ESPÈCIE VULNERABLE

Mnemòsine

Parnassius mnemosyne

ESP: Mnemosine I ENG: Clouded Apollo

La mnemòsine és una papallona endèmica del Paleàrtic molt vinculada a la seva planta nutrícia, la Cordyalis solida.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

És una espècie paleàrtica que al continent Europeu té una àrea de distribució disjunta i amb poblacions locals, havent hagut diferents regressions i fins i tot extincions en alguns països com el Regne Unit. A la península Ibèrica té el límit de distribució occidental i ocupa la franja septentrional des del Pirineu de Navarra fins a Galícia, amb una major quantitat de quadrats ocupats a l’entorn del país basc.

A Catalunya

Les principals colònies d’aquesta papallona a Catalunya es localitzen a la Vall d’Aran i al Pallars Sobirà, tot i que al Ripollès i a la Cerdanya també hi ha poblacions ben establertes.

Distribució altitudinal

A Catalunya la majoria de colònies se situen entre els 1000 i 200 metres d’altitud, si bé, ocasionalment hi ha observacions de mnemòsine per sota i per sobre aquest rang altitudinal.

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT​​​​​ La mnemòsine és una espècie univoltina, amb una única generació anual concentrada entre mitjan maig i mitjan juliol.

    La fecunditat d’aquesta espècie és notablement baixa (50-60 ous en captivitat) i, per tant, es pot predir que les femelles han de ser selectives a l’hora de pondre els ous. A més de la presència de la planta nutrícia (que ja no té part vegetativa quan vola la papallona i, per tant, és detectada a partir d’altres mecanismes que la simple detecció visual), són importants altres factors com una temperatura alta del substrat i la proximitat d’arbusts.

  • POSTA​​​​​ Els ous són postos en grups d’1 a 3, sobre pedretes i matèria vegetal morta, a prop (<0,4 m) de la planta nutrícia (Cordyalis solida) seca al moment de la posta.
  • ERUGA​​​​​​ L’eruga, ja formada, passa l’hivern dins l’ou i en surt a l’inici de la primavera. El seu període es perllonga fins a principis de maig, coincidint amb el creixement vegetatiu de les tisoretes. Les erugues se situen principalment als marges assolellats de boscos caducifolis humits amb presència de Corydalis. S’alimenten de les fulles, les flors i els fruits de la planta, però eviten ingerir-ne les llavors. Són diürnes, heliòfiles i termòfiles, i s’alimenten de les plantes, directament exposades a la llum solar, quan la temperatura ambient supera els 18 ºC. Per digerir l’aliment ingerit s’amaguen a sota les fulles del terra, on predomina un microclima amb temperatures més altes que a les zones superficials. En general, són difícils de trobar i romanen la major part del temps amagades entre la fullaraca.
  • CRISÀLIDE​​​​​ La pupació de les erugues té lloc des de finals d’abril fins a principis de juny, amb el pic a mitjan maig. Les crisàlides resten amagades sota fulles seques d’arbres caducifolis, protegides per un capoll rudimentari. Aquesta fase s’allarga al voltant de dues setmanes.

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

La mnemòsine és una papallona que viu en clarianes de boscos caducifolis i de coníferes (principalment avets i pi negre), ocupades per prats humits generalment propers a rius i torrents. Heikkenen et al. (2005) van explorar els patrons d’ocupació i abundància de l’espècie al SW de Finlàndia i van trobar que l’àrea i la connectivitat de les clapes d’hàbitat expliquen el patró d’ocupació, mentre que la quantitat de recursos (la planta nutrícia, Corydalis solida, i les fonts de nèctar) i els factors lligats al microclima són els que més influència tenen sobre l’abundància de les poblacions. No obstant això, en molts casos totes aquestes variables contribueixen de forma conjunta. A partir de la revisió de la literatura existent, Kask (2015) suggereix que la mida òptima de les clapes d’hàbitat se situaria entre 1-3 ha; les clapes més grans constitueixen ja un hàbitat massa obert per a l’espècie, mentre que les més petites estan associades a un risc d’extinció molt alt. Aquest autor també apunta al rol del rius, que proporcionen una xarxa de dispersió per a l’espècie.

A Catalunya, segons les dades del CBMS, l’espècie s’ha detectat en molts habitats diferents però sent pocs els que tenen una representativitat elevada:

  • 38.3 Prats dalladors, mesohigròfils, principalment altimontans (i subalpins).
  • 54.452 Molleres de Scirpus cespitosus, àcides, pirinenques.
  • 54.4242* Torberes d’esfagnes i Carex nigra pirinenques.
  • 35.122* Prats silicícoles i mesòfils, amb Agrostis capillaris, Festuca nigrescens, Anthoxanthum odoratum (gram d’olor), Galium verum (espunyidella groga), Genistella sagittalis (gíjol)…, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus.
  • 54.4241* Molleres de Carex nigra, àcides, pirinenques.
  • 37.88 Sarronars (comunitats dominades per Chenopodium bonus-henricus) i altres herbassars nitròfils d’alta muntanya.
  • 37.83 Herbassars megafòrbics de l’estatge subalpí dels Pirineus i del Montseny.
  • 41.B312* Bosquets de bedoll pubescent (Betula pubescens), de vegades amb pi negre (Pinus uncinata), moixera de guilla (Sorbus aucuparia)… de l’estatge subalpí dels Pirineus.
  • 87.22* Comunitats ruderals de muntanya.
  • 61.371* Caos de blocs silicis, colonitzats per falgueres, de l’alta muntanya.
  • 86.43 Vies i nusos de comunicacions i altres espais oberts.
  • 31.412 Matollars nans de nabius (Vaccinium uliginosum, V. myrtillus), acidòfils, de l’alta muntanya.
  • 31.42 Neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum), acidòfils, d’indrets ben innivats de l’alta muntanya.
  • 42.413 Boscos de pi negre (Pinus uncinata) generalment amb neret (Rhododendron ferrugineum), acidòfils i mesòfils, dels obacs pirinencs.
  • 36.3311 Prats de sudorn (Festuca paniculata), silicícoles, dels indrets arrecerats, sovint en vessants rocosos, de l’estatge subalpí dels Pirineus.
Requeriments

  • Plantes nutrícies

    L’única planta nutrícia de la mnemòsine al Pirineu són les tisoretes (Corydalis solida). En altres indrets també utilitza com a planta nutrícia secundària Corydalis cava, però aquesta espècie no és present al territori català. Les tisoretes creixen i floreixen durant un curt període a la primavera. Prefereixen zones de bosc caducifoli humit, incloses bardisses i, secundàriament, es troben també en prats. A causa de la seva floració primerenca, són molt difícils de localitzar durant el període de vol de la mnemòsine.

  • Plantes nectaríferes

    En un estudi dut a terme en un prat a Hongria, van identificar 6 espècies de flors com a recursos principals de la mnemòsine: Dianthus giganteiformis, Buglossoides purpurocaerulea, Silene viscaria, Vicia cracca, Geranium sanguineum i Ajuga genevensis. Aquestes sis espècies van acumular el 97,4% de les 1077 visites realitzades per 113 individus marcats de mnemòsine, essent el recurs preferit D. giganteiformis, que va rebre un 69,5% de les visites. En aquest mateix treball, els autors van trobar una forta variabilitat en la llargada de la proboscis dels exemplars. Aquesta variació explicava part de les preferències de la papallona ja que Silene viscaria, que presenta una flor molt rica en nèctar però alhora una corol·la molt profunda, només era visitada pels individus que tenien proboscis més llargues, capaços d’accedir als nectaris. En altres localitats, també s’ha remarcat l’ús d’ Anchusa arvensis, Glechoma hederacea, Knautia arvensis i Viscaria vulgaris.

Depredadors i paràsits

Tot i la gran quantitat d’informació sobre aquesta espècie, hi ha poca literatura que hagi apuntat als paràsits o altres enemics naturals que pugui tenir la mnemòsine. Un estudi determinava nivells molt baixos de parasitisme en una mostra presa on cap larva havia resultat parasitada.

Estructura de la població

L’estructura poblacional de la mnemòsine ha estat investigada amb molt detall a partir de metodologies molt diverses, fins al punt que es pot considerar aquesta espècie com a una de les millors estudiades a Europa. S’han fet estudis combinant marcadors moleculars amb tècniques de marcatge dels exemplars, estudis clàssics de captura/marcatge/recaptura, experiments de translocació d’individus en àrees potencials on l’espècie no era present, i anàlisis de distribució considerant diferents escales espacials.

El conjunt de tota aquesta informació indica inequívocament que la mnemòsine és una papallona que viu formant metapoblacions: els individus viuen en colònies lligades a clapes d’hàbitat favorable, separades entre elles en l’espai però connectades a través de la dispersió dispersió/migració d’exemplars d’una colònia a una altra. Tots els estudis coincideixen amb la baixa capacitat dispersiva de l’espècie, un aspecte crucial per a la seva conservació perquè imposa fortes limitacions en el moviment entre poblacions. En un estudi es documenten per exemple dispersions màximes de 2.550 m i 1.200 m en mascles i femelles, respectivament. Malgrat això, aquesta papallona és capaç de colonitzar de forma eficient noves clapes d’hàbitat favorable situades a distàncies inferiors als 2 km, quan aquestes es disposen formant una xarxa ben connectada.

Parnassius mnemosyne
Comportament

Els mascles són patrulladors i inverteixen molt temps volant a baixa altura (aproximadament a 1 m) en cerca de les femelles. Aquestes inverteixen més temps descansant. Durant la còpula els mascles secreten una substància que solidifica en un esfragis a la part ventral de l’abdomen de la femella, tot impedint que aquesta copuli amb altres mascles. D’aquesta manera, el mascle assegura que tota la descendència de la femella hagi fecundada pel seu esperma. Tot i així, s’ha comprovat que aquesta estructura pot desprendre’s a mesura que la femella envelleix.

Les femelles no fan la posta de forma indiscriminada, sinó que escullen zones obertes i assolellades, com ara clarianes, on pondre els ous. Aquesta preferència possiblement respon a dos motius diferents. Per una banda, evitar les zones ombrívoles, amb molta cobertura arbòria o arbustiva, que allarguen el temps de desenvolupament de les larves i poden reduir la seva supervivència. Per l’altra, semblaria que a les zones obertes les plantes tenen major qualitat i menys alcaloides que quan creixen a l’ombra. També hi ha una marcada preferència per ovopositar en peus de Corydalis que creixin a prop de matolls, ja que aquests poden aportar un efecte de protecció dels ous evitant la seva depredació i dessecació durant l’hivern en crear un microclima més humit.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Europa

Preocupació menor

Espanya

Gairebé amenaçada

Inclosa en l’annex II del conveni de Berna i a l’annex IV de la Directiva Hàbitats.

Inclosa al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial

Catalunya

ESPÈCIE VULNERABLE

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell mundial la mnemòsine està considerada una espècie de preocupació menor des del 2020. A nivell europeu es considera gairebé amenaçada des de l’any 2009 i està inclosa a l’Annex II: espècies de la fauna estrictament protegides del conveni de Berna i protegida per la Directiva d’Hàbitats (Annex IV de la Directiva).

A Espanya està inclosa al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

A Catalunya apareix en la categoria de vulnerable al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) pel fet de tenir una distribució reduïda i perquè algunes poblacions monitoritzades han patit una regressió recent.

Tendència

A nivell global i europeu, segons la UICN, aquesta espècie presenta una tendència decreixent i a Europa es considera gairebé amenaçada. A nivell espanyol, pel fet d’estar protegida per l’Annex IV de la Directiva d’Hàbitats, fa que la mnemòsine estigui inclosa al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

A Catalunya apareix en la categoria “Vulnerable” al Projecte de decret del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya pel fet de presentar una distribució reduïda amb escasses poblacions conegudes que ocupen zones molt locals i petites. A més, algunes poblacions monitoritzades han patit una regressió recent.

Dins del CBMS hi ha tres poblacions ben establertes, monitoritzades, de les quals s’han calculat les tendències: Estoll (a la Cerdanya), Sant Maurici i Sorteny (Andorra). Les dues primeres estan en clara regressió, amb una disminució alarmant a Sant Maurici. A Sorteny la tendència no és significativa, però els darrers anys s’han observat molts menys exemplars que a l’inici del període i és molt probable que si això no s’inverteix aviat la tendència aparegui com a significativament negativa. Als 3 llocs el seguiment de la vegetació mostra un tancament apreciable, màxim a Sant Maurici, intermedi a Sorteny i menor a Estoll.

Amenaces i problemàtiques

Pèrdua d’hàbitat

La mnemòsine és una espècie molt lligada a la presència de la seva planta nutrícia i a les característiques del seu hàbitat (petites clarianes obertes dins d’una massa forestal de coníferes o caducifolis). Això fa que qualsevol procés natural o antròpic que comporti la desaparició o alteració d’aquestes clarianes suposa una greu amenaça per la viabilitat de les seves poblacions.

Canvis en la gestió de l’hàbitat

La creació de pistes forestals, l’explotació de fusta o qualsevol activitat que comporti la desaparició de la massa forestal i l’excés de clarianes, pot resultar molt perjudicial per l’espècie degut als seus requeriments tant específics de l’hàbitat. D’altra banda, uns canvis en la gestió que comportin l’abandonament de l’activitat silvícola (processos d’aclariment de l’hàbitat) pot donar lloc a un resultat igual de perjudicial degut als processos de successió natural, que amb el creixement no regulat de la massa forestal, acaben tancant i conseqüentment fent desaparèixer els prats on viu la mnemòsine.

Abandonament de les pràctiques agroforestals tradicionals

Amb el cessament o abandonament d’aquestes activitats es promou la successió vegetal de la zona, tancant-se els prats i augmentant la cobertura forestal, factor negatiu per aquesta espècie de papallona. També pot ocórrer una sobrepastura dels prats que afecta negativament a les erugues que estan alimentant-se a les fulles i vegetació del terra i als ous depositats a la vegetació que es poden desprendre o fer-se malbé amb el trepig del bestiar.

Fragmentació de l’hàbitat

La pèrdua de les clarianes degut als canvis de successió de la vegetació o canvis de gestió de l’hàbitat, fa que les metapoblacions perdin connectivitat i l’hàbitat òptim quedi més fragmentat i aïllat. Això sumant-hi la baixa capacitat dispersiva de l’espècie (només uns centenars de metres), esdevé una greu amenaça per l’intercanvi genètic i el manteniment exitós d’aquestes metapoblacions. Per tant, si aquestes clarianes es perden o acaben esdevenint inadequades per la papallona i els individus dispersants fallen a l’hora de localitzar un nou lloc les poblacions locals poden exposar-se fàcilment a processos d’extinció.

Aforestació

Amb l’augment de la cobertura forestal es perden zones de clarianes i prats, les quals són l’hàbitat òptim de la mnemòsine donant lloc a una pèrdua d’hàbitat. A més, amb un increment de la cobertura forestal es redueix la temperatura a nivell de terra, afectant la digestió de les erugues i s’alenteix el desenvolupament larvari de les erugues el que pot comportar que la planta nutrícia ja estigui senescent abans que les erugues completin el seu desenvolupament, ja que Cordyalis solida presenta un període vegetatiu molt curt.

Canvi climàtic

El canvi climàtic pot estar afectant a les poblacions de mnemòsine fent que les larves emergeixin més aviat del que correspondria i també que es reprodueixin cada vegada a més altitud per preservar el seu nínxol, ja que hi ha estudis que demostren que la selecció dels microhàbitats larvaris està relacionada amb la temperatura ambient.

Aïllament de les poblacions i pèrdua de diversitat genètica

La pèrdua de les clarianes comporta un aïllament de les poblacions degut a que es perd la connectivitat entre aquestes i per tant es redueix l’intercanvi genètic, perdent diversitat genètica.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de la mnemòsine estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la mnemòsine són els següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de la mnemòsine passa per, com a mínim, mantenir les poblacions conegudes, sobretot les que presenten densitats més elevades, ja que és on resideix el gruix de la població i la diversitat genètica de l’espècie. Per altra banda, donat que la distribució de la mnemòsine és fragmentada i local i reduïda, segurament encara hi ha moltes poblacions que no s’han descobert.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions de mnemòsine quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important una gestió de l’hàbitat adequada tant a petita escala com a escala de paisatge amb l’objectiu de preservar les espècies que conformen la composició natural del bosc i de complir tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del cicle vital de la papallona i també per evitar la pèrdua de les clarianes i per tant reduir la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

La mnemòsine es considera una espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de conservació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de conservació per aquesta espècie ni per a cap papallona, per això es proposa redactar un pla de conservació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de conservació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes de mnemòsine a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de mnemòsine.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la mnemòsine i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per a la mnemòsine és un espai de prats intercalats amb petites masses forestals, tant de caducifolis com de coníferes (principalment avets i pi negre) que compleixi els següents requeriments:

  1. Presència de clarianes obertes i assolellades amb un mínim de 50 peus de la planta nutrícia Cordyalis solida propera a matolls per facilitar l’ovoposició i reduir el risc de depredació i dessecació dels ous durant l’hivern.
  2. Que les petites clarianes de bosc estiguin interconnectades i òptimament distribuïdes en l’espai.
  3. Que compleixi els requeriments d’hàbitat pels diferents estadis del cicle vital (larves i adults).
  • Les erugues se situen principalment als marges assolellats de boscos caducifolis humits amb presència de Cordyalis. Aquestes zones tenen una taxa major de descomposició al terra, les quals són preferibles per a les larves degut a l’alt contingut de nutrients que presenten.
  • Els adults prefereixen prats oberts amb abundant presència de Cordyalis solida i altres plantes que siguin font de nèctar.
Treball de gestió Òptim  Compatible  No compatible 
Sega Desbrossament periòdic de boscos a petita escala conservant els matolls amb Cordyalis. Protegir els peus de Cordyalis quan es desbrossa o es sega. Desbrossar els matolls amb Cordyalis
Pastura No pasturar. Realitzar aclarides manuals d’arbustos i arbres als prats. Pastura moderada després del 31 de juliol, regulant el temps, la intensitat (extensiva) i el bestiar. Pastura amb ovelles. Pasturar abans del 31 de juliol.
Sobrepastura.
Creació/manteniment de clarianes Establir xarxa de mínim 5 clarianes petites (d’1 a 3ha) properes entre elles (200-500m). Establir xarxa de clarianes properes entre elles (200-500m). Crear poques clarianes i grans (< 1-3ha) i separades entre elles més de 500m.
Plantes nutrícies Conservar prats oberts i marges amb matolls propers amb mínim 50 peus de Cordyalis. Conservar prats oberts amb Cordyalis sense conservar els matolls. La sobrepastura elimina les plantes nutrícies.

Gestió a petita escala

Gestió de la sega

La mnemòsine requereix prats humits intercalats amb petites masses forestals, a més donada la seva mida, necessita espais oberts però amb marges de bosc i matolls per refugiar-se del vent, per tant hàbitats massa oberts no són bons.

Les femelles mostren preferència per les plantes nutrícies que creixen a les zones obertes i assolellades, com ara clarianes de bosc, possiblement perquè aquestes plantes tenen major qualitat que les que creixen a l’ombra i menys alcaloides. També, escullen ovopositar en individus de Cordyalis que creixin a prop de matolls, ja que aquests poden aportar un efecte de protecció dels ous evitant la seva depredació i dessecació durant l’hivern degut a que creen un microclima més humit.

Tot això, més la baixa fecunditat de les femelles (50-60 ous) s’ha de tenir en compte a l’hora de gestionar l’hàbitat, per tant, és molt important que prèviament a desbrossar, es creï cartografia identificant els matolls que tinguin presència de la planta nutrícia per poder seleccionar adequadament els matolls que no tinguin presència de Cordyalis i eliminar-los millorant les condicions d’hàbitats que necessiten els individus adults.

Si hi ha presència de prats semi-naturals a prop de rius i envoltats de verns s’han de mantenir i gestionar de forma adequada, ja que proporcionen un hàbitat ric en flors i abundància de Cordyalis solida a la zona.

Gestió de la pastura

En el cas de la gestió de la pastura, la millor opció és no pasturar i fer aclarides manuals de la vegetació tenint en compte les plantes nutrícies i els requeriments d’hàbitat de la mnemòsine. Si es realitza pastura per mantenir l’espai obert aquesta s’ha de fer després del 31 de juliol i ha de ser moderada, evitant la sobrepastura, ja que pot afectar als ous i larves que estiguin a la vegetació desprenent-los o matant-les i arribar a eliminar les plantes nutrícies (Cordyalis i plantes amb nèctar pels adults). També, s’ha de regular el temps de pastura, la seva intensitat (extensiva) i el bestiar.

Creació i manteniment de clarianes

Amb l’abandonament o el cessament de les activitats agroforestals tradicionals molts espais oberts com prats o petites clarianes s’estan tancant esdevenint matollars i seguidament boscos. Per recuperar o millorar l’hàbitat de la mnemòsine s’ha d’establir una xarxa de petites clarianes properes entre si per afavorir el sistema metapoblacional. Aquesta espècie no només necessita l’existència d’espais oberts, sinó també una distribució òptima dels mateixos. Per tant, aquestes clarianes han de seguir uns requeriments concrets:

  • Dins les clarianes ha d’haver un mínim de 50 peus de Cordyalis solida
  • Les clarianes han de tenir una mida òptima d’entre 1 i 3 hectàrees, més gran ja seria massa obert.
  • La distància entre les clarianes ha de ser menor (preferiblement) o no superar els límits dels moviments de la papallona. Per tant s’ha de mantenir una distància d’entre 200 i 500 metres de separació.
  • És preferible realitzar vàries aclarides d’àrees petites amb diferents estats de successió en comptes de deforestar poques àrees però de mides grans i molt obertes.
  • S’ha d’assegurar preservar un número suficient de clarianes per permetre el funcionament òptim de la meta població de la papallona, és preferible dur a terme una rotació alterna en la gestió forestal.
  • Sempre que sigui possible les clarianes han d’estar interconnectades per petits corredors de bosc aclarit. Els rius també serveixen de connectors entre poblacions, proporcionant una xarxa òptima de dispersió de l’espècie.
  • La xarxa de petites clarianes ha de contenir almenys un nombre mínim de 5 clarianes (preferiblement més).
  • A llarg termini, caldrà repetir els procés de creació de clarianes noves per gestionar els processos de successió de les clarianes antigues.

Gestió per a les plantes nutrícies

Cal conservar prats humits oberts i assolellats i marges tinguin matolls amb Cordyalis, idealment a cada clariana hauria d’haver mínim 50 peus d’aquesta planta nutrícia. També, si hi ha pastura, s’ha de controlar que no hi hagi un excés d’aquesta, fet que podria acabar eliminant de la zona la Cordyalis i les altres plantes riques en nèctar les quals són aliment pels adults.

És important la presència de Cordyalis en les zones obertes i assolellades ja que aquestes plantes presenten millor qualitat, menys alcaloides i major quantitat de nutrients (gràcies a una taxa major de descomposició al terra) i una temperatura elevada més gran que en zones ombrívoles (on hi ha coberta forestal). Totes aquestes característiques són més favorables per les erugues, especialment en les femelles, i el seu desenvolupament, ja que són larves heliòfiles i termòfiles que presenten més supervivència i un desenvolupament larvari més ràpid en zones obertes que tancades (de mitjana eclosionen als 16,5 dies en prats oberts i als 26,8 dies quan estan sota els arbres).

Gestió a nivell de paisatge

Actuar únicament als llocs on es coneix la presència de l’espècie pot no ser suficient per garantir la seva supervivència a llarg termini ja que a causa dels requeriments tan específics de l’espècie, de la pèrdua d’hàbitat i fragmentació d’aquest i la pèrdua de connectivitat entre les metapoblacions aquestes estan patint un regressió important podent arribar a patir extincions locals. De la mateixa manera que les extincions locals són espontànies, la recolonització també és un fet habitual, per tant s’ha de tenir en compte no només protegir les zones on hi ha l’espècie, sinó també els hàbitats potencials. La conservació, doncs, s’ha d’enfocar a nivell de la metapoblació.

La gestió a nivell de paisatge està orientada precisament a conservar l’estructura metapoblacional d’una espècie i ha d’anar dirigida a garantir que hi ha disponibilitat de taques d’hàbitat idoni a una distància inferior al potencial de dispersió de l’espècie. Per tant, cal proporcionar zones d’hàbitat idoni per l’espècie a menys de 500m de les poblacions existents, independentment de si són utilitzades o no per la mnemòsine.

Això permetrà que les papallones puguin colonitzar l’hàbitat espontàniament i ocupar espais on actualment no és present.

Restaurar l’hàbitat a les àrees adjacents: L’expansió dels hàbitats existents és en general una eina important de conservació. Especialment en llocs petits amb una sola població, s’hauria d’ampliar la zona d’hàbitat adequat. S’hauria d’incentivar la restauració de l’hàbitat mitjançant les mesures de gestió esmentades en llocs adequats (per exemple, llocs ocupats anteriorment) a distància de dispersió de les localitats on l’espècie és actualment present.

3 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per a la mnemòsine i caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:

Idealment acompanyada de fotografies de la zona. Aquesta hauria d’incloure una avaluació de les comunitats vegetals dominants (com per exemple segons una categoria estàndard com la cartografia dels Hàbitats Corine a Catalunya).

Idealment estimada de forma aproximada en metres quadrats de cobertura. Aquesta informació recollida s’hauria de complementar amb altres dades que tipifiquin l’estat fenològic i de creixement de les plantes i el microhàbitat on es troben.

S’avalua amb una escala categòrica de 0 a 5 (0: sense flors, 1: esporàdiques, 2: poques, 3: normal, 4: moltes, 5: extrema abundància). També s’han d’anotar les espècies de flors dominants i, si és possible, quines són visitades per la papallona objecte d’estudi.

Aportar qualsevol dada que sigui possible sobre la gestió o manca de gestió que s’estigui duent a terme a la localitat prospectada (p. ex. presència de pastura, dall, abandonament, etc). Aquesta informació posteriorment s’haurà de precisar a partir d’altres fonts de consulta.

Anotar dades sobre la densitat d’exemplars observats així com informació del seu comportament (oviposicions, territorialitat, interaccions entre individus, etc) pot ser molt rellevant a l’hora de dissenyar zones de protecció o microreserves.

A partir de les dades obtingudes sobre l’abundància de l’espècie a la zona prospectada. Aquesta abundància es mesurarà segons el mètode de cens habitual que s’aplica en el CBMS si l’àrea ocupada és gran, o bé es farà un comptatge exhaustiu dels exemplars presents en l’hàbitat si aquest és petit. En tot cas, cal anotar com s’ha fet el comptatge per poder expressar les abundàncies relatives en funció d’una àrea mostrejada.

A partir del mostreig en zones amb hàbitat potencial properes on s’ha detectat una població és possible inferir una estructura de metapoblació. Aquests mostreigs ajudaran a determinar quin és el grau d’aïllament de la població respecte de les poblacions més pròximes i l’abast del context metapoblacional que tingui l’espècie. És probable que aquesta informació sigui només aproximada en un primer mostreig i s’hagi de complementar amb noves prospeccions més sistemàtiques, i per això es recomana un cop més la simultaneïtat de les visites en zones d’una certa extensió per entendre com es distribueix l’espècie a nivell de paisatge.

Tota aquesta informació s’integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d’incloure sempre les clapes d’hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l’espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Actualment segons el CBMS hi ha 6 poblacions conegudes a Catalunya, tres d’elles ben establertes i monitoritzades de les quals hi ha calculades la tendència poblacional (Sorteny, Sant Maurici i Estoll). L’objectiu dels propers anys seria seguir monitoritzant aquestes poblacions per poder continuar calculant la tendència poblacional de cadascuna i fer un seguiment i monitoreig de les altres 3 poblacions conegudes més recents (Madriu, Casau i Les Bordes d’Envalira) per poder calcular les seves tendències poblacionals i tenir més informació objectiva d’aquesta espècie. Fer un seguiment d’aquestes poblacions/metapoblacions identificades de menmòsine és molt útil per saber si estan en tendència decreixent, creixent o estable i a partir d’aquí poder avaluar si s’ha de protegir la població mitjançant la figura de protecció de microreserva i quines mesures de gestió es poden aplicar.

També quan una població/metapoblació de la mnemòsine ha estat identificada i s’ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d’una microreserva, es fa del tot necessari aplicar un mètode de seguiment que aporti informació objectiva de com evoluciona aquesta població/metapoblació al llarg del temps. Aquesta informació és la que permetrà avaluar la gestió implementada en la microreserva. Una davallada de la població alertaria d’un problema que pot posar en perill la seva viabilitat i, per tant, ens indica la necessitat d’adoptar noves mesures de gestió. Contràriament, una estabilitat o un augment de la població al llarg del temps ens confirma que l’espai s’està gestionant correctament.

L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l’espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.

La metodologia de seguiment d’una població de mnemòsine és la següent:

La forma més fiable i eficient per mesurar la mida relativa d’una població de sàtir gran és a partir de censos visuals amb el mètode del transsecte (el mètode popularitzat com a «Pollard walk» i implementat com a mètode de cens estàndard en els programes BMS). Idealment, caldria definir unitats paisatgístiques o microambients dins la microreserva, que puguin estar associats amb diferents densitats de la població estudiada. Això permet dissenyar un transsecte amb diverses seccions, cadascuna associada a una unitat paisatgística, de forma que s’obtindria informació sobre quin tipus d’hàbitat beneficia més l’espècie. Aquest disseny també permet plantejar mesures de gestió d’una forma experimental, per avaluar si certes accions o tipus de gestió (a nivell de secció) tenen efectes positius o negatius. El mateix disseny d’un transsecte amb seccions ajudaria a establir els límits espacials de la població estudiada. Així mateix, si la microreserva inclou diferents poblacions del sistema metapoblacional, les clapes d’hàbitat que suporten poblacions sempre hauran de ser incloses com a seccions diferenciades dins el transsecte proposat.

Idealment es proposa dissenyar transsectes amb no més de 10 seccions i d’una longitud total no superior a 1.5 km, per bé que aquestes mesures són orientatives i es poden modificar segons el cas concret. Per exemple, quan la microreserva sigui molt petita perquè l’espècie viu associada a un espai molt concret, l’itinerari podria ser molt més curt i el nombre de seccions molt més baix. No obstant, creiem que sempre és interessant incloure hàbitats subòptims, fins i tot on la papallona sigui absent, per extreure informació sobre els requeriments de l’espècie, el tipus de gestió apropiada (p. ex. sotmetent diferents prats/seccions a diferents tractaments), etc. A més, aquests hàbitats subòptims amb el temps es poden convertir en clapes d’hàbitat amb una gestió adequada, afavorint l’expansió de la població original.

En la metodologia original del CBMS, els mostreigs es fan setmanalment durant 30 setmanes seguides (1 de març-26 de setembre). Ara bé, quan l’itinerari té com a objectiu recollir informació de només una espècie amenaçada, el temps de mostreig es pot reduir dràsticament per fer-lo coincidir amb el període de vol de la població estudiada, ja que així es pot destinar més esforç de mostreig en menys temps (més eficaç) i també hi haurà més probabilitats d’observar-la i fer un millor seguiment.

Donat que el període de vol de la mnemòsine s’estén al voltant d’unes 5 setmanes, i que aproximadament 1/3 del total de la població està en vol en el moment del pic poblacional, es proposa mostrejar la setmana del pic poblacional i dues setmanes anterior i posterior per aconseguir una estima molt representativa de la mida poblacional. Idealment, s’haurien de fer 5 censos i com a mínim 3.

En tot cas, és molt important que els mostreigs es facin sota situacions meteorològiques òptimes pel vol de l’espècie, sobretot durant les 3 setmanes centrades en el màxim poblacional.

4 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

Es proposa elaborar un plafó informatiu sobre la mnemòsine per a la seva instal·lació a les microreserves on hi hagi la presència de l’espècie. Els continguts s’extrauran d’aquesta mateixa fitxa i de la infografia que s’indica com a recurs.