Microreserves
Microreserves creades
Els següents municipis tenen una o més microreserves. Clica per descobri-ho!
Com crear microreserves de papallones
El principal objectiu del projecte és promoure l’establiment d’una xarxa de microreserves per a la conservació de les papallones amenaçades de Catalunya des de la societat civil i fer-ho de manera coherent i coordinada. Per això a continuació es detallen els aspectes que els promotors haurien de tenir en compte alhora de crear una microreserva de papallones.
Què és una microreserva de papallones?
No obstant s’està treballant per tal que les microreserves esdevinguin, en el futur, una nova figura legal de protecció amb un marc jurídic que garanteixi el seu manteniment a llarg termini i faciliti recursos per a la seva gestió.
Com és una microreserva de papallones?
Cada microreserva és diferent ja que s’adapta a les necessitats i els requeriments de la papallona per la qual s’estableix, tant a nivell de dimensions i forma i com dels hàbitats que inclou.
- Dimensions. Les microreserves són espais de mida reduïda, entre pocs metres quadrats i diverses hectàrees (fins a 20 ha. aproximadament).
- Forma. La forma de la microreserva no importa, però cal destacar que pot consistir en un únic espai o bé pot estar formada per diferents polígons aïllats però propers entre sí (menys de 500 metres).
- Hàbitats. Una microreserva ha d’incloure els hàbitats i les espècies de flora que són clau en el cicle vital de les papallones per les quals s’estableix. En aquest sentit pot incloure un o més hàbitats diferents: un prat, un bosc, una mollera… o bé una barreja de tots ells.
On es poden crear microreserves?
Una microreserva no es pot establir a qualsevol lloc, sinó que s’ha de crear allà on hi ha alguna espècie amenaçada i aquesta hi desenvolupa el seu cicle vital. Així doncs, la situació de les microreserves està totalment determinada per la distribució de les espècies amenaçades.
Tot i que a les fitxes d’espècies es detalla quina és la distribució coneguda de cada espècie encara hi ha una manca d’informació sobre la presència de la majoria d’espècies en algunes zones del país. En aquest sentit encara queda molta prospecció a fer per anar omplint aquests buits de coneixement, sobretot en zones del territori històricament poc visitades pels lepidopteròlegs. El projecte inclou la realització de prospeccions dirigides a espècies concretes, que es duen a terme seguint un protocol de prospecció estandarditzat.
Per a quines espècies es pot crear una microreserva?
Tot i que el Catàleg de la fauna salvatge autòctona protegida a Catalunya inclou 46 espècies de papallones l’establiment de microreserves es contempla només per a 25 d’elles (les que s’inclouen en aquesta web).
Es considera que no és necessari establir microreserves per les espècies amenaçades incloses en aquests supòsits:
- Ben representada fora del país. Les espècies que són escasses al nostre territori però que són comunes (i no estan amenaçades) en països veïns. En aquest cas la seva conservació no es considera una prioritat perquè simplement estan al límit de la seva distribució, com la majora de les exclusives de la Vall d’Aran.
- Amenaçada pel canvi climàtic. Les espècies afectades negativament pel canvi climàtic, que són bàsicament les papallones pròpies de grans altituds. En aquest cas la seva conservació s’ha d’enfocar des de polítiques més generals, dirigides a la reducció de l’escalfament global.
Qui pot crear una microreserva?
L’establiment d’una microreserva implica sempre la participació del propietari de l’espai. Tot i que les microreserves poden ser establertes pels mateixos propietaris, el més habitual és que els promotors siguin les entitats conservacionistes i científiques o les administracions, tot establint acords amb els propietaris de les finques d’interès. Les eines que ofereix la custòdia del territori són molt útils per a l’establiment d’aquests acords i crear microreserves de papallones. S’ha elaborat un model específic d’acord entre la propietat i l’entitat promotora que es recomana utilitzar per a l’establiment de microreserves
Com es gestiona una microreserva?
En funció de l’acord que s’hagi establert amb la propietat, la gestió de la microreserva pot anar a càrrec del mateix propietari o bé de l’entitat promotora. En qualsevol cas la gestió dins una microreserva ha de tenir en compte els requeriment de la papallona per la qual ha estat creada, és a dir que només s’hi poden dur a terme activitats i usos compatibles amb la seva conservació.
Addicionalment, també s’hi poden fer millores en la gestió habitual de la finca per afavorir encara més la papallona en qüestió (retardar la sega, reduir la càrrega ramadera, etc.) o fins i tot dur a terme accions dirigides a l’espècie (sembra pe lantes nectaríferes, plantar plantes nutrícies, protegir punts clau, etc.)
Tot i que no és indispensable, idealment cada microreserva hauria de disposar d’un document tècnic de gestió en el qual es definissin els objectius, les directrius i les estratègies de gestió per garantir la conservació de la població a llarg termini. A les fitxes d’espècies es detallen quines són les mesures de gestió i les accions de conservació més adients per a cada papallona. S’ha elaborat un model de pla de gestió que es recomana utilitzar per a la redacció d’aquest document tècnic.
Com fa el seguiment d’una microreserva?
En una microreserva s’ha de dur a terme un seguiment periòdic que permeti avaluar l’estat i la tendència de l’espècie per la qual va ser creada. S’ha elaborat un protocol de seguiment de les microreserves que permet fer aquest seguiment de forma estandarditzada i per tant les dades també serviran per a avaluar la tendència a nivell català. El protocol es basa en realitzar entre 3 i 5 visites a la microreserva durant el període de vol de l’espècie objectiu i comptabilitzar tots els exemplars observats en un itinerari predefinit.
Quan deixa d’existir una microreserva?
Una microreserva deixa d’existir en el moment en què la papallona per la qual va ser creada desapareix. Una papallona es considera extingida quan no es detecta cap exemplar adult en tres anys consecutius de seguiment.
