ESPÈCIE VULNERABLE

Perlada de la filipèndula

Brenthis hecate

ESP: Bipunteada hecate I ENG: Twin-spot fritillary

La perlada de la filipèndula és una papallona especialista estretament lligada a la seva planta nutrícia, la Filipendula vulgaris

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La perlada de la filipèndula és un endemisme paleàrtic amb una distribució estesa des del sud d’Europa fins a Iran i Àsia central..

La seva distribució a la Península Ibèrica es troba en colònies disperses en zones muntanyoses de la meitat est, des del sector oriental de la Serralada Cantàbrica, Pirineus, Prepirineu, fins al Sistema Ibèric i Central, i, puntualment a les Serralades Bètiques.

A Catalunya

A Catalunya és una papallona molt rara i local, amb escasses poblacions que es distribueixen al llarg d’una extensa franja al Prepirineu, des del límit amb Aragó a la zona del Montsec d’Ares per l’oest fins a les muntanyes d’Osona i part del Moianès per l’est. Dins d’aquesta franja apareix de forma discontínua, en quatre nuclis aparentment no connectats entre ells.

Distribució altitudinal

A Catalunya, la major part de les observacions que hi ha d’aquesta espècie es distribueixen entre 500 i 1000 metres d’altitud, tot i així, pot arribar fins als 1500m.

  • Biologia

  • Biologia

Fenologia
  • ADULT La perlada de la filipèndula és una espècie univoltina amb una generació molt curta, generalment el seu període de vol va d’entre mitjans de maig fins a finals de juny, amb possibilitat de detectar un nombre marginal d’individus fins la primera quinzena de juliol.
  • POSTA La posta dels ous té lloc al llarg del període de vol dels adults. Diposita els ous de manera individual sobre la planta nutrícia (Filipendula vulgaris). Passa l’hivern en forma d’ou, però amb l’eruga ja formada al seu interior.
  • ERUGA L’eruga surt de l’ou entre finals d’hivern (març) i la primera meitat de la primavera. Les erugues són tan diürnes com nocturnes i quan descansen ho fan refugiant-se entre la vegetació seca, a la base de la filipèndula.

  • CRISÀLIDE Es col·loquen suspeses d’una branca o tija propera. El període de crisàlide va des de mitjans d’abril a finals de maig.

Cicle vital

  • Ecologia

  • Ecologia

A dalt, prats mediterranis entre rouredes esclarissades. A sota, una clapa de fulles de filipèndula, però sense flors.

Hàbitat

La perlada de la filipèndula és una papallona que es troba en zones de la muntanya mitjana de caràcter xèric i continental, lligada principalment en pastures i prats de la comunitat Festuco-Brometea, d’on és típica la filipèndula vulgar Filipendula vulgaris. És essencial que en aquests hàbitats a part de la planta nutrícia també hi hagi flors, matolls i herba alta i densa.

Segons les dades del seguiment de papallones a Catalunya (CBMS) s’ha observat la perlada de la filipèndula en els següents hàbitats, ordenats pel número d’observacions a cada un d’ells (entre parèntesis):

  • 34.721 Joncedes calcícoles, de les contrades mediterrànies i de la muntanya mitjana poc plujosa (n=471).
  • 61.51* Terrers (badlands) calcaris, generalment margosos o bé guixencs, amb vegetació molt esparsa o quasi nus (n=21).
  • 37.4 Jonqueres de jonc boval i herbassars graminoides, higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) (n=12).
  • 82.32* Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa (n=10).
  • 34.36 Fenassars xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània (n=7).
Estructura poblacional

Aquesta espècie mostra una estructura metapoblacional, és a dir, que diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una clapa d’hàbitat òptim a una altra.

Requeriments
  • Plantes nutrícies
    La planta nutrícia principal de la perlada de la filipèndula, com bé diu el seu nom, és la Filipendula vulgaris, força més àmpliament distribuïda a Catalunya que la papallona.

  • Adults, Eruga i Crisàlide
    Els tres estadis del cicle vital de la perlada de la filipèndula depenen d’herbes altes per refugiar-se. .

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Europa

Preocupació menor

Espanya

No classificada

No hi ha suficient dades objectives sobre l’espècie en el territori.

Catalunya

ESPÈCIE VULNERABLE

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell europeu segons la última revisió de la UICN del 2009, està considerada una espècie de preocupació menor (LC), ja que la seva tendència europea és estable. 

A Espanya hi ha una falta de dades objectives de l’espècie sobre el territori, per tant, no es pot classificar el seu grau d’amenaça.

A Catalunya, a nivell regional, està inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) com a espècie vulnerable per la seva distribució reduïda i perquè algunes poblacions monitoritzades han patit una regressió recent.

Tendència

Dins del CBMS es monitoritzen 2 poblacions ben establertes (Mont-rebei o Llobera), tot i que també apareix a Alòs de Balaguer. A Mont-rebei (al Pallars Jussà) i Llobera (al Solsonès) assoleixen densitats importants. La primera tot i estar dins d’una àrea protegida, ha sofert una regressió en els darrers 15 anys, sense que aparentment el seu hàbitat hagi patit modificacions. La segona mostra fluctuacions interanuals importants, però el període de monitoreig és massa curt per detectar una tendència concreta.

Amenaces i problemàtiques

Pèrdua d’hàbitat

La filipèndula és una planta especialment vulnerable a qualsevol transformació de les joncedes i altres prats seminaturals on habita. La destrucció d’aquests hàbitats, molt escassos al territori, pot provocar la desaparició d’una població sencera de la papallona.

L’increment de la transformació dels prats naturals i seminaturals en camps de conreu és l’amenaça més important de la perlada de la filipèndula.

Sobrepastura

Els diferents estadis de la perlada de la filipèndula necessiten zones amb herbes altes per refugiar-se, per tant un excés de la pastura als herbassars on es troba l’espècie comportaria una pèrdua aquestes zones de refugi. La pastura és especialment perjudicial durant la primavera, quan les erugues i les pupes estan a la vegetació.

Abandonament 

L’abandonament de l’activitat ramadera que manté els prats seminaturals implica un augment la cobertura arbustiva i forestal que, el final, és un factor negatiu per la perlada de la filipèndula.

Canvi climàtic

La temperatura hivernal és un factor important per explicar els canvis poblacionals interanuals, amb un efecte negatiu dels hiverns més càlids.

Els darrers anys, les temperatures hivernals han augmentat, i es pronostica que en el present context de canvi climàtic aquesta tendència continuarà i s’intensificarà , una situació que previsiblement contribuirà a reduir la mida de les poblacions.

Aïllament de les poblacions

Les escasses poblacions que persisteixen a Catalunya es troben molt isolades i tenen un alt risc d’extinció. A aquest risc hi contribueixen tant la fragmentació com la degradació de les clapes d’hàbitat òptim per l’espècie.

Furtivisme

La captura d’exemplars per part de col·leccionistes ha estat la causa principal de la desaparició d’algunes poblacions a nivell local a la zona del Moianès.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la perlada de la filipèndula estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la perlada de la filipèndula són els següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la perlada de la filipèndula passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Per altra banda és possible que encara hi hagi algunes poblacions per descobrir.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de perlada de la filipèndula, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La perlada de la filipèndula es considera una espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de conservació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de conservació per aquesta espècie ni per a cap papallona, per això es proposa redactar un pla de conservació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de conservació.

Protegir les poblacions

Per assegurar la conservació de les poblacions de la perlada de la filipèndula cal protegir els hàbitats i evitar-ne el deteriorament.

En uns pocs casos, les clapes d’hàbitat ja es troben protegides i, fins i tot, es gestionen per afavorir la planta nutrícia i evitar el tancament de la vegetació. Ara bé, la majoria de les poblacions conegudes es troben en espais no protegits o, si més no, que no es gestionen amb l’objectiu d’assegurar la conservació d’aquesta papallona.

Tenint en compte la delimitació i la mida petita dels prats ocupats, una fórmula que podria ser molt adequada en aquest sistema d’estudi és l’establiment de microreserves, a través d’acords de custòdia amb els propietaris dels terrenys on són presents les poblacions.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per la perlada de la filipèndula són zones de muntanya mitjana xèrica i continental lligada a prats i clarianes de bosc (carrascar i rouredes de roure martinenc) amb presència de filipèndula. Aquest ha de complir els següents requisits:

  1. Abundant presència de la seva planta nutrícia, la filipèndula.
  2. Mantenir un el mosaic de prats, marges de bosc i matolls aïllats.
  3. Una part important dels prats hauria de mantenir l’herba alta, perquè hi hagi zones de refugi per les erugues, pupes i adults.

Gestió de la pastura

La millor opció és no pasturar, a la primavera. Si es realitza pastura s’ha de fer a partir de mitjans de mitjans de juliol i de forma extensiva, evitant la sobrepastura, ja que pot afectar a les erugues i pupes que estiguin a la vegetació desprenent-los o matant-les i arribar a eliminar les plantes nutrícies.

Un exemple real d’excés de pastura és Montcortès, on fa una dècada o més la filipèndula era una planta molt comuna i hi havia B. hecate, que actualment sembla haver desaparegut juntament amb una densitat mínima de la planta.

Gestió per a la planta nutrícia

Cal conservar els prats i marges de bosc que tinguin matolls aïllats i microhàbitats adients per la filipèndula. Si hi ha pastura, controlar que no hi hagi un excés de càrrega ramadera, un fet que podria acabar eliminant de la zona la Filipendula vulgaris i les altres plantes riques en nèctar les quals són aliment pels adults.

Si cal, es poden fer aclarides manuals de la vegetació tenint en compte els requermients de la planta.

Gestió a nivell de paisatge

La gestió a nivell de paisatge garanteix que hi hagi disponibilitat de taques d’hàbitat idoni a una distància inferior al potencial de dispersió de l’espècie.

Actuar únicament als llocs on es coneix la presència de l’espècie pot no ser suficient per garantir la seva supervivència a llarg termini. La pèrdua/fragmentació de l’hàbitat i la pèrdua de connectivitat entre les metapoblacions poden arribar a provocar extincions locals.

La recolonització també és un fet habitual, per tant s’han de protegir també les zones d’hàbitat potencial on l’espècie no és present. La conservació, doncs, s’ha d’enfocar a nivell de la metapoblació.

Això permetrà que les papallones puguin colonitzar l’hàbitat espontàniament i ocupar espais on actualment no és present.

Restaurar l’hàbitat a les àrees adjacents: L’expansió dels hàbitats existents és en general una eina important de conservació. Especialment en llocs petits amb una sola població, s’hauria d’ampliar la zona d’hàbitat adequat. S’hauria d’incentivar la restauració de l’hàbitat mitjançant les mesures de gestió esmentades en llocs adequats (per exemple, llocs ocupats anteriorment) a distància de dispersió de les localitats on l’espècie és actualment present.

3 | Gestió de l’espècie

Accions de reintroducció

Una possibilitat a considerar a més llarg termini és la translocació d’exemplars de poblacions conegudes a clapes d’hàbitat potencial, amb l’objectiu d’establir noves poblacions.

Aquesta aproximació és apropiada per a espècies que, com la perlada de la filipèndula, tenen escassa capacitat dispersiva i poques probabilitats de colonitzar noves clapes d’hàbitat, fins i tot properes a les ja ocupades.

La translocació permetria, per exemple, augmentar la distribució i reduir el risc d’extinció del nucli del Moianès, on s’han localitzat alguns prats aparentment idonis, amb altes densitats de filipèndula vulgar, situats a distàncies d’entre 4-10 km de la metapoblació de Castellterçol.

4 | Seguiment i recerca

Organitzar prospeccions dirigides a l’espècie

Amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre la distribució de la perlada de la filipèndula a Catalunya es proposa prosseguir les prospeccions en ambients potencials (prats i pastures de la comunitat Festuco-Brometea, amb bona densitat de filipèndula vulgar) per localitzar noves poblacions.

Aquestes prospeccions s’haurien de concentrar durant la segona i tercera setmanes de juny atenent al període de vol notablement curt que té aquesta papallona per maximitzar-ne la probabilitat de detecció.

Donada la freqüència d’observacions al sector més occidental, és molt previsible que noves prospeccions a les comarques del Pallars Jussà, la Noguera i l’Alta Ribagorça permetin localitzar més poblacions en punts poc accessibles fins ara no visitats

Algunes recomanacions alhora de dissenyar el mostreig de camp són:

En el disseny del mostreig de camp es sobreposaran en un GIS les capes de la distribució coneguda de l’espècie i la distribució de la planta nutrícia per definir en detall les zones prioritàries a prospectar.

Les prospeccions es centraran en el període màxim de vol de la perlada de la filipèndula per augmentar les possibilitats de detecció, que seria de mitjans de maig a finals de juliol (Amb el pic a la segona i tercera setmana de juliol).

A partir de la informació del GIS cal dissenyar una ruta de mostreig abans de sortir al camp. Segons l’espècie, aquesta ruta pot seguir un recorregut amb cotxe per abastar un alt número de localitats potencials, o bé un recorregut a peu en el cas d’àrees inaccessibles de muntanya. Lògicament, l’escala a la que es durà a terme la jornada de prospecció estarà molt condicionada per l’accessibilitat a les zones potencials de l’espècie.

Durant la fase de prospecció se centraran els esforços en ambients potencials: prats i pastures de la comunitat Festuco-Brometea, amb bona densitat de filipèndula vulgar.

Per localitzar més poblacions en punts poc accessibles fins ara no visitats caldria centrar les prospeccions a les comarques del Pallars Jussà, la Noguera i l’Alta Ribagorça.

En cas de voler quantificar l’abundància/ocurrència de l’espècie en una zona potencial, s’aplicarà una metodologia concreta basada en un esforç de mostreig mesurable i replicable al llarg de la ruta dissenyada, en aquest cas el temps de prospecció. Així, un cop s’ha decidit quin lloc es visitarà, es pot destinar un temps estàndard de 15 min per fer la prospecció.

La informació obtinguda s’haurà de recollir en fitxes de camp prèviament dissenyades i unificades entre els investigadors, on s’especifiqui tota la informació rellevant. És molt important indicar sempre la data i hora del mostreig i georeferenciar les localitats mostrejades, per després poder-les situar amb precisió a sobre d’un mapa.

Sempre que sigui possible es recomana la modalitat de prospecció en que s’intenti cobrir una àrea de forma simultània entre diferents equips. La prospecció simultània pot servir per ajudar a caracteritzar les metapoblacions amb la recerca activa dels hàbitats potencials.

Caracteritzar les poblacions conegudes

Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per a la perlada de la filipèndula i caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:

idealment acompanyada de fotografies de l’indret. Aquesta descripció hauria d’incloure una avaluació de les comunitats vegetals dominants (p. ex. segons una categoria estàndard com la cartografia dels hàbitats Corine a Catalunya).

idealment estimada de forma aproximada en m2 de cobertura. Aquesta informació s’hauria de complementar amb altres dades que tipifiquin l’estat fenològic i de creixement de les plantes i el microhàbitat on es troben.

idealment en una escala categòrica de 0 a 5 (0: sense flors, 1: esporàdiques, 2: poques, 3: normal, 4: moltes, 5: extrema abundància). Igualment, anotar quines són les espècies de flors dominants i, si és possible, quines són visitades per la papallona objecte d’estudi.

aportant qualsevol dada que sigui possible sobre la gestió (o manca de gestió) de què és objecte la localitat prospectada (p. ex. presència de pastura, dall, abandonament, etc.). Aquesta informació posteriorment s’haurà de precisar a partir d’altres fonts de consulta.

Anotar dades sobre la densitat d’exemplars observats així com informació del seu comportament (ovoposicions, territorialitat, interaccions entre individus, etc) pot ser molt rellevant a l’hora de dissenyar zones de protecció o microreserves.

a partir de les dades obtingudes sobre l’abundància de l’espècie a la zona prospectada. Aquesta abundància es mesurarà segons el mètode de cens habitual que s’aplica en el CBMS si l’àrea ocupada és gran, o bé es farà un comptatge exhaustiu dels exemplars presents en l’hàbitat si aquest és petit. En tot cas, cal anotar com s’ha fet el comptatge per poder expressar les abundàncies relatives en funció d’una àrea mostrejada. La delimitació espacial de la població normalment requereix un estudi més intensiu, per exemple a partir de tècniques de MRR, però una primera prospecció pot aportar informació general valuosa (p. ex. en quina zona la densitat és més alta, fins on es detecten exemplars en zones més marginals, etc.).

A partir del mostreig en zones amb hàbitat potencial properes on s’ha detectat una població és possible inferir una estructura de metapoblació. Aquests mostreigs ajudaran a determinar quin és el grau d’aïllament de la població respecte de les poblacions més pròximes i l’abast del context metapoblacional que tingui l’espècie. És probable que aquesta informació sigui només aproximada en un primer mostreig i s’hagi de complementar amb noves prospeccions més sistemàtiques, i per això es recomana un cop més la simultaneïtat de les visites en zones d’una certa extensió per entendre com es distribueix l’espècie a nivell de paisatge.

Tota aquesta informació s’integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d’incloure sempre les clapes d’hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l’espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Caldria fer un seguiment del major nombre possible de poblacions de perlada de la filipèndula per mesurar les seves fluctuacions al llarg del temps i poder avaluar així l’impacte de la gestió i els canvis en l’hàbitat, i també del clima.

Quan una població/metapoblació de la perlada de la filipèndula ha estat identificada i s’ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d’una microreserva, es recomana fer-ne un seguiment que aporti informació per avaluar la gestió implementada i determinar la tendència de l’espècie a Catalunya.

L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l’espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.

La metodologia de seguiment d’una població de perlada de la filipèndula és la següent:

La forma més fiable i eficient per mesurar la mida relativa d’una població de perlada de la filipèndula és a partir de censos visuals amb el mètode del transsecte (el mètode popularitzat com a «Pollard walk» i implementat com a mètode de cens estàndard en els programes BMS). Idealment, caldria definir unitats paisatgístiques o microambients dins la microreserva, que puguin estar associats amb diferents densitats de la població estudiada. Això permet dissenyar un transsecte amb vàries seccions, cadascuna associada a una unitat paisatgística, de forma que s’obtindria informació sobre quin tipus d’hàbitat beneficia més l’espècie. Aquest disseny també permet plantejar mesures de gestió d’una forma experimental, per avaluar si certes accions o tipus de gestió (a nivell de secció) tenen efectes positius o negatius. El mateix disseny d’un transsecte amb seccions ajudaria a establir els límits espacials de la població estudiada. Així mateix, si la micro-reserva inclou diferents poblacions del sistema metapoblacional, les clapes d’hàbitat que suporten poblacions sempre hauran de ser incloses com a seccions diferenciades dins el transsecte proposat.

Idealment es proposa dissenyar transsectes amb no més de 10 seccions i d’una longitud total no superior a 1.5 km, per bé que aquestes mesures són orientatives i es poden modificar segons el cas concret. Per exemple, quan la micro-reserva sigui molt petita perquè l’espècie viu associada a un espai molt concret, l’itinerari podria ser molt més curt i el número de seccions molt més baix. No obstant, creiem que sempre és interessant incloure hàbitats subòptims, fins i tot on la papallona sigui absent, per extreure informació sobre els requeriments de l’espècie, el tipus de gestió apropiada (p. ex. sometent diferents prats/seccions a diferents  tractaments), etc. A més, aquests hàbitats subòptims amb el temps es poden convertir en clapes d’hàbitat amb una gestió adequada, afavorint l’expansió de la població original.

En la metodologia original del CBMS, els mostreigs es fan setmanalment durant 30 setmanes seguides (1 de març-26 de setembre). Ara bé, quan l’itinerari té com objectiu recollir informació de la perlada de la filipèndula, el temps de mostreig es pot reduir dràsticament al mes de juny i començaments de juliol per fer-lo coincidir amb el seu període de vol.

Donat que el període de vol de la perlada de la filipèndula s’estén al voltant d’unes 4-5 setmanes, i que aproximadament 1/3 del total de la població està en vol en el moment del pic poblacional, es proposa mostrejar la setmana del pic poblacional i dues setmanes anterior i posterior per aconseguir una estima molt representativa de la mida poblacional. Idealment s’haurien de fer 5 censos i com a mínim 3.

En tot cas, és molt important que els mostreigs es facin sota situacions meteorològiques òptimes pel vol de l’espècie, sobretot durant les 3 setmanes centrades en el màxim poblacional.

5 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

Es proposa elaborar un plafó informatiu sobre la perlada de la filipèndula per a la seva instal·lació a les microreserves on hi hagi la presència de l’espècie. Els continguts s’extrauran d’aquesta mateixa fitxa i de la infografia que s’indica com a recurs.