ESPÈCIE VULNERABLE

Moreneta ibèrica

Aricia morronensis

ESP: Morena española I ENG: Spanish argus

Amb menys de 10 poblacions entre el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès, Aricia morronensis és un endemisme ibèric lligat a rocams i terrenys pedregosos de muntanya on hi creix la cargola de roca (Erodium foetidum).

Les seves microreserves

Distribució

Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La moreneta ibèrica és un endemisme ibèric, present a Espanya, Andorra i sud de França. Es troba als principals sistemes muntanyosos peninsulars que superen els 1000 m d’altitud (Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sistema ibèric i Central, i nombroses serres andaluses), amb una major concentració de localitats conegudes a una estreta franja que va des de Serra d’O Courel (Lugo) fins Andorra i la Serra de Busa (Lleida).

A Catalunya

A Catalunya es troba molt localitzada en una àrea concreta dels Prepirineus, a cavall del Solsonès, el Berguedà i la Cerdanya.

Distribució altitudinal

A Catalunya les poblacions conegudes se situen entre els 1300 i els 1900 metres d’altitud. Mentre que a nivell peninsular, l’altitud de les localitats on ha estat citada varien entre els 550 m fins als 3100 m, amb una mitjana al voltant dels 1560 metres.

Biologia

Biologia

Fenologia

ADULT La moreneta ibèrica és una espècie univoltina amb una generació estival entre l’agost i setembre amb el pic de vol les 3 últimes setmanes d’agost.
POSTA La posta es realitza durant el període de vol dels adults. Dipositen els ous a les fulles de la planta nutrícia gairebé sempre a l’anvers dels folíols. També els poden dipositar al revers de les fulles, així com al pecíol o al calze de les flors.
ERUGA Surten dels ous als 8-10 dies després de la posta. S’alimenten del parènquima de les fulles fins a arribar al tercer estadi d’eruga. Hiverna en forma d’eruga de tercer o quart estadi entre les bràctees i la tija de la planta nutrícia. La primavera següent reprèn l’activitat alimentant-se dels brots tendres de la planta.
CRISÀLIDE Al peu de la planta o entre les pedres del voltant. L’adult surt de la crisàlide aproximadament als 10 dies.

Ecologia

Ecologia

Hàbitat

La moreneta ibèrica viu en zones de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí, sempre lligada a rocams i terrenys pedregosos on hi creix la cargola de roca (Erodium foetidum glandulosum), la seva planta nutrícia. Principalment viu en rocams de diferents composicions (calcàries, marbres, dolomies i esquistos). També a prats i clarianes sobre substrats àcids i bàsics de l’àmbit del roure martinenc, faig, ginebró o la pineda de Pinus sylvestris.

Tot i l’hàbitat òptim descrit, segons les dades del seguiment de papallones a Catalunya (CBMS) també s’ha observat en els següents hàbitats (en parèntesis el número d’exemplars trobats):

62.31*+ Vegetació pionera de terraprims silicis dels estatges montà i subalpí (n=102)
38.112 Prats mesòfils, intensament pasturats (n=16)

Estructura de la població

La moreneta ibèrica mostra una estructura metapoblacional, és a dir que diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una colònia a una altra.

Requeriments

Plantes nutrícies
La moreneta ibèrica presenta dues plantes nutrícies del gènere Erodium: Erodium rupestre i Erodium glandulosum, les dues amb distribució a Catalunya.

Depenent de la zona geogràfica, s’ha citat sobre diferents espècies del gènere Erodium. A Catalunya la bibliografia disponible cita aquesta papallona sobre Erodium glandulosum (abans Erodium foetidum glandulosum), però recentment s’ha trobat que la major part de les poblacions del nord del país semblen estar associades principalment a Erodium rupestre (abans Erodium foetidum rupestre).

Paràsits
La moreneta ibèrica es veu afectada per varis parasitoides en funció de la fase del cicle vital.
- Parasitisme dels ous: Els ous poden ser parasitats per l’himenòpter Chalcidoideo del gènere Trichogramma i per l’himenòpter Platigastroideo de la familia Scelionidae, ambdós causen una mortalitat del 28%.
- Parasitisme de les larves: Les erugues poden ser parasitades per l’himenòpter Cotesia tenebrosa i per un Icneumònid indeterminat.

Hostes i simbionts

La moreneta ibèrica és un papallona fortament mirmecòfila, associada amb formigues dels gèneres Crematogaster, Tapinoma i Lasius. Concretament s’ha observat associada a Crematogaster auberti, Tapinoma erraticum, Tapinoma nigerrimum i Lasius niger.

Estat de conservació

Estat de conservació

Mundial

Espècie de preocupació menor

Europa

Espècie de preocupació menor

Espanya

Espècie de preocupació menor

Catalunya

ESPÈCIE VULNERABLE

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell mundial, europeu i espanyol la moreneta ibèrica es considera una espècie de preocupació menor des de l’any 2009.

A nivell europeu està classificada com a preocupació menor.

A Espanya va estar recollida al llibre vermell dels Lepidòpters ibèrics els anys 70 i 80, però arran de la seva catalogació els lepidopteròlegs van començar a estudiar la seva biologia i distribució. Així, mentre al 1974 només constava la seva presència a 17 localitats, actualment se’n coneixen quasi 100.

A Catalunya apareix en la categoria d’espècie vulnerable al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) ja que es tracta d’un endemisme ibèric i les seves poblacions són molt escasses i molt localitzades. El nombre de poblacions actualment conegudes a Catalunya i Andorra és inferior a 10, la qual cosa converteix aquesta papallona en un tàxon dalt interès de conservació.

Tendència

A nivell europeu la moreneta ibèrica presenta una tendència poblacional estable segons la UICN. A Catalunya no hi ha suficients dades per calcular les tendències a nivell regional.

Amenaces i problemàtiques

Degradació de l’hàbitat

Més info

En zones molt concretes algunes activitats lúdiques i esportives poden causar una degradació del seu hàbitat.

Al Parc Natural del Cadi una població està situada a l’entrada d’una mina molt freqüentada i les persones que la visiten trepitgen la seva planta nutrícia.

Fragmentació i aïllament de les poblacions

Més info

Es tracta d’una espècie molt localitzada que viu en poblacions molt locals i petites, totalment associades a la seva planta nutrícia. No obstant, malgrat aquesta distribució, algunes poblacions assoleixen densitats notables.

A diferència del que passa a Andorra, les poblacions catalanes es troben en llocs molt poc freqüentats, però el seu aïllament les fa clarament vulnerables si pateixen davallades per causes naturals.

Urbanització

Més info

Algunes poblacions andorranes es troben pròximes a nuclis urbans. No obstant la major part de les seves poblacions ocupen zones de difícil accés i nul interès urbanístic, per tant no es considera una problemàtica extensa ni important.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la moreneta ibèrica estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la moreneta ibèrica són els següents:

1. Localitzar i conservar les poblacions existents

L’objectiu principal per garantir la conservació de la moreneta ibèrica passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Per altra banda, donat que la distribució de la d’aquesta espècies és fragmentada, local i reduïda, és possible que encara hi hagi moltes poblacions que no s’han descobert.

2. Ampliar l’àrea ocupada per les poblacions existents i millorar la connectivitat entre elles

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de moreneta ibèrica quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

3. Conservar i fer un manteniment de l'hàbitat òptim de les zones on hi ha poblacions conegudes

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

4. Avaluar la seva tendència

Al ser una espècie escassa i local no hi ha suficient dades de l’espècie als itineraris de seguiment de les papallones de Catalunya (CBMS) i per tant la seva tendència no pot ser avaluada. Cal posar esforç en el seguiment de la moreneta ibèrica per obtenir dades de qualitat per avaluar la seva tendència.

Mesures per a la seva conservació

Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de recuperació

Més info

La moreneta ibèrica es considera una espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de conservació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de recuperació per aquesta espècie ni per a cap papallona en perill, per això es proposa redactar un pla de recuperació que inclogui, com a mínim:

Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
Objectius de conservació.
Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de recuperació.

Crear microreserves

Més info

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de moreneta ibèrica a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
Incorporar millores en la gestió que millorin la població de moreneta ibèrica.
Dur a terme accions dirigides a la conservació de la moreneta ibèrica i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per a la moreneta ibèrica són zones de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí, sempre lligada a rocams i terrenys pedregosos on hi creix la cargola de roca (Erodium foetidum glandulosum), la seva planta nutrícia. Per tant, l’hàbitat idoni d’aquesta espècie ha de complir els següents requeriments:

Presència de les plantes nutrícies: Erodium glandulosum i Erodium rupestres, les quals són calcícoles.
Zones pedregoses.
Presència de formigues del gènere Crematogaster, Tapinoma o Lasius.

En una microreserva per a la moreneta ibèrica s’haurien de tenir en compte els següents aspectes en l’àmbit de la gestió:

Treball de gestió	Òptim	Compatible	No compatible
Ramaderia tradicional	Pastura estival.	Pastura extensiva amb poca càrrega de bestiar després de l’estiu.	Sobrepastura o pastura permanent.

Seguir amb els usos ramaders tradicionals

Més info

Per mantenir l’hàbitat, una bona mesura és realitzar pastura extensiva amb poca càrrega de bestiar després de l’època sensible de la papallona, en aquest cas durant l’estiu (el període de vol és d’agost a setembre). Si la càrrega de bestiar és molt alta i es duu a terme una pastura més intensiva pot comportar una sobrepastura de la zona, la qual condueix a una reducció parcial o total de les plantes nutrícies d’aquesta papallona afectant-la directament, ja que se li elimina tot l’aliment, a més que el trepig del bestiar pot malmetre els ous.
A l’hora, s’ha de tenir en compte que no pasturar condueix a la successió ecològica de la vegetació, tancant-se els espais oberts, això també és negatiu per l’espècie, ja que requereix aquestes zones obertes per viure. S’ha d’evitar l’abandonament de les activitats ramaderes tradicionals.

Gestió per a les plantes nutrícies

Més info

S’hauria d’acabar de determinar la planta nutrícia de la que depenen les poblacions de Catalunya (Erodium rupestre, Erodium glandulosum, altres Erodiums…). A més de protegir i conservar les zones on hi hagi presència de les dues espècies d’Erodium que són plantes nutrícies de la papallona.

Gestió a nivell de paisatge

Més info

L’objectiu principal d’aquest tipus de gestió és protegir el paisatge per evitar la seva desaparició, alteració o fragmentació, fet que si ocorre, podria comportar la desaparició de la papallona en aquestes zones. La conservació de les condicions necessàries de l’hàbitat de la moreneta ibèrica solament requereix del manteniment dels usos ramaders tradicionals, quan es tracta de prats.

A més, actuar únicament als llocs on es coneix la presència de l’espècie pot no ser suficient per garantir la seva supervivència a llarg termini ja que a causa dels requeriments tan específics de l’espècie, de la pèrdua d’hàbitat i fragmentació d’aquest i la pèrdua de connectivitat entre les metapoblacions aquestes estan patint un regressió important podent arribar a patir extincions locals. De la mateixa manera que les extincions locals són espontànies, la recolonització també és un fet habitual, per tant s’ha de tenir en compte no només protegir les zones on hi ha l’espècie, sinó també els hàbitats potencials. La conservació, doncs, s’ha d’enfocar a nivell de la metapoblació.

La gestió a nivell de paisatge està orientada precisament a conservar l’estructura metapoblacional d’una espècie i ha d’anar dirigida a garantir que hi ha disponibilitat de taques d’hàbitat idoni a una distància inferior al potencial de dispersió de l’espècie. Això permetrà que les papallones puguin colonitzar l’hàbitat espontàniament i ocupar espais on actualment no és present.

Restaurar l’hàbitat a les àrees adjacents: L’expansió dels hàbitats existents és en general una eina important de conservació. Especialment en llocs petits amb una sola població, s’hauria d’ampliar la zona d’hàbitat adequat. S’hauria d’incentivar la restauració de l’hàbitat mitjançant les mesures de gestió esmentades en llocs adequats (per exemple, llocs ocupats anteriorment) a distància de dispersió de les localitats on l’espècie és actualment present.

3 | Gestió de l’espècie

4 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per la moreneta ibèrica s’han de caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) i es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:

a) Descripció paisatgística de la localitat

idealment acompanyada de fotografies de la zona. Aquesta hauria d’incloure una avaluació de les comunitats vegetals dominants (com per exemple segons una categoria estàndard com la cartografia dels Hàbitats Corine a Catalunya).

b) Abundància de la planta nutrícia de l'espècie estudiada

idealment estimada de forma aproximada en metres quadrats de cobertura. Aquesta informació recollida s’hauria de complementar amb altres dades que tipifiquin l’estat fenològic i de creixement de les plantes i el microhàbitat on es troben.

c) Avaluació dels recursos tròfics dels adults (fonts de nèctar)

s’avalua amb una escala categòrica de 0 a 5 (0: sense flors, 1: esporàdiques, 2: poques, 3: normal, 4: moltes, 5: extrema abundància). També s’han d’anotar les espècies de flors dominants i, si és possible, quines són visitades per la papallona objecte d’estudi.

d) Gestió

Aportar qualsevol dada que sigui possible sobre la gestió o manca de gestió que s’estigui duent a terme a la localitat prospectada (p. ex. presència de pastura, dall, abandonament, etc). Aquesta informació posteriorment s’haurà de precisar a partir d’altres fonts de consulta.

e) Comportament

Anotar dades sobre la densitat d’exemplars observats així com informació del seu comportament (ovoposicions, territorialitat, interaccions entre individus, etc) pot ser molt rellevant a l’hora de dissenyar zones de protecció o microreserves.

f) Delimitació de la població

a partir de les dades obtingudes sobre l’abundància de l’espècie a la zona prospectada. Aquesta abundància es mesurarà segons el mètode de cens habitual que s’aplica en el CBMS si l’àrea ocupada és gran, o bé es farà un comptatge exhaustiu dels exemplars presents en l’hàbitat si aquest és petit. En tot cas, cal anotar com s’ha fet el comptatge per poder expressar les abundàncies relatives en funció d’una àrea mostrejada.

g) Estructura de metapoblació

A partir del mostreig en zones amb hàbitat potencial properes on s’ha detectat una població és possible inferir una estructura de metapoblació. Aquests mostreigs ajudaran a determinar quin és el grau d’aïllament de la població respecte de les poblacions més pròximes i l’abast del context metapoblacional que tingui l’espècie. És probable que aquesta informació sigui només aproximada en un primer mostreig i s’hagi de complementar amb noves prospeccions més sistemàtiques, i per això es recomana un cop més la simultaneïtat de les visites en zones d’una certa extensió per entendre com es distribueix l’espècie a nivell de paisatge.

Tota aquesta informació s’integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d’incloure sempre les clapes d’hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l’espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Quan una població/metapoblació de moreneta ibèrica ha estat identificada i s’ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d’una microreserva, es fa del tot necessari aplicar un mètode de seguiment que aporti informació objectiva de com evoluciona aquesta població/metapoblació al llarg del temps. Aquesta informació és la que permetrà avaluar la gestió implementada en la microreserva. Una davallada de la població alertaria d’un problema que pot posar en perill la seva viabilitat i, per tant, ens indica la necessitat d’adoptar noves mesures de gestió. Contràriament, una estabilitat o un augment de la població al llarg del temps ens confirma que l’espai s’està gestionant correctament.

L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l’espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.

La metodologia de seguiment d’una població de moreneta ibèrica és la següent:

Transsecte

La forma més fiable i eficient per mesurar la mida relativa d’una població de moreneta ibèrica és a partir de censos visuals amb el mètode del transsecte (el mètode popularitzat com a «Pollard walk» i implementat com a mètode de cens estàndard en els programes BMS). Idealment, caldria definir unitats paisatgístiques o microambients dins la microreserva, que puguin estar associats amb diferents densitats de la població estudiada. Això permet dissenyar un transsecte amb vàries seccions, cadascuna associada a una unitat paisatgística, de forma que s’obtindria informació sobre quin tipus d’hàbitat beneficia més l’espècie. Aquest disseny també permet plantejar mesures de gestió d’una forma experimental, per avaluar si certes accions o tipus de gestió (a nivell de secció) tenen efectes positius o negatius. El mateix disseny d’un transsecte amb seccions ajudaria a establir els límits espacials de la població estudiada. Així mateix, si la micro-reserva inclou diferents poblacions del sistema metapoblacional, les clapes d’hàbitat que suporten poblacions sempre hauran de ser incloses com a seccions diferenciades dins el transsecte proposat.

Seccions

Idealment es proposa dissenyar transsectes amb no més de 10 seccions i d’una longitud total no superior a 1.5 km, per bé que aquestes mesures són orientatives i es poden modificar segons el cas concret. Per exemple, quan la micro-reserva sigui molt petita perquè l’espècie viu associada a un espai molt concret, l’itinerari podria ser molt més curt i el número de seccions molt més baix. No obstant, creiem que sempre és interessant incloure hàbitats subòptims, fins i tot on la papallona sigui absent, per extreure informació sobre els requeriments de l’espècie, el tipus de gestió apropiada (p. ex. sometent diferents prats/seccions a diferents tractaments), etc. A més, aquests hàbitats subòptims amb el temps es poden convertir en clapes d’hàbitat amb una gestió adequada, afavorint l’expansió de la població original.

Calendari

En la metodologia original del CBMS, els mostreigs es fan setmanalment durant 30 setmanes seguides (1 de març-26 de setembre). Ara bé, quan l’itinerari té com objectiu recollir informació de només una espècie amenaçada, el temps de mostreig es pot reduir dràsticament per fer-lo coincidir amb el període de vol de la població estudiada, ja que així es pot destinar més esforç de mostreig en menys temps (més eficaç) i també hi haurà més probabilitats d’observar-la i fer un millor seguiment.

Censos

Donat que el període de vol de la moreneta ibèrica s’estén al voltant d’unes 5 setmanes, i que aproximadament 1/3 del total de la població està en vol en el moment del pic poblacional, es proposa mostrejar la setmana del pic poblacional i dues setmanes anterior i posterior per aconseguir una estima molt representativa de la mida poblacional. Idealment s’haurien de fer 5 censos i com a mínim 3.

Condicions

En tot cas, és molt important que els mostreigs es facin sota situacions meteorològiques òptimes pel vol de l’espècie, sobretot durant les 3 setmanes centrades en el màxim poblacional.

5 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

Es proposa elaborar un plafó informatiu sobre la moreneta ibèrica per a la seva instal·lació a les microreserves on hi hagi la presència de l’espècie. Els continguts s’extrauran d’aquesta mateixa fitxa i de la infografia que s’indica com a recurs.

recursos relacionats