, per exemple a partir de tècniques de MRR, però una primera prospecció pot aportar informació general valuosa (p. ex. en quina zona la densitat és més alta, fins on es detecten exemplars en zones més marginals, etc.).

A partir del mostreig en zones amb hàbitat potencial properes on s’ha detectat una població és possible inferir una estructura de metapoblació. Aquests mostreigs ajudaran a determinar quin és el grau d’aïllament de la població respecte de les poblacions més pròximes i l’abast del context metapoblacional que tingui l’espècie. És probable que aquesta informació sigui només aproximada en un primer mostreig i s’hagi de complementar amb noves prospeccions més sistemàtiques, i per això es recomana un cop més la simultaneïtat de les visites en zones d’una certa extensió per entendre com es distribueix l’espècie a nivell de paisatge.

Tota aquesta informació s’integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d’incloure sempre les clapes d’hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l’espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Quan una població/metapoblació de la perlada de la filipèndula ha estat identificada i s’ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d’una microreserva, es fa del tot necessari aplicar un mètode de seguiment que aporti informació objectiva de com evoluciona aquesta població/metapoblació al llarg del temps. Aquesta informació és la que permetrà avaluar la gestió implementada en la microreserva. Una davallada de la població alertaria d’un problema que pot posar en perill la seva viabilitat i, per tant, ens indica la necessitat d’adoptar noves mesures de gestió. Contràriament, una estabilitat o un augment de la població al llarg del temps ens confirma que l’espai s’està gestionant correctament.

L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l’espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.

La metodologia de seguiment d’una població de perlada de la filipèndula és la següent:

La forma més fiable i eficient per mesurar la mida relativa d’una població de perlada de la filipèndula és a partir de censos visuals amb el mètode del transsecte (el mètode popularitzat com a «Pollard walk» i implementat com a mètode de cens estàndard en els programes BMS). Idealment, caldria definir unitats paisatgístiques o microambients dins la microreserva, que puguin estar associats amb diferents densitats de la població estudiada. Això permet dissenyar un transsecte amb vàries seccions, cadascuna associada a una unitat paisatgística, de forma que s’obtindria informació sobre quin tipus d’hàbitat beneficia més l’espècie. Aquest disseny també permet plantejar mesures de gestió d’una forma experimental, per avaluar si certes accions o tipus de gestió (a nivell de secció) tenen efectes positius o negatius. El mateix disseny d’un transsecte amb seccions ajudaria a establir els límits espacials de la població estudiada. Així mateix, si la micro-reserva inclou diferents poblacions del sistema metapoblacional, les clapes d’hàbitat que suporten poblacions sempre hauran de ser incloses com a seccions diferenciades dins el transsecte proposat.

Idealment es proposa dissenyar transsectes amb no més de 10 seccions i d’una longitud total no superior a 1.5 km, per bé que aquestes mesures són orientatives i es poden modificar segons el cas concret. Per exemple, quan la micro-reserva sigui molt petita perquè l’espècie viu associada a un espai molt concret, l’itinerari podria ser molt més curt i el número de seccions molt més baix. No obstant, creiem que sempre és interessant incloure hàbitats subòptims, fins i tot on la papallona sigui absent, per extreure informació sobre els requeriments de l’espècie, el tipus de gestió apropiada (p. ex. sometent diferents prats/seccions a diferents  tractaments), etc. A més, aquests hàbitats subòptims amb el temps es poden convertir en clapes d’hàbitat amb una gestió adequada, afavorint l’expansió de la població original.

En la metodologia original del CBMS, els mostreigs es fan setmanalment durant 30 setmanes seguides (1 de març-26 de setembre). Ara bé, quan l’itinerari té com objectiu recollir informació de només una espècie amenaçada, el temps de mostreig es pot reduir dràsticament per fer-lo coincidir amb el període de vol de la població estudiada ja que

Donat que el període de vol de la perlada de la filipèndula s’estén al voltant d’unes 5 setmanes, i que aproximadament 1/3 del total de la població està en vol en el moment del pic poblacional, es proposa mostrejar la setmana del pic poblacional i dues setmanes anterior i posterior per aconseguir una estima molt representativa de la mida poblacional. Idealment s’haurien de fer 5 censos i com a mínim 3.

En tot cas, és molt important que els mostreigs es facin sota situacions meteorològiques òptimes pel vol de l’espècie, sobretot durant les 3 setmanes centrades en el màxim poblacional.

5 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

Es proposa elaborar un plafó informatiu sobre la perlada de la filipèndula per a la seva instal·lació a les microreserves on hi hagi la presència de l’espècie. Els continguts s’extrauran d’aquesta mateixa fitxa i de la infografia que s’indica com a recurs.

recursos relacionats