ESPÈCIE VULNERABLE

Mnemòsine

Parnassius mnemosyne

ESP: Mnemosine I ENG: Clouded Apollo

La mnemòsine és una papallona endèmica del Paleàrtic molt vinculada a la seva planta nutrícia, la Cordyalis solida.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La mnemòsine és un endemisme paleàrtic amb una distribució fragmentada boreo-alpina. A l’Europa meridional i central ocupa els principals sistemes muntanyosos, mentre que als països nòrdic es pot trobar també a alçades més baixes.

La seva distribució a la península Ibèrica es troba restringida als Pirineus, on ocupa dues àrees aparentment disjuntes. La primera i més extensa va des de l’extrem oriental dels Pirineus de Navarra fins l’extrem occidental dels pirineus de Lleida. La segona s’estén des de l’extrem oriental dels Pirineus de Lleida, al nord de la província de Barcelona fins a l’extrem occidental del Pirineu de Girona.

A Catalunya

Les principals colònies d’aquesta papallona a Catalunya es localitzen a la Vall d’Aran i al Pallars Sobirà, tot i que al Ripollès i a la Cerdanya també hi ha poblacions ben establertes.

Distribució altitudinal

A Catalunya la majoria de colònies se situen entre els 1000 i 200 metres d’altitud, si bé, ocasionalment hi ha observacions de mnemòsine per sota i per sobre aquest rang altitudinal.

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT La mnemòsine és una espècie univoltina, és a dir que els adults tenen una única època de vol a l’any, que en aquest cas es concentra entre mitjans de maig i mitjans de juliol, amb un pic de vol al juny, veient-se més o menys avançada segons l’alçada.

  • POSTA La posta dels ous té lloc al llarg del període de vol dels adults. Aquesta consta d’1 a 3 ous dipositats sobre pedretes i matèria vegetal morta, a prop de la planta nutrícia (Cordyalis solida) seca al moment de la posta.

  • ERUGA L’eruga ja formada, passa l’hivern dins l’ou (hivernada) i surten dels ous a l’inici de la primavera fins a principis de maig, coincidint amb el creixement vegetatiu de Cordyalis solida.

  • CRISÀLIDE  La pupació, és a dir, fase en que les erugues fan la crisàlide va des de finals d’abril fins a principis de juny amb el pic a mitjans de maig. Se situen sota fulles seques d’arbres caducifolis. Les crisàlides estan dins un capoll rudimentari i triguen dues setmanes en eclosionar.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

La mnemòsine és una papallona exclusiva de l’estatge alpí i subalpí i viu generalment en prats humits intercalats amb petites masses forestals, tant de caducifolis com de coníferes (principalment avets i pi negre). Ocasionalment, algunes poblacions, com a la Cerdanya, ocupen àrees més seques en ambients agrícoles envoltats de bosc i de caducifolis.

És de vital importància que en el prats alpins i subalpins on habita la mnemòsine hi hagi presència de la seva planta nutrícia, la Cordyalis solida la qual requereix substrat eutròfic.

Tot i l’hàbitat òptim descrit, segons les dades del seguiment de papallones a Catalunya (CBMS) també s’ha observat en els següents hàbitats (en parèntesis el número d’exemplars trobats):

  • 34.36 Fenassars, xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània (158)
  • 87.21* Comunitats ruderals de terra baixa (122)
  • 35.122* Prats silicícoles i mesòfils, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus (78)
  • 38.3 Prats dalladors, mesohigròfils, principalment altimontans (i subalpins) (31)
Requeriments

  • Plantes nutrícies
    La planta nutrícia principal…

  • Plantes nectaríferes
    Les plantes nectaríferes són…

  • Adults
    Durant la fase adulta, les papallones…
  • Erugues
    Durant

     

Depredadors i paràsits

Es coneixen dues espècies d’himenòpters que parasiten l’espècie:

  • El bracònid Cotesia specularis  parasita  d’espantallops.
  • L’icneumònid Anisobas cephalotes és un
Estructura de la població

La xxxxx mostra una estructura metapoblacional, és a dir, que diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una colònia a una altra. No obstant, presenten una baixa capacitat dispersiva fent que el moviment entre poblacions sigui limitat.

Comportament

Les femelles de mnemòsine ja adultes, a l’hora de pondre els ous, no ho fan de forma indiscriminada, és a dir, escullen realitzar les postes en zones obertes i assolellades com ara clarianes. Això és així, ja que les zones ombrívoles, amb molta cobertura arbòria o arbustiva, allarguen el temps de desenvolupament de les larves i poden reduir la seva supervivència.

Els mascles són patrulladors i inverteixen molt temps volant a baixa altura (aproximadament a 1m) mentre que les femelles inverteixen més temps descansant.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Mundial

Preocupació menor

Europa

Gairebé amenaçada

Inclosa en l’annex II del conveni de Berna i a l’annex IV de la Directiva Hàbitats.

Espanya

Inclosa al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial

Catalunya

ESPÈCIE VULNERABLE

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell mundial la mnemòsine està considerada una espècie de preocupació menor des del 2020. A nivell europeu es considera gairebé amenaçada des de l’any 2009 i està inclosa a l’Annex II: espècies de la fauna estrictament protegides del conveni de Berna i protegida per la Directiva d’Hàbitats (Annex IV de la Directiva).

A Espanya està inclosa al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

A Catalunya apareix en la categoria de vulnerable al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) pel fet de tenir una distribució reduïda i perquè algunes poblacions monitoritzades han patit una regressió recent.

Tendència

A nivell global i europeu, segons la UICN, aquesta espècie presenta una tendència decreixent i a Europa es considera gairebé amenaçada. A nivell espanyol, pel fet d’estar protegida per l’Annex IV de la Directiva d’Hàbitats, fa que la mnemòsine estigui inclosa al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

A Catalunya apareix en la categoria “Vulnerable” al Projecte de decret del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya pel fet de presentar una distribució reduïda amb escasses poblacions conegudes que ocupen zones molt locals i petites. A més, algunes poblacions monitoritzades han patit una regressió recent.

Dins del CBMS hi ha tres poblacions ben establertes, monitoritzades, de les quals s’han calculat les tendències: Estoll (a la Cerdanya), Sant Maurici i Sorteny (Andorra). Les dues primeres estan en clara regressió, amb una disminució alarmant a Sant Maurici. A Sorteny la tendència no és significativa, però els darrers anys s’han observat molts menys exemplars que a l’inici del període i és molt probable que si això no s’inverteix aviat la tendència aparegui com a significativament negativa. Als 3 llocs el seguiment de la vegetació mostra un tancament apreciable, màxim a Sant Maurici, intermedi a Sorteny i menor a Estoll.

Amenaces i problemàtiques

Pèrdua d’hàbitat

La xxxxx e és una espècie molt lligada a

Canvi de la gestió de l’hàbitat

La creació de pistes forestals, l’explotació de fusta

Abandonament de les pràctiques agroforestals tradicionals

Amb el cessament o abandonament d’aquestes activitats es promou la successió vegetal de la zona, tancant-se els prats i augmentant la cobertura forestal, factor negatiu per aquesta espècie de papallona. També pot ocórrer una sobrepastura dels prats que afecta negativament a les erugues que estan alimentant-se a les fulles i vegetació del terra i als ous depositats a la vegetació que es poden desprendre o fer-se malbé amb el trepig del bestiar.

Fragmentació de l’hàbitat

La pèrdua de les clarianes degut als canvis de successió de la vegetació o canvis de gestió de l’hàbitat, fa que les metapoblacions perdin connectivitat i l’hàbitat òptim quedi més fragmentat i aïllat. Això sumant-hi la baixa capacitat dispersiva de l’espècie (només uns centenars de metres), esdevé una greu amenaça per l’intercanvi genètic i el manteniment exitós d’aquestes metapoblacions. Per tant, si aquestes clarianes es perden o acaben esdevenint inadequades per la papallona i els individus dispersants fallen a l’hora de localitzar un nou lloc les poblacions locals poden exposar-se fàcilment a processos d’extinció.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la mnemòsine estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la mnemòsine són els següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la mnemòsine passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Per altra banda, donat que la distribució de la mnemòsine és fragmentada i local i reduïda, segurament encara hi ha moltes poblacions que no s’han descobert.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de mnemòsine quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La mnemòsine es considera una espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de conservació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de conservació per aquesta espècie ni per a cap papallona, per això es proposa redactar un pla de conservació

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de mnemòsine a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de mnemòsine.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la mnemòsine i/o a la millora del seu l’hàbitat.
2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per a la mnemòsine és un espai de prats intercalats amb petites masses forestals, tant de caducifolis com de coníferes (principalment avets i pi negre) que compleixi els següents requeriments:

  1. Presència de clarianes obertes i assolellades amb un mínim de 50 peus de la planta nutrícia Cordyalis solida propera a matolls per facilitar l’ovoposició i reduir el risc de depredació i dessecació dels ous durant l’hivern.
  2. Que les petites clarianes de bosc estiguin interconnectades i òptimament distribuïdes en l’espai.
  3. Que compleixi els requeriments d’hàbitat pels diferents estadis del cicle vital (larves i adults). 
    1. Les erugues se situen principalment als marges assolellats de boscos caducifolis humits amb presència de Cordyalis. Aquestes zones tenen una taxa major de descomposició al terra, les quals són preferibles per a les larves degut a l’alt contingut de nutrients que presenten.
    2. Els adults prefereixen prats oberts amb abundant presència de Cordyalis solida i altres plantes que siguin font de nèctar.

Gestió a petita escala

Cal conservar prats humits oberts i assolellats i marges tinguin matolls amb Cordyalis, idealment a cada clariana hauria d’haver mínim 50 peus d’aquesta planta nutrícia. També, si hi ha pastura, s’ha de controlar que no hi hagi un excés d’aquesta, fet que podria acabar eliminant de la zona la Cordyalis i les altres plantes riques en nèctar les quals són aliment pels adults.

És important la presència de Cordyalis en les zones obertes i assolellades ja que aquestes plantes presenten millor qualitat, menys alcaloides i major quantitat de nutrients (gràcies a una taxa major de descomposició al terra) i una temperatura elevada més gran que en zones ombrívoles (on hi ha coberta forestal). Totes aquestes característiques són més favorables per les erugues, especialment en les femelles, i el seu desenvolupament, ja que són larves heliòfiles i termòfiles que presenten més supervivència i un desenvolupament larvari més ràpid en zones obertes que tancades (de mitjana eclosionen als 16,5 dies en prats oberts i als 26,8 dies quan estan sota els arbres).

Gestió a nivell de paisatge

Actuar únicament als llocs on es coneix la presència de l’espècie pot no ser suficient per garantir la seva supervivència a llarg termini ja que a causa dels requeriments tan específics de l’espècie, de la pèrdua d’hàbitat i fragmentació d’aquest i la pèrdua de connectivitat entre les metapoblacions aquestes estan patint un regressió important podent arribar a patir extincions locals. De la mateixa manera que les extincions locals són espontànies, la recolonització també és un fet habitual, per tant s’ha de tenir en compte no només protegir les zones on hi ha l’espècie, sinó també els hàbitats potencials. La conservació, doncs, s’ha d’enfocar a nivell de la metapoblació.

La gestió a nivell de paisatge està orientada precisament a conservar l’estructura metapoblacional d’una espècie i ha d’anar dirigida a garantir que hi ha disponibilitat de taques d’hàbitat idoni a una distància inferior al potencial de dispersió de l’espècie. Per tant, cal proporcionar zones d’hàbitat idoni per l’espècie a menys de 500m de les poblacions existents, independentment de si són utilitzades o no per la mnemòsine.

Això permetrà que les papallones puguin colonitzar l’hàbitat espontàniament i ocupar espais on actualment no és present.

Restaurar l’hàbitat a les àrees adjacents: L’expansió dels hàbitats existents és en general una eina important de conservació. Especialment en llocs petits amb una sola població, s’hauria d’ampliar la zona d’hàbitat adequat. S’hauria d’incentivar la restauració de l’hàbitat mitjançant les mesures de gestió esmentades en llocs adequats (per exemple, llocs ocupats anteriorment) a distància de dispersió de les localitats on l’espècie és actualment present.

3 | Gestió de l’espècie

Reintroducció

Amb l’objectiu de crear noves poblacions…

4 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per a la mnemòsine i caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:

Caracteritzar les poblacions conegudes

Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per a la mnemòsine i caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Actualment segons el CBMS hi ha 6 poblacions conegudes a Catalunya, tres d’elles ben establertes i monitoritzades de les quals hi ha calculades la tendència poblacional (Sorteny, Sant Maurici i Estoll).

També quan una població/metapoblació de la mnemòsine ha estat identificada i s’ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d’una microreserva, es fa del tot necessari aplicar un mètode de seguiment que aporti informació objectiva de com evoluciona aquesta població/metapoblació al llarg del temps.

L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l’espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.

5 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

Es proposa elaborar un plafó informatiu sobre la mnemòsine per a la seva instal·lació a les microreserves on hi hagi la presència de l’espècie. Els continguts s’extrauran d’aquesta mateixa fitxa i de la infografia que s’indica com a recurs.