El Projecte

Microreserves de papallones és una iniciativa que té com a objectiu definir i posar a la pràctica una estratègia per a la conservació de les papallones amenaçades a Catalunya basada, principalment, en l’establiment d’una xarxa de microreserves a través de la implicació coordinada de propietaris privats, entitats conservacionistes, grups de recerca i administracions.

La iniciativa està coordinada per Paisatges Vius amb la col·laboració i l’assessorament tècnic del Grup d’Estudi de Lepidòpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Microreserves de papallones compta amb el suport del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Zoo de Barcelona.

Perquè Microreserves de papallones?

Les papallones, en declivi

L’actual declivi dels insectes a escala global s’ha estudiat en diferents ocasions a través de les papallones diürnes. A Catalunya s’han observat tendències negatives per al 70% d’aquesta fauna, causades tant per factors climàtics com paisatgístics.

La publicació de la Guia de les papallones diürnes de Catalunya el 2018 va permetre, per primer cop, plantejar objectivament l’estat de conservació de les 201 espècies conegudes del territori català segons una proposta de categories d’amenaça adaptant els criteris IUCN a nivell regional.

Recentment la Generalitat de Catalunya ha elaborat el Projecte de decret de la fauna salvatge autòctona protegida a Catalunya. En aquest decret apareixen 46 espècies de ropalòcers en categories d’amenaça, de les quals 29 com a vulnerables, 15 en perill, 1 en perill crític i 1 regionalment extingida.

La forta localització de les papallones amenaçades i la necessitat de mantenir una estructura determinada del seu hàbitat fa que la creació de microreserves sigui una eina eficient per a conservar aquestes espècies.

Gestió activa per a la conservació

Malgrat les divergències sobre els factors que estan causant el declivi i han dut a les papallones a l’estat de conservació actual, hi ha un subconjunt d’aquestes espècies la problemàtica de les quals es relaciona primerament amb un canvi paisatgístic als hàbitats on viuen.

Moltes d’aquestes espècies formen xarxes de poblacions locals i properes, connectades per processos de dispersió (és a dir, metapoblacions). A més, en molts casos, es tracta de papallones especialistes, associades a una o unes poques plantes nutrícies que requereixen una gestió activa de l’hàbitat per mantenir unes densitats suficients i créixer en unes condicions adequades.

Per donar resposta a aquesta situació de declivi generalitzat, a diferents llocs d’Europa s’estan desenvolupant iniciatives per a la conservació de les papallones. A Anglaterra, Finlàndia i a altres països s’han realitzat experiències satisfactòries de gestió les darreres dècades, i a Espanya es va redactar el 2019 un document amb les bases tècniques per a la conservació dels lepidòpters inclosos a la Directiva d’Hàbitats.

Microreserves, la figura ideal

Ambdós factors, la forta localització de les poblacions i la necessitat de mantenir una estructura determinada de l’hàbitat, apunten a la creació de microreserves com una eina eficient per a conservar aquestes espècies.

En aquest sentit les microreserves es plantegen com espais de mida reduïda (entre pocs metres quadrats i diverses hectàrees) on l’espècie objectiu hi desenvolupa el seu cicle vital i on es durà a terme una gestió que tingui en compte els seus requeriments. El seu establiment implica sempre la participació del propietari, ja sigui com a promotor o bé a través d’un acord de custòdia amb una entitat conservacionista.

Interessats en crear una nova microreserva enviar correu a info@paisatgesvius.org o trucar/whatssap al 649056034.