Distribució geogràfica
A Europa
La perlada de la filipèndula és un endemisme paleàrtic amb una distribució estesa des del sud d’Europa fins a Iran i Àsia central..
La seva distribució a la Península Ibèrica es troba en colònies disperses en zones muntanyoses de la meitat est, des del sector oriental de la Serralada Cantàbrica, Pirineus, Prepirineu, fins al Sistema Ibèric i Central, i, puntualment a les Serralades Bètiques.
A Catalunya
A Catalunya és una papallona molt rara i local, amb escasses poblacions que es distribueixen al llarg d’una extensa franja al Prepirineu, des del límit amb Aragó a la zona del Montsec d’Ares per l’oest fins a les muntanyes d’Osona i part del Moianès per l’est. Dins d’aquesta franja apareix de forma discontínua, en quatre nuclis aparentment no connectats entre ells.
Distribució altitudinal
A Catalunya, la major part de les observacions que hi ha d’aquesta espècie es distribueixen entre 500 i 1000 metres d’altitud, tot i així, pot arribar fins als 1500m.
Fenologia
Cicle vital
A dalt, prats mediterranis entre rouredes esclarissades. A sota, una clapa de fulles de filipèndula, però sense flors.
Hàbitat
La perlada de la filipèndula és una papallona que es troba en zones de la muntanya mitjana de caràcter xèric i continental, lligada principalment en pastures i prats de la comunitat Festuco-Brometea, d’on és típica la filipèndula vulgar Filipendula vulgaris. És essencial que en aquests hàbitats a part de la planta nutrícia també hi hagi flors, matolls i herba alta i densa.
Segons les dades del seguiment de papallones a Catalunya (CBMS) s’ha observat la perlada de la filipèndula en els següents hàbitats, ordenats pel número d’observacions a cada un d’ells (entre parèntesis):
- 34.721 Joncedes calcícoles, de les contrades mediterrànies i de la muntanya mitjana poc plujosa (n=471).
- 61.51* Terrers (badlands) calcaris, generalment margosos o bé guixencs, amb vegetació molt esparsa o quasi nus (n=21).
- 37.4 Jonqueres de jonc boval i herbassars graminoides, higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) (n=12).
- 82.32* Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa (n=10).
- 34.36 Fenassars xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània (n=7).
Estructura poblacional
Aquesta espècie mostra una estructura metapoblacional, és a dir, que diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una clapa d’hàbitat òptim a una altra.
Requeriments
Europa
Preocupació menor
Espanya
No classificada
No hi ha suficient dades objectives sobre l’espècie en el territori.
Catalunya
ESPÈCIE VULNERABLE
Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.
Estat actual
A nivell europeu segons la última revisió de la UICN del 2009, està considerada una espècie de preocupació menor (LC), ja que la seva tendència europea és estable.
A Espanya hi ha una falta de dades objectives de l’espècie sobre el territori, per tant, no es pot classificar el seu grau d’amenaça.
A Catalunya, a nivell regional, està inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) com a espècie vulnerable per la seva distribució reduïda i perquè algunes poblacions monitoritzades han patit una regressió recent.
Tendència
Dins del CBMS es monitoritzen 2 poblacions ben establertes (Mont-rebei o Llobera), tot i que també apareix a Alòs de Balaguer. A Mont-rebei (al Pallars Jussà) i Llobera (al Solsonès) assoleixen densitats importants. La primera tot i estar dins d’una àrea protegida, ha sofert una regressió en els darrers 15 anys, sense que aparentment el seu hàbitat hagi patit modificacions. La segona mostra fluctuacions interanuals importants, però el període de monitoreig és massa curt per detectar una tendència concreta.
Amenaces i problemàtiques
Pèrdua d’hàbitat
Sobrepastura
Abandonament
Canvi climàtic
Aïllament de les poblacions
Furtivisme
Objectius de conservació
Les principals amenaces de la perlada de la filipèndula estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la perlada de la filipèndula són els següents:
1 | Protecció i legislació
Redactar i aprovar un pla de conservació
Protegir les poblacions
2 | Gestió de l’hàbitat
L’hàbitat ideal per la perlada de la filipèndula són zones de muntanya mitjana xèrica i continental lligada a prats i clarianes de bosc (carrascar i rouredes de roure martinenc) amb presència de filipèndula. Aquest ha de complir els següents requisits:
- Abundant presència de la seva planta nutrícia, la filipèndula.
- Mantenir un el mosaic de prats, marges de bosc i matolls aïllats.
- Una part important dels prats hauria de mantenir l’herba alta, perquè hi hagi zones de refugi per les erugues, pupes i adults.
Gestió de la pastura
Gestió per a la planta nutrícia
Gestió a nivell de paisatge
3 | Gestió de l’espècie
Accions de reintroducció
4 | Seguiment i recerca
Organitzar prospeccions dirigides a l’espècie
Amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre la distribució de la perlada de la filipèndula a Catalunya es proposa prosseguir les prospeccions en ambients potencials (prats i pastures de la comunitat Festuco-Brometea, amb bona densitat de filipèndula vulgar) per localitzar noves poblacions.
Aquestes prospeccions s’haurien de concentrar durant la segona i tercera setmanes de juny atenent al període de vol notablement curt que té aquesta papallona per maximitzar-ne la probabilitat de detecció.
Donada la freqüència d’observacions al sector més occidental, és molt previsible que noves prospeccions a les comarques del Pallars Jussà, la Noguera i l’Alta Ribagorça permetin localitzar més poblacions en punts poc accessibles fins ara no visitats
Algunes recomanacions alhora de dissenyar el mostreig de camp són:
Caracteritzar les poblacions conegudes
Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per a la perlada de la filipèndula i caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:
Tota aquesta informació s’integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d’incloure sempre les clapes d’hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l’espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.
Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya
Caldria fer un seguiment del major nombre possible de poblacions de perlada de la filipèndula per mesurar les seves fluctuacions al llarg del temps i poder avaluar així l’impacte de la gestió i els canvis en l’hàbitat, i també del clima.
Quan una població/metapoblació de la perlada de la filipèndula ha estat identificada i s’ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d’una microreserva, es recomana fer-ne un seguiment que aporti informació per avaluar la gestió implementada i determinar la tendència de l’espècie a Catalunya.
L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l’espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.
La metodologia de seguiment d’una població de perlada de la filipèndula és la següent:
5 | Divulgació i sensibilizació
Elaborar material de difusió
Es proposa elaborar un plafó informatiu sobre la perlada de la filipèndula per a la seva instal·lació a les microreserves on hi hagi la presència de l’espècie. Els continguts s’extrauran d’aquesta mateixa fitxa i de la infografia que s’indica com a recurs.