ESPÈCIE EN PERILL

Muntanyesa de primavera

Erebia epistygne

ESP: Erebia primaveral I ENG: Spring ringlet

La muntanyesa de primavera és una papallona molt rara i en perill d’extinció a Catalunya que es troba només en algunes zones concretes del Montsec i el Parc Natural dels Ports. Com el seu nom indica, és una de les primeres espècies a aparèixer just començada la primavera.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La muntanyesa de primavera és un  endemisme del nord-est d’Espanya i del sud-est de França. A la península Ibèrica es troba només al quadrant nord-oriental, amb poblacions concentrades sobretot al llarg del Sistema Ibèric i el Prepirineu.

A Catalunya

A Catalunya s’han documentat una vintena de poblacions disperses per vàries serres del Prepirineu (a la Noguera, el Pallars Jussà, el Solsonès i el Berguedà), la part oriental de la Depressió Central limitant amb la Serralada Transversal (al Bages i Osona), i als Ports de Tortosa-Beseit. També existeixen força cites antigues de la zona del Montseny i voltants i de la Serralada Transversal fins a la Cerdanya, però part d’equestes no estan confirmades. Caldria confirmar la presència actual de l’espècie en la majoria de poblacions històriques.

Distribució altitudinal

A Catalunya el seu rang altitudinal se situa entre 700 i 1400 m, similar citat en general per l’espècie, que se situa entre els 500 i 1800, arribant als 2000 m de manera excepcional en algunes localitats.

  • Biologia

  • Biologia

Fenologia
  • ADULT La muntanyesa de primavera és una espècie univoltina, és a dir que els adults tenen una única generació a l’any que vola entre mitjans de març i finals de maig, amb un pic marcat el mes d’abril.

  • POSTA La posta dels ous té lloc al llarg del període de vol dels adults sobre les fulles de les gramínies, especialment de la seva planta nutrícia. Les erugues surten dels ous uns 10 dies després de la posta.

  • ERUGA L’eruga de la muntanyesa de primavera té un desenvolupament molt lent. Durant l’abril i el maig té una activitat eminentment diürna, fins que assoleix el tercer estadi (a l’estiu) que és quan fa una diapausa estival. A l’agost reprén l’activitat però, al novembre fan una  altra diapausa. Hivernen en forma d’eruga enterrada a la base de les gramínies.

  • CRISÀLIDE La pupació, és a dir la fase on la larva es transforma en crisàlide, es dona sota terra, al mateix forat on ha hivernat, i té lloc a finals d’hivern (al mes de març) per emergir a principis de primavera.

Adults. Els adults estan molt pel terra, ja que fan la posta entre les gramínies baixes.

Posta. Els adults estan molt pel terra, ja que fan la posta entre les gramínies baixes.

Cicle vital

Els adults necessiten de la seva planta nutrícia per dipositar-hi la posta i també necessiten plantes riques en nèctar per alimentar-se.

La posta es diposita sobre la planta nutrícia (Festuca ovina) o sobre tiges de gramínies. Els ous eclosionen després de 10-20 dies.

Al cap de 10-20 dies les erugues surten dels ous. Durant abril i maig són diürnes però quan arriben a l’estadi III d’eruga entren en diapausa estival, reprenent l’activitat a l’agost.

Abans de la hivernació esdevenen nocturnes. A la tardor (novembre) entren en diapausa (diapausa autumnal) hivernant soterrades a la base de les gramínies.

A la mateixa cambra on ha passat l’hivern l’eruga forma una crisàlide i queda soterrada al terra o entre les bases de les gramínies o de la planta nutrícia. Els adults emergeixen de les crisàlides a les 3-4 setmanes.

Comportament

Els individus adults de la donzella de la bistorta s’acostumen a trobar sovint posats a la vegetació o a les pedres amb les ales tancades.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

La muntanyesa de primavera viu en zones obertes de substrat calcari de la muntanya mitjana amb poca vegetació. Aquestes poden ser prats de pastura i matollars oberts (joncedes i boixedes) o clarianes de pinedes de pi roig, rouredes de roure martinenc i carrascars.

Estructura de la població

La muntanyesa de primavera mostra una estructura metapoblacional és a dir que diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una colònia a una altra.

Requeriments

  • Plantes nutrícies
    La planta nutrícia principal de la muntanyesa de primavera, amb distribució a Catalunya, és la Festuca ovina.

    Hi ha altres espècies que poden ser possibles plantes nutrícies, però que estan pendents de confirmació, aquestes són la Festuca rubra, Poa annua i Poa pratensis.

    Totes aquestes plantes són presents a Catalunya excepte Poa pratensis.

  • Adults
    Els adults requereixen que hi hagi la seva planta nutrícia, Festuca ovina, per fer les ovoposicions i també plantes riques en nèctar per alimentar-se.

  • Eruga
    Les erugues de la muntanyesa de primavera necessiten presència de gramínies per soterrar-se a les bases d’aquestes durant les diapauses estival i autumal. 

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Mundial

ESPÈCIE GAIREBÉ AMENAÇADA

Europa

ESPÈCIE GAIREBÉ AMENAÇADA

Espanya

No hi ha suficients dades objectives sobre l’espècie en el territori

Catalunya

ESPÈCIE EN PERILL

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell mundial i europeu la muntanyesa de primavera es considera una espècie gairebé amenaçada des de l’any 2009, pel fet de mostrar una tendència poblacional decreixent.

A Espanya hi ha una falta de dades objectives de l’espècie sobre el territori i, per tant, no es pot classificar el seu grau d’amenaça.

Tot i això a nivell regional, com el cas de Catalunya, apareix en la categoria d’espècie en perill al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) pel fet de tenir una distribució reduïda i per la regressió i desaparició d’un nombre important de poblacions.

Tendència

A Catalunya n’han desaparegut quasi totes les poblacions conegudes en els darrers anys i actualment en queden menys de 10. El Servei de Fauna i Flora amb els Agents Rurals realitzen el seguiment d’una d’elles i mostra un estat de conservació bo i una tendència estable.

Amenaces i problemàtiques

Pèrdua d’hàbitat

Que la muntanyesa de primavera requereixi ambients oberts de la muntanya mitjana, com altiplans amb poca vegetació, clarianes de bosc o vessants pedregosos amb matolls baixos fa que sigui una espècie molt vulnerable a les transformacions de l’hàbitat per canvi d’usos o de gestió.

Aquesta pèrdua fa que la resta de superfície d’hàbitat adequat quedi més fragmentada. Alhora, aquest aïllament limita la mida de la (meta) població, les possibilitats de dispersió i la recolonització dels llocs on l’espècie ha desaparegut.

Les poblacions resultants, aïllades i sovint petites, són altament vulnerables a la mortalitat catastròfica i altres esdeveniments fortuïts. La fragmentació també impedeix l’intercanvi genètic, fent les poblacions vulnerables a processos estocàstics com la deriva genètica.

Gestió de la pastura

L’abandonament de les pràctiques ramaderes tradicionals, com la pastura, representa un risc per al manteniment dels hàbitats oberts on habita la muntanyesa de primavera. Si es perd l’activitat, aquestes zones patiran un progressiu tancament de la vegetació (emmatament) i una pèrdua de l’hàbitat òptim de l’espècie.

Per altra banda, una sobrepastura en les zones amb presència de l’espècie també pot contribuir al deteriorament del seu hàbitat.

Col·leccionisme

Al ser una espècie escassa i molt localitzada fa que la recol·lecció d’exemplars amb finalitats de col·eccionisme sigui actualment una amenaça molt important, sobretot tenint en compte la davallada de les poblacions exixtents.

L’extinció d’alguna de les seves poblacions més conegudes, com per exemple les de la comarca del Moianès, segurament es deu a la recol·lecció continuada d’exemplars, històricament.

Establiment de nous usos

La implantació de parcs eòlics o parcs solars (per citar alguns nous usos) pot donar lloc a una gran transformació de l’hàbitat de la muntanyesa de primavera i a la fragmentació de les seves poblacions.

A més cal tenir en compte també la construcció dels accessos pertinents per accedir-hi.

Reforestació de zones obertes

Si es fan reforestacions en zones obertes on hi ha presència de muntanyesa de primavera comporta un tancament d’aquestes zones, perdent el seu hàbitat òptim.

Entre aquestes reforestacions s’inclou les plantacions tofoneres, una activitat en auge en els darrers anys.

Gestió de les línies elèctriques

Algunes de les poblacions més importants de la muntanyesa de primavera estan travessades per línies elèctriques, la vegetació de les quals és mantinguda regularment per les empreses pertinents.

En principi aquesta gestió és beneficiosa per la papallona ja que garanteix el manteniment de la obertura, però cal tenir en compte el seu cicle vital i fer-ho en les èpoques i els sistemes més adients.

Desconeixement

Cal tenir en compte que és una papallona amb un rang de distribució molt petit i que per tant està poc estudiada. Precisament aquest desconeixement de la seva biologia és un element d’incertesa a l’hora de determinar els factors que l’amenacen.

Objectius de conservació

Tot i que les principals amenaces de la muntanyesa de primavera no estan clares, la seva conservació es pot abordar a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa.

Els objectius de conservació de la muntanyesa de primavera són els següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la muntanyesa de primavera passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Per altra banda, donat que la distribució d’aquesta espècie és fragmentada, local i reduïda, és possible que encara hi hagi moltes poblacions que no s’han descobert.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de muntanyesa de primavera quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de recuperació

La muntanyesa de primavera es considera una espècie en perill en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de recuperació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de recuperació per aquesta espècie ni per a cap papallona que també estigui en perill, per això es proposa redactar un pla de recuperació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de recuperació.

Protecció de les poblacions

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de muntanyesa de primavera a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de muntanyesa de primavera.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la muntanyesa de primavera i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal de la muntanyesa de primavera són zones obertes de substrat calcari de la muntanya mitjana amb poca vegetació. Aquestes poden ser prats de pastura i matollars oberts (joncedes i boixedes) o clarianes de pinedes de pi roig, rouredes de roure martinenc i carrascars.

Gestió de la vegetació arbustiva

Si es manté una gestió activa a base de dall pot ser una bona mesura de conservació per protegir i conservar l’hàbitat de la muntanyesa de primavera.

Gestió de la pastura

  • S’ha de mantenir la pastura tradicional, extensiva però regulant el temps en què es pastura, evitant pasturar des de mitjans de març fins a principis de maig i amb poca càrrega de bestiar. El millor seria pasturar amb baixa freqüència.
  • Tant un excés de pastura com no pasturar és negatiu. Si hi ha sobrepastura aquesta pot eliminar la planta nutrícia de la zona. Mentre que, si s’abandonen els prats i no es pastura, no hi ha gestió de la zona donant lloc a una homogeneïtzació del paisatge, ja que acaba succeint la vegetació passant a matollar i bosc perdent-se l’heterogeneïtat d’hàbitat òptim de la papallona.

Manteniment de clarianes

Per fer una gestió de l’hàbitat i mantenir les clarianes obertes, s’han de seguir realitzant les activitat ramaderes tradicionals. Amb l’abandonament d’aquestes, es pot donar lloc a la successió vegetal i que les clarianes sense gestionar s’acabin tancant passant a ser matollars, seguit de bosc, homogeneïtzant el paisatge i perdent l’hàbitat de la muntanyesa de primavera.

Gestió per a les plantes nutrícies

  • Cal conservar zones obertes de substrat calcari de la muntanya mitjana amb poca vegetació com per exemple prats de pastura, matollars oberts o clarianes de pinedes de pi roig, rouredes de roure martinenc i carrascars amb presència de la Festuca ovina.
  • També, si hi ha pastura, s’ha de controlar que no hi hagi un excés d’aquesta, fet que podria acabar eliminant de la zona la Festuca ovina i les altres plantes riques en nèctar les quals són aliment pels adults.

Gestió a nivell de paisatge

Actuar únicament als llocs on es coneix la presència de l’espècie pot no ser suficient per garantir la seva supervivència a llarg termini ja que a causa dels requeriments tan específics de l’espècie, de la pèrdua d’hàbitat i la seva fragmentació d’aquest i la pèrdua de connectivitat entre les metapoblacions aquestes estan patint un regressió important podent arribar a patir extincions locals. De la mateixa manera que les extincions locals són espontànies, la recolonització també és un fet habitual, per tant s’ha de tenir en compte no només protegir les zones on hi ha l’espècie, sinó també els hàbitats potencials. La conservació, doncs, s’ha d’enfocar a nivell de la metapoblació.

La gestió a nivell de paisatge està orientada precisament a conservar l’estructura metapoblacional d’una espècie i ha d’anar dirigida a garantir que hi ha disponibilitat de taques d’hàbitat idoni a una distància inferior al potencial de dispersió de l’espècie. Això permetrà que les papallones puguin colonitzar l’hàbitat espontàniament i ocupar espais on actualment no és present.

Restaurar l’hàbitat a les àrees adjacents: L’expansió dels hàbitats existents és en general una eina important de conservació. Especialment en llocs petits amb una sola població, s’hauria d’ampliar la zona d’hàbitat adequat. S’hauria d’incentivar la restauració de l’hàbitat mitjançant les mesures de gestió esmentades en llocs adequats (per exemple, llocs ocupats anteriorment) a distància de dispersió de les localitats on l’espècie és actualment present.

3 | Gestió de l’espècie
4 | Seguiment i recerca

Organitzar prospeccions dirigides a l’espècie

Amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre la distribució de la muntanyesa de primavera a Catalunya es proposa un protocol per realitzar una prospecció eficient de l’espècie. Aquestes prospeccions actives es realitzaran en zones amb presència de la planta nutrícia d’aquesta espècie a partir d’un mapa de la seva distribució.

Un primer aspecte fonamental que cal considerar és que la distribució de la muntanyesa de primavera a Catalunya es coneix només de forma aproximada. Els mapes publicats més complets són els de la Guia de les papallones diürnes de Catalunya i mostren només la presència en quadrats de 10×10 km. No obstant els mapes són incomplets, tant perquè des de la seva publicació el 2018 s’han acumulat força noves dades per a moltes espècies, com pel fet que en cap cas es basen en prospeccions actives per conèixer la distribució detallada, l’estat actual de les poblacions i les possibles regressions patides. Per poder avançar en un coneixement ferm de l’estat de la muntanyesa de primavera resulta cabdal desenvolupar una tasca de prospecció activa per tot el territori. Sense aquesta tasca, la visió sobre la seva situació només es coneixerà parcialment i, en molts casos, serà esbiaixada.

Algunes recomanacions alhora de dissenyar el mostreig de camp són:

a) Zones a prospectar

En el disseny del mostreig de camp es sobreposaran en un GIS les capes de la distribució coneguda de l’espècie i la distribució de les plantes nutrícies per definir en detall les zones prioritàries a prospectar.

Les prospeccions es centraran en el període màxim de vol de la muntanyesa de primavera per augmentar les possibilitats de detecció, que seria entre mitjans de març fins a principis de maig, amb un pic de vol a l’abril.

A partir de la informació del GIS cal dissenyar una ruta de mostreig abans de sortir al camp. Segons l’espècie, aquesta ruta pot seguir un recorregut amb cotxe per abastar un alt número de localitats potencials, o bé un recorregut a peu en el cas de àrees inaccessibles de muntanya. Lògicament, l’escala a la que es durà a terme la jornada de prospecció estarà molt condicionada per l’accessibilitat a les zones potencials de l’espècie.

Durant la fase de prospecció se centraran els esforços en els hàbitats apropiats per a l’espècie en qüestió. En molts casos, la presència de la planta nutrícia és el factor clau que determina si un hàbitat és favorable o no, però sovint altres factors relacionats amb el microclima i l’estructura de la vegetació també juguen un paper determinant.

En cas de voler quantificar l’abundància/ocurrència de l’espècie en una zona potencial, s’aplicarà una metodologia concreta basada en un esforç de mostreig mesurable i replicable al llarg de la ruta dissenyada, en aquest cas el temps de prospecció. Així, un cop s’ha decidit quin lloc es visitarà, es pot destinar un temps estàndard de 60 min per fer la prospecció o, en cas de ser un equip de persones, dividir el temps destinat per cadascuna d’elles per tal que la suma sigui de 60 min.

La informació obtinguda s’haurà de recollir en fitxes de camp prèviament dissenyades i unificades entre els investigadors, on s’especifiqui tota la informació rellevant. És molt important indicar sempre la data i hora del mostreig i georeferenciar les localitats mostrejades, per després poder-les situar amb precisió a sobre d’un mapa.

Sempre que sigui possible es recomana la modalitat de prospecció en què s’intenti cobrir una àrea de forma simultània entre diferents equips. La prospecció simultània pot servir per ajudar a caracteritzar les metapoblacions amb la recerca activa dels hàbitats potencials.

Caracteritzar les poblacions conegudes

Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per a la muntanyesa de primavera i caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:

idealment acompanyada de fotografies de l’indret. Aquesta descripció hauria d’incloure una avaluació de les comunitats vegetals dominants (p. ex. segons una categoria estàndard com la cartografia dels hàbitats Corine a Catalunya).

idealment estimada de forma aproximada en metres quadrats de cobertura. Aquesta informació s’hauria de complementar amb altres dades que tipifiquin l’estat fenològic i de creixement de les plantes i el microhàbitat on es troben.

idealment en una escala categòrica de 0 a 5 (0: sense flors, 1: esporàdiques, 2: poques, 3: normal, 4: moltes, 5: extrema abundància). Igualment, anotar quines són les espècies de flors dominants i, si és possible, quines són visitades per la papallona objecte d’estudi.

aportant qualsevol dada que sigui possible sobre la gestió (o manca de gestió) de què és objecte la localitat prospectada (p. ex. presència de pastura, dall, abandonament, etc.). Aquesta informació posteriorment s’haurà de precisar a partir d’altres fonts de consulta.

Anotar dades sobre la densitat d’exemplars observats així com informació del seu comportament (ovoposicions, territorialitat, interaccions entre individus, etc) pot ser molt rellevant a l’hora de dissenyar zones de protecció o microreserves.

a partir de les dades obtingudes sobre l’abundància de l’espècie a la zona prospectada. Aquesta abundància es mesurarà segons el mètode de cens habitual que s’aplica en el CBMS si l’àrea ocupada és gran, o bé es farà un comptatge exhaustiu dels exemplars presents en l’hàbitat si aquest és petit. En tot cas, cal anotar com s’ha fet el comptatge per poder expressar les abundàncies relatives en funció d’una àrea mostrejada. La delimitació espacial de la població normalment requereix un estudi més intensiu, per exemple a partir de tècniques de MRR, però una primera prospecció pot aportar informació general valuosa (p. ex. en quina zona la densitat és més alta, fins on es detecten exemplars en zones més marginals, etc.).

A partir del mostreig en zones amb hàbitat potencial properes on s’ha detectat una població és possible inferir una estructura de metapoblació. Aquests mostreigs ajudaran a determinar quin és el grau d’aïllament de la població respecte de les poblacions més pròximes i l’abast del context metapoblacional que tingui l’espècie. És probable que aquesta informació sigui només aproximada en un primer mostreig i s’hagi de complementar amb noves prospeccions més sistemàtiques, i per això es recomana un cop més la simultaneïtat de les visites en zones d’una certa extensió per entendre com es distribueix l’espècie a nivell de paisatge.

Tota aquesta informació s’integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d’incloure sempre les clapes d’hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l’espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Quan una població/metapoblació de la muntanyesa de primavera ha estat identificada i s’ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d’una microreserva, es fa del tot necessari aplicar un mètode de seguiment que aporti informació objectiva de com evoluciona aquesta població/metapoblació al llarg del temps. Aquesta informació és la que permetrà avaluar la gestió implementada en la microreserva. Una davallada de la població alertaria d’un problema que pot posar en perill la seva viabilitat i, per tant, ens indica la necessitat d’adoptar noves mesures de gestió. Contràriament, una estabilitat o un augment de la població al llarg del temps ens confirma que l’espai s’està gestionant correctament.

L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l’espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys. La metodologia de seguiment d’una població de muntanyesa de primavera és la següent:

La forma més fiable i eficient per mesurar la mida relativa d’una població de muntanyesa de primavera és a partir de censos visuals amb el mètode del transsecte (el mètode popularitzat com a «Pollard walk» i implementat com a mètode de cens estàndard en els programes BMS). Idealment, caldria definir unitats paisatgístiques o microambients dins la microreserva, que puguin estar associats amb diferents densitats de la població estudiada. Això permet dissenyar un transsecte amb vàries seccions, cadascuna associada a una unitat paisatgística, de forma que s’obtindria informació sobre quin tipus d’hàbitat beneficia més l’espècie. Aquest disseny també permet plantejar mesures de gestió d’una forma experimental, per avaluar si certes accions o tipus de gestió (a nivell de secció) tenen efectes positius o negatius. El mateix disseny d’un transsecte amb seccions ajudaria a establir els límits espacials de la població estudiada. Així mateix, si la micro-reserva inclou diferents poblacions del sistema metapoblacional, les clapes d’hàbitat que suporten poblacions sempre hauran de ser incloses com a seccions diferenciades dins el transsecte proposat.

Idealment es proposa dissenyar transsectes amb no més de 10 seccions i d’una longitud total no superior a 1.5 km, per bé que aquestes mesures són orientatives i es poden modificar segons el cas concret. Per exemple, quan la micro-reserva sigui molt petita perquè l’espècie viu associada a un espai molt concret, l’itinerari podria ser molt més curt i el número de seccions molt més baix. No obstant, creiem que sempre és interessant incloure hàbitats subòptims, fins i tot on la papallona sigui absent, per extreure informació sobre els requeriments de l’espècie, el tipus de gestió apropiada (p. ex. sometent diferents prats/seccions a diferents  tractaments), etc. A més, aquests hàbitats subòptims amb el temps es poden convertir en clapes d’hàbitat amb una gestió adequada, afavorint l’expansió de la població original.

En la metodologia original del CBMS, els mostreigs es fan setmanalment durant 30 setmanes seguides (1 de març-26 de setembre). Ara bé, quan l’itinerari té com objectiu recollir informació de només una espècie amenaçada, el temps de mostreig es pot reduir dràsticament per fer-lo coincidir amb el període de vol de la població estudiada, ja que així es pot destinar més esforç de mostreig en menys temps (més eficaç) i també hi haurà més probabilitats d’observar-la i fer-ne un millor seguiment.

Donat que el període de vol de la muntanyesa de primavera s’estén al voltant d’unes 5 setmanes, i que aproximadament 1/3 del total de la població està en vol en el moment del pic poblacional, es proposa mostrejar la setmana del pic poblacional i dues setmanes anterior i posterior per aconseguir una estima molt representativa de la mida poblacional. Idealment s’haurien de fer 5 censos i com a mínim 3.

En tot cas, és molt important que els mostreigs es facin sota situacions meteorològiques òptimes pel vol de l’espècie, sobretot durant les 3 setmanes centrades en el màxim poblacional.

5 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

Es proposa elaborar un plafó informatiu sobre la muntanyesa de primavera per a la seva instal·lació a les microreserves on hi hagi la presència de l’espècie. Els continguts s’extrauran d’aquesta mateixa fitxa i de la infografia que s’indica com a recurs.