window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'G-JLQMVNBTKJ');
Mnemòsine2023-02-08T16:48:51+00:00
ESPÈCIE VULNERABLE

Mnemòsine

Parnassius mnemosyne

ESP: Mnemosine I ENG: Clouded Apollo

La mnemòsine és una papallona endèmica del Paleàrtic molt vinculada a la seva planta nutrícia, la Cordyalis solida.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La mnemòsine és un endemisme paleàrtic amb una distribució fragmentada boreo-alpina. A l’Europa meridional i central ocupa els principals sistemes muntanyosos, mentre que als països nòrdic es pot trobar també a alçades més baixes.

La seva distribució a la península Ibèrica es troba restringida als Pirineus, on ocupa dues àrees aparentment disjuntes. La primera i més extensa va des de l’extrem oriental dels Pirineus de Navarra fins l’extrem occidental dels pirineus de Lleida. La segona s’estén des de l’extrem oriental dels Pirineus de Lleida, al nord de la província de Barcelona fins a l’extrem occidental del Pirineu de Girona.

A Catalunya

Les principals colònies d’aquesta papallona a Catalunya es localitzen a la Vall d’Aran i al Pallars Sobirà, tot i que al Ripollès i a la Cerdanya també hi ha poblacions ben establertes.

Distribució altitudinal

A Catalunya la majoria de colònies se situen entre els 1000 i 200 metres d’altitud, si bé, ocasionalment hi ha observacions de mnemòsine per sota i per sobre aquest rang altitudinal.

  • Biologia

  • Biologia

Fenologia
  • ADULT La mnemòsine és una espècie univoltina, és a dir que els adults tenen una única època de vol a l’any, que en aquest cas es concentra entre mitjans de maig i mitjans de juliol, amb un pic de vol al juny, veient-se més o menys avançada segons l’alçada.

  • POSTA La posta dels ous té lloc al llarg del període de vol dels adults. Aquesta consta d’1 a 3 ous dipositats sobre pedretes i matèria vegetal morta, a prop de la planta nutrícia (Cordyalis solida) seca al moment de la posta.

  • ERUGA L’eruga ja formada, passa l’hivern dins l’ou (hivernada) i surten dels ous a l’inici de la primavera fins a principis de maig, coincidint amb el creixement vegetatiu de Cordyalis solida.

  • CRISÀLIDE  La pupació, és a dir, fase en que les erugues fan la crisàlide va des de finals d’abril fins a principis de juny amb el pic a mitjans de maig. Se situen sota fulles seques d’arbres caducifolis. Les crisàlides estan dins un capoll rudimentari i triguen dues setmanes en eclosionar.

Imatge 1

Comportament

Les femelles de mnemòsine ja adultes, a l’hora de pondre els ous, no ho fan de forma indiscriminada, és a dir, escullen realitzar les postes en zones obertes i assolellades com ara clarianes. Això és així, ja que les zones ombrívoles, amb molta cobertura arbòria o arbustiva, allarguen el temps de desenvolupament de les larves i poden reduir la seva supervivència.

Els mascles són patrulladors i inverteixen molt temps volant a baixa altura (aproximadament a 1m) mentre que les femelles inverteixen més temps descansant.

  • Ecologia

  • Ecologia

Imatge 2. Prats mesòfils entre masses boscoses a uns 900 metres d’altitud, a la Plana de Vic (Osona).

Hàbitat

La mnemòsine és una papallona exclusiva de l’estatge alpí i subalpí i viu generalment en prats humits intercalats amb petites masses forestals, tant de caducifolis com de coníferes (principalment avets i pi negre). Ocasionalment, algunes poblacions, com a la Cerdanya, ocupen àrees més seques en ambients agrícoles envoltats de bosc i de caducifolis.

És de vital importància que en el prats alpins i subalpins on habita la mnemòsine hi hagi presència de la seva planta nutrícia, la Cordyalis solida la qual requereix substrat eutròfic.

Tot i l’hàbitat òptim descrit, segons les dades del seguiment de papallones a Catalunya (CBMS) també s’ha observat en els següents hàbitats (en parèntesis el número d’exemplars trobats):

  • 34.36 Fenassars, xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània (158)
  • 87.21* Comunitats ruderals de terra baixa (122)
  • 35.122* Prats silicícoles i mesòfils, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus (78)
  • 38.3 Prats dalladors, mesohigròfils, principalment altimontans (i subalpins) (31)

Imatge 3. Prat de dall a 1.600 metres d’altitud, a la vall de Tor (Pallars Sobirà).

Els prats en primer terme i els situats al turó del fons, a uns 1.300 metres de distància, formen part de la mateixa metapoblació.

Estructura de la població

La mnemòsine mostra una estructura metapoblacional, és a dir, que diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una colònia a una altra. No obstant, presenten una baixa capacitat dispersiva fent que el moviment entre poblacions sigui limitat.

Normalment, les distàncies mitjanes en els mascles van d’entre 386 a 280 metres i les femelles recorren una mitjana d’entre 310 i 200 metres si bé, les distàncies màximes documentades són de 2550 m i 1200m en mascles i femelles respectivament.

En alguns estudis s’ha documentat un biaix existent durant la fase adulta que afavoreix als mascles (1,6:1), mentre que a l’estat larvari el sexe afavorit per aquest biaix és el femení. També s’ha observat una diferència en l’abundància de mascles i femelles durant el període de vol. En el cas dels mascles, aquests són més abundants a l’inici (amb un temps de residència i longevitat menor que les femelles), mentre que les femelles són més abundants al final.

Aquesta asincronia en l’emergència dels sexes és un factor negatiu ja que pot comportar una disminució de la mida de la població efectiva.

Requeriments

  • Plantes nutrícies
    La planta nutrícia principal de la mnemòsine a Catalunya és la Cordyalis solida. Tot i que no és present a Catalunya, la mnemòsine també té com a planta nutrícia secundària a la Cordyalis cava. 

  • Adults
    Durant la fase adulta, les papallones s’alimenten de plantes amb nèctar com Geranium sp., Viscaria vulgaris, Anchusa officinalis, Knautia arvenses i Glechoma hederacea, les quals totes excepte la Viscaria vulgaris presenten distribució a Catalunya.

    Els adults i les larves tenen requeriments d’hàbitat diferents, per tant, necessiten un hàbitat ben estructurat que presenti les necessitats dels diferents estadis del cicle vital de la papallona.

  • Eruga
    L'eruga s’alimenta de fulles, flors i fruits evitant les llavors. Les erugues són diürnes, heliòfiles i termòfiles i s’alimenten de les plantes, directament exposades a la llum solar, quan la temperatura ambient a 1,5m d’altura supera els 18 graus. A més, a l’hora de fer la digestió s’amaguen a sota les fulles del terra on la temperatura és major que a la superfície.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Mundial

Preocupació menor

Europa

Gairebé amenaçada

Inclosa en l’annex II del conveni de Berna i a l’annex IV de la Directiva Hàbitats.

Espanya

Inclosa al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial

Catalunya

ESPÈCIE VULNERABLE

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Tendència

A nivell global i europeu, segons la UICN, aquesta espècie presenta una tendència decreixent i a Europa es considera gairebé amenaçada. A nivell espanyol, pel fet d’estar protegida per l’Annex IV de la Directiva d’Hàbitats, fa que la mnemòsine estigui inclosa al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

A Catalunya apareix en la categoria “Vulnerable” al Projecte de decret del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya pel fet de presentar una distribució reduïda amb escasses poblacions conegudes que ocupen zones molt locals i petites. A més, algunes poblacions monitoritzades han patit una regressió recent.

Dins del CBMS hi ha tres poblacions ben establertes, monitoritzades, de les quals s'han calculat les tendències: Estoll (a la Cerdanya), Sant Maurici i Sorteny (Andorra). Les dues primeres estan en clara regressió, amb una disminució alarmant a Sant Maurici. A Sorteny la tendència no és significativa, però els darrers anys s'han observat molts menys exemplars que a l'inici del període i és molt probable que si això no s'inverteix aviat la tendència aparegui com a significativament negativa. Als 3 llocs el seguiment de la vegetació mostra un tancament apreciable, màxim a Sant Maurici, intermedi a Sorteny i menor a Estoll.

Estat actual

A nivell mundial la mnemòsine està considerada una espècie de preocupació menor des del 2020. A nivell europeu es considera gairebé amenaçada des de l’any 2009 i està inclosa a l'Annex II: espècies de la fauna estrictament protegides del conveni de Berna i protegida per la Directiva d'Hàbitats (Annex IV de la Directiva).

A Espanya està inclosa al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

A Catalunya apareix en la categoria de vulnerable al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) pel fet de tenir una distribució reduïda i perquè algunes poblacions monitoritzades han patit una regressió recent.

Amenaces i problemàtiques

Pèrdua d'hàbitat

La mnemòsine és una espècie molt lligada a la presència de la seva planta nutrícia i a les característiques del seu hàbitat (petites clarianes obertes dins d’una massa forestal de coníferes o caducifolis). Això fa que qualsevol procés natural o antròpic que comporti la desaparició o alteració d’aquestes clarianes suposa una greu amenaça per la viabilitat de les seves poblacions.

Canvi de la gestió de l'hàbitat

La creació de pistes forestals, l’explotació de fusta o qualsevol activitat que comporti la desaparició de la massa forestal i l’excés de clarianes, pot resultar molt perjudicial per l’espècie degut als seus requeriments tant específics de l’hàbitat. D’altra banda, uns canvis en la gestió que comportin l’abandonament de l’activitat silvícola (processos d’aclariment de l’hàbitat) pot donar lloc a un resultat igual de perjudicial degut als processos de successió natural, que amb el creixement no regulat de la massa forestal, acaben tancant i conseqüentment fent desaparèixer els prats on viu la mnemòsine.

Abandonament de les pràctiques agroforestals tradicionals

Amb el cessament o abandonament d’aquestes activitats es promou la successió vegetal de la zona, tancant-se els prats i augmentant la cobertura forestal, factor negatiu per aquesta espècie de papallona. També pot ocórrer una sobrepastura dels prats que afecta negativament a les erugues que estan alimentant-se a les fulles i vegetació del terra i als ous depositats a la vegetació que es poden desprendre o fer-se malbé amb el trepig del bestiar.

Fragmentació de l’hàbitat

La pèrdua de les clarianes degut als canvis de successió de la vegetació o canvis de gestió de l’hàbitat, fa que les metapoblacions perdin connectivitat i l’hàbitat òptim quedi més fragmentat i aïllat. Això sumant-hi la baixa capacitat dispersiva de l’espècie (només uns centenars de metres), esdevé una greu amenaça per l’intercanvi genètic i el manteniment exitós d’aquestes metapoblacions. Per tant, si aquestes clarianes es perden o acaben esdevenint inadequades per la papallona i els individus dispersants fallen a l’hora de localitzar un nou lloc les poblacions locals poden exposar-se fàcilment a processos d’extinció.

Aforestació

Amb l’augment de la cobertura forestal es perden zones de clarianes i prats, les quals són l’hàbitat òptim de la mnemòsine donant lloc a una pèrdua d’hàbitat. A més, amb un increment de la cobertura forestal es redueix la temperatura a nivell de terra, afectant la digestió de les erugues i s’alenteix el desenvolupament larvari de les erugues el que pot comportar que la planta nutrícia ja estigui senescent abans que les erugues completin el seu desenvolupament, ja que Cordyalis solida presenta un període vegetatiu molt curt.

Canvi climàtic

El canvi climàtic pot estar afectant a les poblacions de mnemòsine fent que les larves emergeixin més aviat del que correspondria i també que es reprodueixin cada vegada a més altitud per preservar el seu nínxol, ja que hi ha estudis que demostren que la selecció dels microhàbitats larvaris està relacionada amb la temperatura ambient

Aïllament de les poblacions i pèrdua de diversitat genètica

La pèrdua de les clarianes comporta un aïllament de les poblacions degut a que es perd la connectivitat entre aquestes i per tant es redueix l’intercanvi genètic, perdent diversitat genètica.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la mnemòsine estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la mnemòsine són els següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la mnemòsine passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Per altra banda, donat que la distribució de la mnemòsine és fragmentada i local i reduïda, segurament encara hi ha moltes poblacions que no s’han descobert.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de mnemòsine quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La mnemòsine es considera una espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de conservació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de conservació per aquesta espècie ni per a cap papallona, per això es proposa redactar un pla de conservació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de conservació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de mnemòsine a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de mnemòsine.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la mnemòsine i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per a la mnemòsine és un espai de prats intercalats amb petites masses forestals, tant de caducifolis com de coníferes (principalment avets i pi negre) que compleixi els següents requeriments:

  1. Presència de clarianes obertes i assolellades amb un mínim de 50 peus de la planta nutrícia Cordyalis solida propera a matolls per facilitar l’ovoposició i reduir el risc de depredació i dessecació dels ous durant l’hivern.
  2. Que les petites clarianes de bosc estiguin interconnectades i òptimament distribuïdes en l’espai.
  3. Que compleixi els requeriments d’hàbitat pels diferents estadis del cicle vital (larves i adults). 
    1. Les erugues se situen principalment als marges assolellats de boscos caducifolis humits amb presència de Cordyalis. Aquestes zones tenen una taxa major de descomposició al terra, les quals són preferibles per a les larves degut a l’alt contingut de nutrients que presenten.
    2. Els adults prefereixen prats oberts amb abundant presència de Cordyalis solida i altres plantes que siguin font de nèctar.

En una microreserva per a la mnemòsine s’haurien de tenir en compte els següents aspectes en l’àmbit de la gestió:

Treball de gestió Òptim  Compatible  No compatible 
Sega Desbrossament periòdic de boscos a petita escala conservant els matolls amb Cordyalis. Protegir els peus de Cordyalis quan es desbrossa o es sega. Desbrossar els matolls amb Cordyalis
Pastura No pasturar. Realitzar aclarides manuals d’arbustos i arbres als prats. Pastura moderada després del 31 de juliol, regulant el temps, la intensitat (extensiva) i el bestiar. Pastura amb ovelles. Pasturar abans del 31 de juliol.
Sobrepastura.
Creació/manteniment de clarianes Establir xarxa de mínim 5 clarianes petites (d’1 a 3ha) properes entre elles (200-500m). Establir xarxa de clarianes properes entre elles (200-500m). Crear poques clarianes i grans (< 1-3ha) i separades entre elles més de 500m.
Plantes nutrícies Conservar prats oberts i marges amb matolls propers amb mínim 50 peus de Cordyalis. Conservar prats oberts amb Cordyalis sense conservar els matolls. La sobrepastura elimina les plantes nutrícies.

Gestió de la sega

La mnemòsine requereix prats humits intercalats amb petites masses forestals, a més donada la seva mida, necessita espais oberts però amb marges de bosc i matolls per refugiar-se del vent, per tant hàbitats massa oberts no són bons.

Les femelles mostren preferència per les plantes nutrícies que creixen a les zones obertes i assolellades, com ara clarianes de bosc, possiblement perquè aquestes plantes tenen major qualitat que les que creixen a l'ombra i menys alcaloides. També, escullen ovopositar en individus de Cordyalis que creixin a prop de matolls, ja que aquests poden aportar un efecte de protecció dels ous evitant la seva depredació i dessecació durant l’hivern degut a que creen un microclima més humit.

Tot això, més la baixa fecunditat de les femelles (50-60 ous) s’ha de tenir en compte a l’hora de gestionar l’hàbitat, per tant, és molt important que prèviament a desbrossar, es creï cartografia identificant els matolls que tinguin presència de la planta nutrícia per poder seleccionar adequadament els matolls que no tinguin presència de Cordyalis i eliminar-los millorant les condicions d’hàbitats que necessiten els individus adults.
Si hi ha presència de prats semi-naturals a prop de rius i envoltats de verns s’han de mantenir i gestionar de forma adequada, ja que proporcionen un hàbitat ric en flors i abundància de Cordyalis solida a la zona.

Gestió de la pastura

En el cas de la gestió de la pastura, la millor opció és no pasturar i fer aclarides manuals de la vegetació tenint en compte les plantes nutrícies i els requeriments d’hàbitat de la mnemòsine. Si es realitza pastura per mantenir l’espai obert aquesta s’ha de fer després del 31 de juliol i ha de ser moderada, evitant la sobrepastura, ja que pot afectar als ous i larves que estiguin a la vegetació desprenent-los o matant-les i arribar a eliminar les plantes nutrícies (Cordyalis i plantes amb nèctar pels adults). També, s’ha de regular el temps de pastura, la seva intensitat (extensiva) i el bestiar.

Creació i manteniment de clarianes

Amb l’abandonament o el cessament de les activitats agroforestals tradicionals molts espais oberts com prats o petites clarianes s’estan tancant esdevenint matollars i seguidament boscos. Per recuperar o millorar l’hàbitat de la mnemòsine s’ha d’establir una xarxa de petites clarianes properes entre si per afavorir el sistema metapoblacional. Aquesta espècie no només necessita l’existència d’espais oberts, sinó també una distribució òptima dels mateixos. Per tant, aquestes clarianes han de seguir uns requeriments concrets:

  • Dins les clarianes ha d’haver un mínim de 50 peus de Cordyalis solida
  • Les clarianes han de tenir una mida òptima d’entre 1 i 3 hectàrees, més gran ja seria massa obert.
  • La distància entre les clarianes ha de ser menor (preferiblement) o no superar els límits dels moviments de la papallona. Per tant s’ha de mantenir una distància d’entre 200 i 500 metres de separació.
  • És preferible realitzar vàries aclarides d’àrees petites amb diferents estats de successió en comptes de deforestar poques àrees però de mides grans i molt obertes.
  • S’ha d’assegurar preservar un número suficient de clarianes per permetre el funcionament òptim de la meta població de la papallona, és preferible dur a terme una rotació alterna en la gestió forestal.
  • Sempre que sigui possible les clarianes han d’estar interconnectades per petits corredors de bosc aclarit. Els rius també serveixen de connectors entre poblacions, proporcionant una xarxa òptima de dispersió de l’espècie.
  • La xarxa de petites clarianes ha de contenir almenys un nombre mínim de 5 clarianes (preferiblement més).
  • A llarg termini, caldrà repetir els procés de creació de clarianes noves per gestionar els processos de successió de les clarianes antigues.

Gestió per a les plantes nutrícies

Cal conservar prats humits oberts i assolellats i marges tinguin matolls amb Cordyalis, idealment a cada clariana hauria d’haver mínim 50 peus d’aquesta planta nutrícia. També, si hi ha pastura, s’ha de controlar que no hi hagi un excés d’aquesta, fet que podria acabar eliminant de la zona la Cordyalis i les altres plantes riques en nèctar les quals són aliment pels adults.

És important la presència de Cordyalis en les zones obertes i assolellades ja que aquestes plantes presenten millor qualitat, menys alcaloides i major quantitat de nutrients (gràcies a una taxa major de descomposició al terra) i una temperatura elevada més gran que en zones ombrívoles (on hi ha coberta forestal). Totes aquestes característiques són més favorables per les erugues, especialment en les femelles, i el seu desenvolupament, ja que són larves heliòfiles i termòfiles que presenten més supervivència i un desenvolupament larvari més ràpid en zones obertes que tancades (de mitjana eclosionen als 16,5 dies en prats oberts i als 26,8 dies quan estan sota els arbres).

Gestió a nivell de paisatge

Actuar únicament als llocs on es coneix la presència de l’espècie pot no ser suficient per garantir la seva supervivència a llarg termini ja que a causa dels requeriments tan específics de l’espècie, de la pèrdua d’hàbitat i fragmentació d’aquest i la pèrdua de connectivitat entre les metapoblacions aquestes estan patint un regressió important podent arribar a patir extincions locals. De la mateixa manera que les extincions locals són espontànies, la recolonització també és un fet habitual, per tant s’ha de tenir en compte no només protegir les zones on hi ha l’espècie, sinó també els hàbitats potencials. La conservació, doncs, s’ha d’enfocar a nivell de la metapoblació.

La gestió a nivell de paisatge està orientada precisament a conservar l’estructura metapoblacional d’una espècie i ha d’anar dirigida a garantir que hi ha disponibilitat de taques d’hàbitat idoni a una distància inferior al potencial de dispersió de l’espècie. Per tant, cal proporcionar zones d’hàbitat idoni per l’espècie a menys de 500m de les poblacions existents, independentment de si són utilitzades o no per la mnemòsine.

Això permetrà que les papallones puguin colonitzar l’hàbitat espontàniament i ocupar espais on actualment no és present.

Restaurar l’hàbitat a les àrees adjacents: L’expansió dels hàbitats existents és en general una eina important de conservació. Especialment en llocs petits amb una sola població, s’hauria d’ampliar la zona d’hàbitat adequat. S’hauria d’incentivar la restauració de l’hàbitat mitjançant les mesures de gestió esmentades en llocs adequats (per exemple, llocs ocupats anteriorment) a distància de dispersió de les localitats on l’espècie és actualment present.

3 | Gestió de l’espècie
4 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per a la mnemòsine i caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:

idealment acompanyada de fotografies de la zona. Aquesta hauria d’incloure una avaluació de les comunitats vegetals dominants (com per exemple segons una categoria estàndard com la cartografia dels Hàbitats Corine a Catalunya).

idealment estimada de forma aproximada en metres quadrats de cobertura. Aquesta informació recollida s’hauria de complementar amb altres dades que tipifiquin l’estat fenològic i de creixement de les plantes i el microhàbitat on es troben.

s’avalua amb una escala categòrica de 0 a 5 (0: sense flors, 1: esporàdiques, 2: poques, 3: normal, 4: moltes, 5: extrema abundància). També s’han d’anotar les espècies de flors dominants i, si és possible, quines són visitades per la papallona objecte d’estudi.

Aportar qualsevol dada que sigui possible sobre la gestió o manca de gestió que s’estigui duent a terme a la localitat prospectada (p. ex. presència de pastura, dall, abandonament, etc). Aquesta informació posteriorment s’haurà de precisar a partir d’altres fonts de consulta.

Anotar dades sobre la densitat d’exemplars observats així com informació del seu comportament (ovoposicions, territorialitat, interaccions entre individus, etc) pot ser molt rellevant a l’hora de dissenyar zones de protecció o microreserves.

a partir de les dades obtingudes sobre l’abundància de l’espècie a la zona prospectada. Aquesta abundància es mesurarà segons el mètode de cens habitual que s’aplica en el CBMS si l’àrea ocupada és gran, o bé es farà un comptatge exhaustiu dels exemplars presents en l’hàbitat si aquest és petit. En tot cas, cal anotar com s’ha fet el comptatge per poder expressar les abundàncies relatives en funció d’una àrea mostrejada.

A partir del mostreig en zones amb hàbitat potencial properes on s’ha detectat una població és possible inferir una estructura de metapoblació. Aquests mostreigs ajudaran a determinar quin és el grau d’aïllament de la població respecte de les poblacions més pròximes i l’abast del context metapoblacional que tingui l’espècie. És probable que aquesta informació sigui només aproximada en un primer mostreig i s’hagi de complementar amb noves prospeccions més sistemàtiques, i per això es recomana un cop més la simultaneïtat de les visites en zones d’una certa extensió per entendre com es distribueix l’espècie a nivell de paisatge.

Tota aquesta informació s'integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d'incloure sempre les clapes d'hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l'espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Actualment segons el CBMS hi ha 6 poblacions conegudes a Catalunya, tres d’elles ben establertes i monitoritzades de les quals hi ha calculades la tendència poblacional (Sorteny, Sant Maurici i Estoll). L’objectiu dels propers anys seria seguir monitoritzant aquestes poblacions per poder continuar calculant la tendència poblacional de cadascuna i fer un seguiment i monitoreig de les altres 3 poblacions conegudes més recents (Madriu, Casau i Les Bordes d’Envalira) per poder calcular les seves tendències poblacionals i tenir més informació objectiva d’aquesta espècie. Fer un seguiment d’aquestes poblacions/metapoblacions identificades de menmòsine és molt útil per saber si estan en tendència decreixent, creixent o estable i a partir d’aquí poder avaluar si s’ha de protegir la població mitjançant la figura de protecció de microreserva i quines mesures de gestió es poden aplicar.

També quan una població/metapoblació de la mnemòsine ha estat identificada i s'ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d'una microreserva, es fa del tot necessari aplicar un mètode de seguiment que aporti informació objectiva de com evoluciona aquesta població/metapoblació al llarg del temps. Aquesta informació és la que permetrà avaluar la gestió implementada en la microreserva. Una davallada de la població alertaria d'un problema que pot posar en perill la seva viabilitat i, per tant, ens indica la necessitat d'adoptar noves mesures de gestió. Contràriament, una estabilitat o un augment de la població al llarg del temps ens confirma que l'espai s'està gestionant correctament.

L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l'espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.

La metodologia de seguiment d’una població de mnemòsine és la següent:

La forma més fiable i eficient per mesurar la mida relativa de d’una població de mnemòsine és a partir de censos visuals amb el mètode del transsecte (el mètode popularitzat com a "Pollard walk" i implementat com a mètode de cens estàndard en els programes BMS). Idealment, caldria definir unitats paisatgístiques o microambients dins la microreserva, que puguin estar associats amb diferents densitats de la població estudiada. Això permet dissenyar un transsecte amb vàries seccions, cadascuna associada a una unitat paisatgística, de forma que s'obtindria informació sobre quin tipus d'hàbitat beneficia més l'espècie. Aquest disseny també permet plantejar mesures de gestió d'una forma experimental, per avaluar si certes accions o tipus de gestió (a nivell de secció) tenen efectes positius o negatius. El mateix disseny d'un transsecte amb seccions ajudaria a establir els límits espacials de la població estudiada. Així mateix, si la micro-reserva inclou diferents poblacions del sistema metapoblacional, les clapes d'hàbitat que suporten poblacions sempre hauran de ser incloses com a seccions diferenciades dins el transsecte proposat.

Idealment es proposa dissenyar transsectes amb no més de 10 seccions i d'una longitud total no superior a 1.5 km, per bé que aquestes mesures són orientatives i es poden modificar segons el cas concret. Per exemple, quan la micro-reserva sigui molt petita perquè l'espècie viu associada a un espai molt concret, l'itinerari podria ser molt més curt i el número de seccions molt més baix. No obstant, creiem que sempre és interessant incloure hàbitats subòptims, fins i tot on la papallona sigui absent, per extreure informació sobre els requeriments de l'espècie, el tipus de gestió apropiada (p. ex. sometent diferents prats/seccions a diferents  tractaments), etc. A més, aquests hàbitats subòptims amb el temps es poden convertir en clapes d'hàbitat amb una gestió adequada, afavorint l'expansió de la població original.

En la metodologia original del CBMS, els mostreigs es fan setmanalment durant 30 setmanes seguides (1 de març-26 de setembre). Ara bé, quan l'itinerari té com objectiu recollir informació de només una espècie amenaçada, el temps de mostreig es pot reduir dràsticament per fer-lo coincidir amb el període de vol de la població estudiada.

Donat que el període de vol de la mnemòsine s'estén al voltant d'unes 5 setmanes, i que aproximadament 1/3 del total de la població està en vol en el moment del pic poblacional, es proposa mostrejar la setmana del pic poblacional (mitjans de juny) i dues setmanes anterior i posterior (entre mitjans de maig i principis de juliol) per aconseguir una estima molt representativa de la mida poblacional. Idealment s’haurien de fer 5 censos i com a mínim 3.

En tot cas, és molt important que els mostreigs es facin sota situacions meteorològiques òptimes pel vol de l'espècie, sobretot durant les 3 setmanes centrades en el màxim poblacional.

5 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

Es proposa elaborar un plafó informatiu sobre la mnemòsine per a la seva instal·lació a les microreserves on hi hagi la presència de l’espècie. Els continguts s’extrauran d’aquesta mateixa fitxa i de la infografia que s’indica com a recurs.

Share This Story, Choose Your Platform!

FacebookXRedditLinkedInWhatsAppTelegramTumblrPinterestVkXingCorreo electrónico

Promogut per:

Amb el suport de:

© 2026 | Tots els drets reservats | Il·lustracions: Martí Franch | Disseny Scienseed

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari. En fer clic a "Acceptar", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. OK
Ir a Arriba