Distribució geogràfica
A Europa

La moreneta ibèrica és un endemisme ibèric, present a Espanya, Andorra i sud de França. Es troba als principals sistemes muntanyosos peninsulars que superen els 1000 m d’altitud (Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sistema ibèric i Central, i nombroses serres andaluses), amb una major concentració de localitats conegudes a una estreta franja que va des de Serra d’O Courel (Lugo) fins Andorra i la Serra de Busa (Lleida).
A Catalunya

A Catalunya es troba molt localitzada en una àrea concreta dels Prepirineus, a cavall del Solsonès, el Berguedà i la Cerdanya.

Distribució altitudinal
A Catalunya les poblacions conegudes se situen entre els 1300 i els 1900 metres d’altitud. Mentre que a nivell peninsular, l’altitud de les localitats on ha estat citada varien entre els 550 m fins als 3100 m, amb una mitjana al voltant dels 1560 metres.
Fenologia

Hàbitat
La moreneta ibèrica viu en zones de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí, sempre lligada a rocams i terrenys pedregosos on hi creix la cargola de roca (Erodium foetidum glandulosum), la seva planta nutrícia. Principalment viu en rocams de diferents composicions (calcàries, marbres, dolomies i esquistos). També a prats i clarianes sobre substrats àcids i bàsics de l’àmbit del roure martinenc, faig, ginebró o la pineda de Pinus sylvestris.
Tot i l’hàbitat òptim descrit, segons les dades del seguiment de papallones a Catalunya (CBMS) també s’ha observat en els següents hàbitats (en parèntesis el número d’exemplars trobats):
- 62.31*+ Vegetació pionera de terraprims silicis dels estatges montà i subalpí (n=102)
- 38.112 Prats mesòfils, intensament pasturats (n=16)

Estructura de la població
La moreneta ibèrica mostra una estructura metapoblacional, és a dir que diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una colònia a una altra.
Requeriments

Mundial
Espècie de preocupació menor
Europa
Espècie de preocupació menor
Espanya
Espècie de preocupació menor
Catalunya
ESPÈCIE VULNERABLE
Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.
Estat actual
A nivell mundial, europeu i espanyol la moreneta ibèrica es considera una espècie de preocupació menor des de l’any 2009.
A nivell europeu està classificada com a preocupació menor.
A Espanya va estar recollida al llibre vermell dels Lepidòpters ibèrics els anys 70 i 80, però arran de la seva catalogació els lepidopteròlegs van començar a estudiar la seva biologia i distribució. Així, mentre al 1974 només constava la seva presència a 17 localitats, actualment se’n coneixen quasi 100.
A Catalunya apareix en la categoria d’espècie vulnerable al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) ja que es tracta d’un endemisme ibèric i les seves poblacions són molt escasses i molt localitzades. El nombre de poblacions actualment conegudes a Catalunya i Andorra és inferior a 10, la qual cosa converteix aquesta papallona en un tàxon dalt interès de conservació.
Tendència
A nivell europeu la moreneta ibèrica presenta una tendència poblacional estable segons la UICN. A Catalunya no hi ha suficients dades per calcular les tendències a nivell regional.
Amenaces i problemàtiques
Degradació de l’hàbitat
Fragmentació i aïllament de les poblacions
Urbanització
Objectius de conservació
Les principals amenaces de la moreneta ibèrica estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la moreneta ibèrica són els següents:
1 | Protecció i legislació
Redactar i aprovar un pla de recuperació
Crear microreserves
2 | Gestió de l’hàbitat
L’hàbitat ideal per a la moreneta ibèrica són zones de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí, sempre lligada a rocams i terrenys pedregosos on hi creix la cargola de roca (Erodium foetidum glandulosum), la seva planta nutrícia. Per tant, l’hàbitat idoni d’aquesta espècie ha de complir els següents requeriments:
- Presència de les plantes nutrícies: Erodium glandulosum i Erodium rupestres, les quals són calcícoles.
- Zones pedregoses.
- Presència de formigues del gènere Crematogaster, Tapinoma o Lasius.


En una microreserva per a la moreneta ibèrica s’haurien de tenir en compte els següents aspectes en l’àmbit de la gestió:
Treball de gestió | Òptim | Compatible | No compatible |
---|---|---|---|
Ramaderia tradicional | Pastura estival. | Pastura extensiva amb poca càrrega de bestiar després de l’estiu. | Sobrepastura o pastura permanent. |
Seguir amb els usos ramaders tradicionals
Gestió per a les plantes nutrícies
Gestió a nivell de paisatge
3 | Gestió de l’espècie
4 | Seguiment i recerca
Caracteritzar les poblacions conegudes
Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per la moreneta ibèrica s’han de caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) i es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:
Tota aquesta informació s’integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d’incloure sempre les clapes d’hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l’espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.
Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya
Quan una població/metapoblació de moreneta ibèrica ha estat identificada i s’ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d’una microreserva, es fa del tot necessari aplicar un mètode de seguiment que aporti informació objectiva de com evoluciona aquesta població/metapoblació al llarg del temps. Aquesta informació és la que permetrà avaluar la gestió implementada en la microreserva. Una davallada de la població alertaria d’un problema que pot posar en perill la seva viabilitat i, per tant, ens indica la necessitat d’adoptar noves mesures de gestió. Contràriament, una estabilitat o un augment de la població al llarg del temps ens confirma que l’espai s’està gestionant correctament.
L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l’espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.
La metodologia de seguiment d’una població de moreneta ibèrica és la següent: