ESPÈCIE VULNERABLE

Moreneta ibèrica

Aricia morronensis

ESP: Morena española I ENG: Spanish argus

Amb menys de 10 poblacions entre el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès, la moreneta ibèrica viu lligada a rocams i terrenys pedregosos de muntanya on hi creix la caragola de roca (Erodium spp.), la seva planta nutrícia.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

La moreneta ibèrica és un endemisme ibèric; pràcticament la totalitat de la seva distribució es troba a Espanya excepte per una població Andorrana i alguns punts del sud de França. Es troba als principals sistemes muntanyosos peninsulars que superen els 1000 m d’altitud (Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sistema ibèric i Central, i nombroses serres andaluses), amb una major concentració de localitats conegudes a una estreta franja que va des de Serra d’O Courel (Lugo) fins al Prepirineu català.

A Catalunya

A Catalunya es troba molt localitzada en una àrea concreta dels Prepirineus, a cavall del Solsonès, el Berguedà i la Cerdanya, amb un extrem est a la Serra del Catllaràs. No es coneixen poblacions presents al Pallars Jussà tot i la presència de la planta nutrícia.

Distribució altitudinal

A Catalunya les poblacions conegudes se situen entre els 1300 i els 1900 metres d’altitud. Mentre que a nivell peninsular, l’altitud de les localitats on ha estat citada varien entre els 550 m fins als 3100 m, amb una mitjana al voltant dels 1560 metres.

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT La moreneta ibèrica és una espècie univoltina amb una generació estival entre l’agost i setembre amb el pic de vol les 3 últimes setmanes d’agost.

  • POSTA Els ous són dipositats a les fulles de la planta nutrícia gairebé sempre a l’anvers dels folíols. També els poden dipositar al revers de les fulles, així com al pecíol o al calze de les flors.

  • ERUGA L’eruga surt de l’ou als 8-10 dies després de la posta. S’alimenta del parènquima de les fulles fins a arribar a mudar al tercer estadi d’eruga. Hiverna en forma d’eruga de tercer o quart estadi entre les bràctees i la tija de la planta nutrícia. La primavera següent reprèn l’activitat alimentant-se dels brots tendres de la planta.

  • CRISÀLIDE Al peu de la planta o entre les pedres del voltant. L’adult surt de la crisàlide aproximadament als 10 dies.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

La moreneta ibèrica viu en zones de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí, sempre lligada a rocams i terrenys pedregosos on hi creix la cargola de roca (Erodium foetidum spp.), la seva planta nutrícia. Principalment viu en rocams de diferents composicions (calcàries, marbres, dolomies i esquistos). També a prats i clarianes sobre substrats àcids i bàsics de l’àmbit del roure martinenc, faig, ginebró o la pineda de Pinus sylvestris.

Tot i l’hàbitat òptim descrit, segons les dades del seguiment de papallones a Catalunya (CBMS) també s’ha observat en els següents hàbitats (en parèntesis el número d’exemplars trobats):

  • 62.31*+ Vegetació pionera de terraprims silicis dels estatges montà i subalpí (n=102)
  • 38.112 Prats mesòfils, intensament pasturats (n=16)
Requeriments

  • Plantes nutrícies

    La moreneta ibèrica presenta dues plantes nutrícies del gènere Erodium: E. rupestre (abans E. foetidum rupestre) i E. glandulosum (abans E. foetidum glandulosum), les dues amb distribució a Catalunya.

Depredadors i paràsits

S’han descrit diferents parasitoides que afecten la moreneta ibèrica al llarg del seu cicle vital.

  • Parasitisme dels ous: els ous poden ser parasitats per l’himenòpter Calcidoïdeu del gènere Trichogramma i per l’himenòpter Platigastroideu de la familia Scelionidae. Estudis han mostrat una mortalitat poblacional estimada del 28% a causa d’aquests dos insectes.
  • Parasitisme de les larves: les erugues poden ser parasitades per l’himenòpter Cotesia tenebrosa i per un Icneumònid indeterminat.
Estructura de la població

La moreneta ibèrica mostra una estructura metapoblacional, és a dir que diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una colònia a una altra.

Comportament

La moreneta ibèrica és una espècie termòfila. Els mascles són patrulladors i ressegueixen les clapes nues de roca en busca de les femelles.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Mundial

Preocupació menor

Europa

Preocupació menor

Espanya

Preocupació menor

Catalunya

ESPÈCIE VULNERABLE

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell mundial i europeu la moreneta ibèrica es considera una espècie de preocupació menor des de l’any 2009.

A Espanya va estar recollida al llibre vermell dels Lepidòpters ibèrics els anys 70 i 80, però arran de la seva catalogació els lepidopteròlegs van començar a estudiar la seva distribució. Així, mentre al 1974 només constava la seva presència a 17 localitats, actualment se’n coneixen quasi 100.

A Catalunya apareix en la categoria d’espècie vulnerable al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (2022) ja que es tracta d’un endemisme ibèric i les seves poblacions són molt escasses. El nombre de poblacions actualment conegudes a Catalunya i Andorra és inferior a 10.

Tendència

A nivell europeu la moreneta ibèrica presenta una tendència poblacional estable segons la UICN. A Catalunya no hi ha suficients dades per calcular les tendències a nivell regional. La població Andorrana ha seguit una tendència estable la darrera dècada.

Amenaces i problemàtiques

Degradació de l’hàbitat

En zones molt concretes algunes activitats lúdiques i esportives poden causar una degradació del seu hàbitat.

Al Parc Natural del Cadi una població està situada a l’entrada d’una mina molt freqüentada i les persones que la visiten en trepitgen la seva planta nutrícia.

Fragmentació i aïllament de les poblacions

Es tracta d’una espècie molt localitzada que viu en poblacions molt locals i petites, totalment associades a la seva planta nutrícia. No obstant, malgrat aquesta distribució, algunes poblacions assoleixen densitats notables.

A diferència del que passa a Andorra, les poblacions catalanes es troben en llocs molt poc freqüentats, però el seu aïllament les fa clarament vulnerables si pateixen davallades per causes naturals.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la moreneta ibèrica estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la moreneta ibèrica són els següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la moreneta ibèrica passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Per altra banda, donat que la distribució de la d’aquesta espècies és fragmentada, local i reduïda, és possible que encara hi hagi moltes poblacions que no s’han descobert.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de moreneta ibèrica quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La moreneta ibèrica es considera una espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de conservació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de conservació per aquesta espècie per això es proposa redactar-lo.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en les principals poblacions de moreneta ibèrica a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de l’espècie i/o a la millora del seu l’hàbitat.
2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per a la moreneta ibèrica són roquissars calcaris de zones de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí, sempre lligada a rocams i terrenys pedregosos on hi creix la cargola de roca (Erodium spp.), la seva planta nutrícia. Per tant, l’hàbitat idoni d’aquesta espècie ha de complir els següents requeriments:

  1. Presència de les plantes nutrícies: Erodium glandulosum i Erodium rupestres, les quals són calcícoles.
  2. Zones pedregoses.
  3. Presència de formigues del gènere Crematogaster, Tapinoma o Lasius.

Gestió a petita escala

Gestió de la pastura
Per a conservar la moreneta ibèrica és necessari garantir la disponibilitat de la seva planta nutrícia fins ben entrat l’estiu (agost-setembre), de manera que es recomana no pasturar els llocs on habita durant la primavera i estiu.

Si es pastura s’hauria de fer una càrrega baixa de caps de bestiar i sempre després del període de vol de la papallona, que és de finals de juliol a finals de setembre.

A l’hora s’ha de tenir en compte que no pasturar (o fer-ho de manera insuficient) comporta una successió ecològica de la vegetació que pot causar un tancament dels espais oberts.

Gestió a nivell de paisatge

Com que la moreneta grisa forma metapoblacions, la persistència de l’espècie requereix, per tant, d’un nombre relativament alt de clapes d’hàbitat favorable, al llarg de zones extenses, per afavorir la connectivitat entre poblacions. En cas contrari, l’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions quan aquestes són petites i estan allunyades entre elles. Per tant, es proposa:

  1. Mantenir un sistema de clapes d’hàbitat mínimament connectades per assegurar la conservació de l’espècie a nivell regional, tenint en compte la dinàmica típica de colonitzacions i extincions.
  2. Conservar els conjunts de clapes d’hàbitat pròximes entre si, ja siguin ocupades o no, per permetre la dispersió dels individus i afavorir els processos de colonització i la persistència de la metapoblació.
3 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per a la moreneta ibèrica i caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir informació per millorar el seu coneixement i millorar la seva gestió.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Al ser una espècie escassa i local no hi ha suficient dades de l’espècie als itineraris de seguiment de les papallones de Catalunya (CBMS) i per tant la seva tendència no pot ser avaluada. Cal posar esforç en el seguiment de la moreneta ibèrica per obtenir dades de qualitat per avaluar la seva tendència.

4 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

Es proposa elaborar un plafó informatiu sobre la moreneta ibèrica per a la seva instal·lació a les microreserves on hi hagi la presència de l’espècie. Els continguts s’extrauran d’aquesta mateixa fitxa i de la infografia que s’indica com a recurs.