ESPÈCIE EN PERILL

Aurora dels guarets

Zegris eupheme

ESP: El Zegrí I ENG: Sooty orange tip

L’aurora dels guarets és una espècie exclusiva d’ambients estèpics de clima continental on l’agricultura extensiva permet la pràctica de guaret i la presència de crucíferes.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

L’aurora dels guarets presenta una distribució euroasiàtica disjunta, amb un primer nucli a la península Ibèrica i part de l’Atles marroquí, i un segon nucli oriental molt més extens que ocupa una àrea que va des de Turquia fins a l’Altai. El tàxon occidental és una espècie mediterrània occidental i turànica, que presenta poblacions disperses per ambdues mesetes, llevant i sud-est de la península Ibèrica.

A la península Ibèrica es concentra sobretot a la depressió de l’Ebre, a les submesetes nord i sud, i en indrets del Sistema Subbètic, des del nivell del mar fins als 1000 m, amb cites excepcionals que arriben als 1500 m (ex. Bronchales; Terol).

Al Marroc en canvi ocupa un rang altitudinal elevat, sent present a l’Atles Mig i Gran Atles entre 1200 – 2750 m.

A Catalunya

Mapa Zegris eupheme

A Catalunya ocupava històricament els plans de la zona central destinats a l’agricultura de secà. S’estenia per diferents comarques des de ponent fins a Osona, el Bages i la plana de Martorell, al Baix Llobregat. La majoria de cites es concentraven a la plana de Lleida, per zones de secà com la Timoneda d’Alfés, Ivars de Noguera, també al monestir de Poblet o a la Granja d’Escarp.

La seva distribució actual es troba restringida a unes poques localitats de l’oest de la Depressió Central, tot i quen només hi ha tres localitats on s’ha observat durant els darrers 20 anys. Una prospecció realitzada l’any 2021 va permetre localitzar una nova població desconeguda fins al moment, a la Ribera d’Ebre.

Distribució altitudinal

A Catalunya a l’igual que a la península Ibèrica la trobem des del nivell del mar fins als 1000 metres, amb cites excepcionals que arriben als 1500 metres com per exemle a Bronchales (Terol).

Al Marroc presenta un rang extrem altitudinal citat a l’Atles Mig i al Gran Atles d’entre 1.200 i 2.750 metres).

  • Biologia

  • Biologia

Fenologia
  • ADULT Espècie univoltina, amb vol des de finals de març fins a mitjan maig. El recull de les dades d’aquesta espècie a Catalunya situen els extrems del període de vol entre el 27 de març com a data més avançada (una observació a Copons) i el 18 de maig com a data més tardana (una observació d’Ivars de Noguera), amb el gruix de les observacions al llarg de l’abril.

  • OU La femella pon els ous individualment, a sobre de les poncelles no obertes de diferents espècies de crucíferes, preferentment les que estan situades a les parts superiors de les tiges. La fase d’ou és curta, inferior en molts casos a la setmana. Les primeres 48 h és de color blanc, però després vira un color taronja viu i finalment gris, abans d’eclosionar.
  • ERUGA L’eruga, que passa per cinc edats larvàries, s’alimenta de les flors, poncelles i beines tendres dels fruits. Templado & Alvarez (1985) i Gómez de Aizpúrua (2001-2003) mostren un recull de fotografies dels diferents estadis larvals. Les erugues practiquen canibalisme amb els ous que puguin trobar a les poncelles de les que s’estan alimentant.

  • CRISÀLIDE L’eruga deixa la planta nutrícia per crisalidar amagada entre la vegetació del voltant, dins d’un capoll laxe. La crisàlide és la fase hivernant. Al laboratori s’ha comprovat que les crisalides poden passar fins a 2 o 3 anys en diapausa, un fenomen que segurament també té lloc a les poblacions naturals sense que es conegui amb quina incidència. Aquesta estratègia és molt eficient per sobreviure en climes esteparis i semi-desèrtics, molt afectats per sequeres persistents, i s’observa també en altres espècies de ropalòcers que viuen en hàbitats similars als de l’aurora dels guarets i que també tenen diapausa pupal (p. ex. Obregón et al. 2017). La possibilitat de romandre en diapausa més d’una temporada permet sincronitzar l’emergència dels adults amb una major disponibilitat de recursos (crucíferes en flor) els anys amb primaveres plujoses.
Aurora dels guarets cicle

Un ou d’aurora dels guarets sobre una poncella de Biscutella auriculata

Exemplar mascle d’aurora dels guarets

  • Ecologia

  • Ecologia

Guaret amb diverses espècies de crucíferes en flor

Hàbitat

L’aurora dels guarets és una espècie exclusiva d’ambients estèpics de clima continental, en particular allà on l’agricultura extensiva permet la pràctica del guaret i la presència de poblacions abundants de crucíferes a la primavera.

Per tant, l’hàbitat òptim de l’aurora dels guarets són camps oberts amb cereals, cultius abandonats, guarets, marges de carreteres i cunetes amb presència de crucíferes. La viabilitat de les poblacions depèn de l’existència d’abundants crucíferes lligades als estadis de successió primerencs un cop s’abandonen temporalment els conreus de secà. La rotació que tenen la majoria de guarets ha fet d’aquesta una espècie relativament mòbil capaç de buscar els camps més florits, tot aprofitant els marges com a via per a desplaçar-se. La posta es realitza sempre sobre crucíferes grogues, que sempre apareixen en gran abundància allà on persisteixen poblacions reproductores de la papallona.

Els hàbitats seleccionats per l’aurora dels guarets, identificats segons el codi CORINE, apareixen en ordre decreixent segons la densitat de l’espècie que s’hi ha enregistrat (dades referides a un total de 15 individus):

  • 15.721 (50,14%) Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), botja pudent (Artemisia herba-alba), barrella terrera (Kochia prostrata), salat blanc (Atriplex halimus)…, halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors
  • 32.42 (21,87%) Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis),calcícoles, de terra baixa
  • 34.511 (11,16%) Llistonars amb teròfits, calcícoles, de terra baixa
  • 34.513 (8,69%) Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental
  • 34.81 (8,14%) Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), de terra baixa
Estructura de la població

No tenim informació relativa a l’estructura poblacional de l’espècie. Actualment, la situació tan precària de l’espècie a Catalunya impossibilita aprofundir gaire en aquest aspecte. A altres zones on encara persisteixen poblacions saludables, com als Monegros, l’espècie ocupa hàbitats oberts i extensos però apareix restringida a indrets concrets. En principi s’assumeix que és una espècie prou mòbil, capaç de localitzar clapes florides de crucíferes en marges de camps i carreteres, on s’estableixen les poblacions reproductores. No sabem, però, quines són les distàncies de dispersió dels exemplars i, per tant, com s’han de distribuir aquestes clapes favorables a escala de paisatge per permetre l’existència de poblacions viables.

La raresa d’aquesta papallona, fins i tot en regions amb enormes extensions d’hàbitat favorable, suggereix, però, que la mobilitat no és tan alta i que es tracta d’una especialista amb uns requeriments d’hàbitat més complexos del que es té assumit (Courtney & Chew 1982). És perfectament possible que aquesta espècie s’estructuri en metapoblacions, i que part de la davallada recent que ha patit a Catalunya es relacioni amb la dificultat creixent de dispersar-se entre les clapes d’hàbitat que mantenen les poblacions temporalment (és a dir, els guarets mentre no són conreats).

Requeriments

  • Plantes nutrícies

    Les plantes nutrícies d’aquesta espècie són diferents crucíferes de flor groga, entre les quals a la península Ibèrica s’ha comprovat Hirschfeldia incana, Rapistrum rugosum, Biscutella laevigata i, possiblement, Sisymbrium austriacum. Totes aquestes plantes són ruderals i poden formar grans extensions en ambients antropitzats com són els marges dels camps i les vorades de carreteres. A les muntanyes de l’Alt Atles marroquí, les poblacions depenen d’Isatis tinctoria (Courtney 1982), una crucífera que a Catalunya és rara i es troba restringida a l’àmbit pirinenc.

    Els adults també utilitzen les crucíferes com a font de nèctar, existint observacions recents a Catalunya de l’ús de Biscutella laevigata (però molt possiblement, altres crucíferes abundants són igualment importants).

  • Comportament

    Els mascles són patrulladors i, amb un vol molt ràpid i irregular, cerquen les femelles i investiguen altres papallones de color i mida similars que puguin trobar a la zona. Les escasses observacions disponibles suggereixen que les femelles podrien monògames, tot i que es requereixen estudis per poder-ho assegurar (Courtney 1982).

     

  • Paràsits i depredadors

    S’ha descrit una alta taxa de parasitisme per part de vespes del gènere Apanteles (Hymenoptera, Braconidae, Microgastrinae) (Courtney & Chew, 1987).

    S’han trobat adults depredats per tomísids o aranyes cranc.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Europa

Gairebé amenaçada

Espanya

Espècie de preocupació menor

Catalunya

ESPÈCIE EN PERILL

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Tendència

A nivell europeu, segons la UICN, l’aurora dels guarets presenta una tendència poblacional estable.

A Catalunya es tracta d’una papallona escassa i local que possiblement ha patit una regressió important en les darreres dècades. Hi ha casos d’itineraris en els BMS on ha deixat d’aparèixer.

Estat actual

A nivell europeu l’aurora dels guarets es considera una espècie gairebé amenaçada des de l’any 2010.

A Espanya es considera una espècie de preocupació menor i no està inclosa al catàleg d’espècies amenaçades d’Espanya.

A Catalunya està considerada com a espècie En Perill en el Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya degut a l’enorme reducció de la seva distribució les darreres dècades i a la reduïda àrea que ocupa. De fet, considerem que l’espècie hauria d’entrar a la categoria de En Perill Crític (CR), tenint en compte que actualment només se’n coneix una sola població, molt local i restringida.

Actualment l’aurora dels guarets no gaudeix de cap figura legal de protecció a Catalunya a banda de la inclusió al Catàleg.

Amenaces i problemàtiques

Ús d’herbicides i fitosanitaris

La conservació de l’aurora dels guarets està estretament lligada a la supervivència de les crucíferes de les qual depèn. Per l’agricultura, les crucíferes són considerades “males herbes” i per aquest motiu han estat intensament tractades amb herbicides. Això ha comportat que les poblacions d’aquestes papallones i altres insectes lligats a aquestes plantes es vegin reduïdes o fins i tot hagin patit extincions locals.

Canvi d’usos del sòl

La transformació de conreus de secà a regadiu és un problema molt greu per l’aurora dels guarets, ja que aquest canvi d’ús del sòl fa perdre hàbitat de les crucíferes que es veuen limitades reduint la seva densitat i per tant, la papallona es veu directament afectada ja que perd la planta que necessita per sobreviure.

Intensificació agrícola i la pèrdua d’àrees dedicades al guaret

La pèrdua de l’activitat agrícola tradicional, és a dir, de l’agricultura extensiva, fa que es doni pas a una intensificació agrícola amb la consegüent pèrdua de zones d’hàbitat òptim de la papallona, especialment les àrees dedicades al guaret. A Catalunya la reducció dels ambients de guaret ha estat dràstica les darreres dècades (Bota et al., 2020).

Sobrepastura

La sobrepastura a les zones de guaret pot comportar una alteració de l’estat òptim d’aquest hàbitat per la papallona.

Accions de conservació oposades amb altres grups

Recentment diferents treballs han permès l’aplicació de mesures de gestió i conservació per a les aus estèpiques de la plana de Lleida (Giralt et al., 2018, Sanz-Pérez et al. 2019), en entorns de secà on històricament l’aurora dels guarets hi havia estat. No obstant això, aquestes mesures poden tenir un sentit oposat al de la conservació de l’aurora dels guarets si solament tenen un focus posat a l’hàbitat de cria dels diferents ocells i no es fan de forma integral tenint en compte els diferents grups d’insectes que hi habiten. Accions proposades com el llaurat a l’hivern serien poc compatibles amb la supervivència de les poblacions, ja que destrueixen les crisàlides.

Canvi climàtic

L’aurora dels guarets habita principalment la regió mediterrània xèrica, on els efectes de l’escalfament i les sequeres s’ha comprovat que són especialment severs per a les comunitats de papallones. Diferents treballs han avaluat la tendència negativa de les espècies en funció del seu nínxol ecològic, mostrant la vulnerabilitat de les espècies que habiten les zones més àrides (Herrando et al., 2019, Ubach et al., 2021). Ara bé, la manca de dades poblacionals impossibilita una anàlisi específica de la resposta poblacional d’aquesta espècie a les condicions climàtiques.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de l’aurora dels guarets estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de l’aurora dels guarets són els següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de l’aurora dels guarets passa per, com a mínim, mantenir l’única població actualment coneguda a Catalunya.

Per altra banda, donat que la distribució de la d’aquesta espècies és fragmentada, local i reduïda, és possible que encara hi hagi moltes poblacions que no s’han descobert, per això caldria prospectar zones properes potencialment interessants, on podria haver-hi poblacions no conegudes.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions d’aurora dels guarets quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important aplicar una gestió de l’hàbitat adequada per l’espècie, tant a petita escala com a escala de paisatge, amb l’objectiu de preservar una composició natural que ofereixi tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del seu cicle vital Això alhora permetrà reduir la fragmentació de l’hàbitat i evitar l’aïllament de les poblacions.

Al ser una espècie molt local, hi ha poques dades de l’espècie als itineraris de seguiment de les papallones de Catalunya (CBMS) i per tant és interessant fer un seguiment de les seves poblacions per poder caracteritzar-les adequadament i poder fer un seguiment de la seva tendència poblacional.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de recuperació

L’aurora dels guarets es considera una espècie en perill en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de recuperació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de recuperació per aquesta espècie ni per a cap papallona en perill, per això es proposa redactar un pla de recuperació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de recuperació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes d’aurora dels guarets a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població d’aurora dels guarets.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la aurora dels guarets i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

Actualment s’ha establert una acord de custòdia per a fer una microreserva a una part de la finca on és present la població d’aurora dels guarets de la Ribera d’Ebre.

Per més informació: Microreserva Flix 1.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per a l’aurora dels guarets són els ambients estèpics de clima continental on l’agricultura extensiva permet la pràctica del guaret i la presència de grans densitats de crucíferes a la primavera. A grans trets, es recomana practicar una agricultura ecològica que generi un mosaic d’hàbitats per afavorir la supervivència de l’espècie i/o aplicar diferents pràctiques per afavorir els pol·linitzadors en ambients agrícoles, tals com la configuració espacial dels cultius, la disponibilitat de recursos florals o la reducció dels tractaments fitosanitaris (Bosch et al., 2022).

Encara que no hi ha treballs que hagin quantificat l’efecte de les diferents pràctiques agrícoles sobre les poblacions d’aurora dels guarets, hi ha una sèrie d’elements a tenir en compte que es resumeixen a la següent taula, de la que a continuació s’expliquen més alguns elements:

Treball de gestió Òptim  Compatible  No compatible 
Guaret Mantenir vegetació alta durant tot el guaret. Mantenir vegetació alta en l’època de vol de l’espècie. No fer guaret o mantenir la vegetació baixa
Plantes nutrícies Plantes hostes altes i  ben distribuïdes en l’espai, entre 0 i 4 plantes en 2 metres. Crucíferes amb capolls sense obrir. Respectar una baixa densitat de crucíferes als marges per afavorir la selecció per fer la posta (efecte marge). Eliminar o segar els marges.
Herbicides i fitosanitaris No aplicar herbicides ni fitosanitaris ni als camps ni als marges.   Aplicar periòdicament herbicides i fitosanitaris.
Sega de marges No segar mai els marges No segar a la primavera (període de vol) Segar a la primavera (període de vol)

Gestió de les àrees destinades a guaret

Els camps destinats al guaret són vitals per a la supervivència de la papallona. Aquesta pràctica ha d’anar acompanyada del manteniment de la vegetació, sobretot les crucíferes, de manera que les papallones puguin pondre els ous a les parts altes de les plantes.

Si no es pot mantenir la vegetació alta durant tot el guaret, és necessari intentar mantenir-la almenys durant el període de vol dels adults, quan aquests realitzen les postes.

Idealment, es recomana realitzar guarets rotatius en el sentit clàssic de camps que estan més d’un any sense cap acció (Ubach & Stefanescu, 2022).

Gestió de la sega de marges

Mantenir els marges dels camps de cultiu és molt important per la papallona, ja que aquesta selecciona preferiblement les plantes hostes altes que estan situades als marges en poca densitat per tal fer la posta i reduir la taxa de parasitisme.

Gestió per a la planta nutrícia

L’aurora del guarets necessita la presència d’una gran abundància de crucíferes durant la primavera, preferentment en camps on creixin herbes altes i que aquestes estiguin ben distribuïdes pel camp.També es recomana que n’hi hagi pels marges, perassegurar que una gestió del camp no alterarà la possibilitat que la papallona utilitzi els marges.

És important que les plantes hostes estiguin separades entre elles per reduir la taxa de parasitisme. La densitat ideal de plantes és que n’hi hagi entre 1 i 4 en 2 metres quadrats. Per la posta també és important que hi hagi plantes amb poncella, és a dir que encara no hagi obert les flors.

Gestió a nivell de paisatge

La gestió a nivell de paisatge està orientada a conservar l’estructura metapoblacional d’una espècie i ha d’anar dirigida a garantir la disponibilitat de taques d’hàbitat idoni a una distància inferior al potencial de dispersió de l’espècie.

La persistència d’una població depen de l’existència d’un nombre relativament alt de clapes d’hàbitat favorable, al llarg de zones extenses, per afavorir la connectivitat entre poblacions. En cas contrari, l’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions quan aquestes són petites i estan allunyades entre elles.

No obstant, de la mateixa manera que les extincions locals són espontànies, la recolonització també és un fet habitual, per tant s’ha de tenir en compte no només protegir les zones on hi ha l’espècie, sinó també els hàbitats potencials.

La conservació, per tant, s’ha d’enfocar a nivell de la metapoblació ja que actuar únicament als llocs on es coneix la presència de l’espècie pot no ser suficient per garantir la seva supervivència a llarg termini.

Per tant, cal proporcionar zones d’hàbitat idoni per l’espècie a prop de les poblacions existents, independentment de si són utilitzades o no per l’aurora dels guarets. Això permetrà que les papallones puguin colonitzar l’hàbitat espontàniament i ocupar espais on actualment no és present.

Per tant, per garantir la conservació de l’espècie a nivell regional es proposa:

  1. Conservar clapes d’hàbitat. Mantenir un sistema de clapes d’hàbitat idoni per l’espècie (ja siguin ocupades o no), mínimament connectades entre elles.
  2. Restaurar l’hàbitat en àrees adjacents: si no hi ha clapes d’hàbitat idoni a prop, la seva creació o restauració és una eina important de conservació. Especialment en llocs petits amb una sola població, com és el cas de l’auora dels guarets, s’hauria d’ampliar l’àrea d’hàbitat adequat incentivant la seva restauració mitjançant les mesures de gestió esmentades en llocs adequats a una distància de dispersió de les localitats on l’espècie és actualment present.
3 | Gestió de l’espècie

El seguiment realitzat a la única població de l’aurora dels guarets a Catalunya entre els anys 2022 i 2024 va donar com a resultat un màxim de 5 exemplars el 2024, tots ells localitzats en una única zona, un clar indicador del precari estat en què es troba l’espècie a casa nostra. A més, les poblacions més properes es troben a més d’un centenar de quilòmetres, als Monegros (Aragó), de manera que la possibilitat que n’arribi algun exemplar dispersant és molt baixa.

Per aquesta raó es considera que seria recomanable iniciar un projecte de translocació d’exemplars provinents de poblacions aragoneses en bon estat cap a Catalunya. Aquests exemplars haurien de destinar-se a:

  • Reforçament. Fer un reforçament de la població existent
  • Crear noves poblacions. Crear noves poblacions en hàbitats idonis properes a l’existent per facilitar la connectivitat entre elles.
4 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Per a l’estudi de les poblacions d’aurora dels guarets es recomana primerament realitzar una caracterització de les localitats que ocupa. Aquesta informació serà molt útil per poder definir quins són els condicionants més importants per a la viabilitat de les poblacions catalanes. Els diferents aspectes que caldria tenir en consideració són:

Aquesta hauria d’incloure una avaluació de les comunitats vegetals dominants (com per exemple segons una categoria estàndard com la cartografia dels Hàbitats Corine a Catalunya) i idealment acompanyada de fotografies de la zona.

Estima aproximada en metres quadrats de cobertura de la planta nutrícia. Aquesta informació s’hauria de complementar amb altres dades que tipifiquin l’estat fenològic i de creixement de les plantes i el microhàbitat on es troben.

S’avalua amb una escala categòrica de 0 a 5 (0: sense flors, 1: esporàdiques, 2: poques, 3: normal, 4: moltes, 5: extrema abundància). També s’han d’anotar les espècies de flors dominants i, si és possible, quines són visitades per la papallona objecte d’estudi.

Aportar qualsevol dada que sigui possible sobre la gestió (o manca de gestió) que s’estigui duent a terme a la localitat prospectada (p. ex. presència de pastura, dall, abandonament, etc). Aquesta informació posteriorment s’haurà de precisar a partir d’altres fonts de consulta. Idealment hauria d’anar acompanyada de fotografies de la zona.

Anotar dades sobre la densitat d’exemplars observats així com informació del seu comportament (ovoposicions, territorialitat, interaccions entre individus, etc) pot ser molt rellevant a l’hora de dissenyar zones de protecció o microreserves.

A partir de les dades obtingudes sobre l’abundància de l’espècie a la zona prospectada. Aquesta abundància es mesurarà duent a terme un comptatge exhaustiu dels exemplars presents en l’hàbitat a partir de comptatges de 15 min. Aquest mètode permet expressar les abundàncies relatives en funció del temps de mostreig.

A partir del mostreig en zones amb hàbitat potencial properes on s’ha detectat una població és possible inferir una estructura de metapoblació. Aquests mostreigs ajudaran a determinar quin és el grau d’aïllament de la població respecte de les poblacions més pròximes i l’abast del context metapoblacional que tingui l’espècie. És probable que aquesta informació sigui només aproximada en un primer mostreig i s’hagi de complementar amb noves prospeccions més sistemàtiques, i per això es recomana un cop més la simultaneïtat de les visites en zones d’una certa extensió per entendre com es distribueix l’espècie a nivell de paisatge.

Tota aquesta informació s’integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d’incloure sempre les clapes d’hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l’espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Quan una població/metapoblació d’aurora dels guarets ha estat identificada i s’ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d’una microreserva, es fa del tot necessari aplicar un mètode de seguiment que aporti informació objectiva de com evoluciona aquesta població/metapoblació al llarg del temps.

Aquesta informació és la que permetrà avaluar la gestió implementada en la microreserva. Una davallada de la població alertaria d’un problema que pot posar en perill la seva viabilitat i, per tant, ens indica la necessitat d’adoptar noves mesures de gestió. Contràriament, una estabilitat o un augment de la població al llarg del temps ens confirma que l’espai s’està gestionant correctament.

L’objectiu del seguiment és obtenir un índex d’abundància anual de l’aurora dels guarets que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.

Es proposen dues metodologies de seguiment d’una població d’aurora dels guarets en funció de :

  • Comptatge 15-minuts: Es proposa de fer el seguiment de les poblacions d’aurora dels guarets per mitjà de comptatges de 15 minunts, seleccionant diferents tipus d’hàbitat per a cada mostreig, tant a les zones on l’aurora hi és present com també en hàbitats òptims i subòptims de les zones circumdants, . Es podrà determinar així l’ús de l’hàbitat d’aquesta població per a prioritzar les accions de conservació.
  • Transsecte: Com alternativa al comptatge de 15 minuts hi ha la utilització del mètode del transsecte, es a dir definir un itinerari que transcorri per diferents hàbitats del mosaic agrícola on hi ha la població (prats florits, marges de camps, zones de conreu, matollars naturals…) i repetir-lo al llarg del temps. També, si hi són a la vora, es poden incoure zones més intensives on les pràctiques que s’hi facin siguin diferents a les dels camps on habita l’aurora dels guarets. Aquest tipus de seguiment es podria integrar idealment com un itinerari del CBMS, on cada tipus d’habitat serien les diferents seccions.

Amb l’objectiu de recollir informació de l’aurora dels guarets s’hauria de fer un seguiment anual de la població, coincidint amb el període de vol de la població estudiada.

  • Mínim: Com a mínim s’hauria de fer un comptatge anual a cada població entre finals d’abril a primers de maig per poder disposar de dades de l’espècie.
  • Recomanat. Es recomana fer 3 comptatges anuals, entre el 20 d’abril i el 7 de maig, separats una setmana entre ells.
  • Òptim. El seguiment òptim seria poder fer 5 comptatges entre el 10 d’abril i el 20 de maig, és a dir un cada setmana.
5 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

Es proposa elaborar un plafó informatiu sobre l’aurora dels guarets per a la seva instal·lació a les microreserves on hi hagi la presència de l’espècie. Els continguts s’extrauran d’aquesta mateixa fitxa i de la infografia que s’indica com a recurs.