ESPÈCIE EN PERILL

Aurora dels guarets

Zegris eupheme

ESP: El Zegrí I ENG: Sooty orange tip

L’aurora dels guarets és una espècie exclusiva d’ambients estèpics de clima continental on l’agricultura extensiva permet la pràctica de guaret i la presència de crucíferes.

  • Distribució

  • Distribució

Distribució geogràfica

A Europa

L’aurora dels guarets presenta una distribució euroasiàtica disjunta, amb un primer nucli a la península Ibèrica i part de l’Atles marroquí, i un segon nucli oriental molt més extens que ocupa una àrea que va des de Turquia fins a l’Altai. El tàxon occidental és una espècie mediterrània occidental i turànica, que presenta poblacions disperses per ambdues mesetes, llevant i sud-est de la península Ibèrica.

A la península Ibèrica es concentra sobretot a la depressió de l’Ebre, a les submesetes nord i sud, i en indrets del Sistema Subbètic, des del nivell del mar fins als 1000 m, amb cites excepcionals que arriben als 1500 m (ex. Bronchales; Terol).

Al Marroc en canvi ocupa un rang altitudinal elevat, sent present a l’Atles Mig i Gran Atles entre 1200 – 2750 m.

A Catalunya

Històricament, a Catalunya, l’aurora dels guarets ocupava els plans de secà de la zona central, des de ponent fins a Osona, el Bages i la plana de Martorell, amb concentracions destacades a la plana de Lleida (com la Timoneda d’Alfés, Ivars de Noguera, el monestir de Poblet o la Granja d’Escarp).

En els darrers 20 anys, només s’ha observat en tres localitats, dues de les quals formen part d’itineraris CBMS on l’espècie no s’ha tornat a detectar des de 2007. Una prospecció del 2021 va confirmar la desaparició a la plana de Lleida, però es va descobrir una nova població a la Ribera d’Ebre, l’única coneguda actualment a Catalunya. Prospeccions posteriors van localitzar més exemplars a prop, tot i que no se sap si formen part d’una mateixa metapoblació. No es descarta que l’espècie pugui persistir en altres zones agrícoles amb pràctiques tradicionals. Tanmateix, la seva regressió ha estat dramàtica i actualment es considera el ropalòcer més amenaçat i en risc d’extinció del país.

Distribució altitudinal

A Catalunya a l’igual que a la península Ibèrica la trobem des del nivell del mar fins als 1000 metres, amb cites excepcionals que arriben als 1500 metres com per exemle a Bronchales (Terol).

Al Marroc presenta un rang extrem altitudinal citat a l’Atles Mig i al Gran Atles d’entre 1.200 i 2.750 metres).

  • Biologia

  • Biologia

Cicle vital
  • ADULT Espècie univoltina, amb vol des de finals de març fins a mitjan maig. El recull de les dades d’aquesta espècie a Catalunya situen els extrems del període de vol entre el 27 de març com a data més avançada i el 18 de maig com a data més tardana, amb el gruix de les observacions al llarg de l’abril.

  • POSTA La femella pon els ous individualment, a sobre de les poncelles no obertes de diferents espècies de crucíferes, preferentment les que estan situades a les parts superiors de les tiges. La fase d’ou és curta, inferior en molts casos a la setmana. Les primeres 48 h és de color blanc, però després vira un color taronja viu i finalment gris, abans d’eclosionar.

  • ERUGA L’eruga, que passa per cinc edats larvàries, s’alimenta de les flors, poncelles i beines tendres dels fruits. Les erugues practiquen canibalisme amb els ous que puguin trobar a les poncelles de les que s’estan alimentant.

  • CRISÀLIDE L’eruga deixa la planta nutrícia per crisalidar amagada entre la vegetació del voltant, dins d’un capoll laxe. La crisàlide és la fase hivernant. Al laboratori s’ha comprovat que les crisalides poden passar fins a 2 o 3 anys en diapausa, un fenomen que segurament també té lloc a les poblacions naturals sense que es conegui amb quina incidència. Aquesta estratègia és molt eficient per sobreviure en climes esteparis i semi-desèrtics, molt afectats per sequeres persistents, i s’observa també en altres espècies de ropalòcers que viuen en hàbitats similars als de l’aurora dels guarets i que també tenen diapausa pupal. La possibilitat de romandre en diapausa més d’una temporada permet sincronitzar l’emergència dels adults amb una major disponibilitat de recursos (crucíferes en flor) els anys amb primaveres plujoses.

Aurora dels guarets cicle

  • Ecologia

  • Ecologia

Hàbitat

L’aurora dels guarets és una espècie exclusiva d’ambients estèpics de clima continental, en particular allà on l’agricultura extensiva permet la pràctica del guaret i la presència de poblacions abundants de crucíferes a la primavera.

Per tant, l’hàbitat òptim de l’aurora dels guarets són camps oberts amb cereals, cultius abandonats, guarets, marges de carreteres i cunetes amb presència de crucíferes. La viabilitat de les poblacions depèn de l’existència d’abundants crucíferes lligades als estadis de successió primerencs un cop s’abandonen temporalment els conreus de secà. La rotació que tenen la majoria de guarets ha fet d’aquesta una espècie relativament mòbil capaç de buscar els camps més florits, tot aprofitant els marges com a via per a desplaçar-se.

La posta es realitza sempre sobre crucíferes grogues, que sempre apareixen en gran abundància allà on persisteixen poblacions reproductores de la papallona.

Els escassos exemplars detectats en els primers anys de seguiment a tres itineraris del CBMS (Timoneda d’Alfés, Granja d’Escarp i Sebes), al Segrià i a la Ribera d’Ebre, van aparèixer en diferents tipus d’herbassars i brolles de la terra baixa calcícola.

Requeriments

  • Plantes nutrícies

    Les plantes nutrícies d’aquesta espècie són diferents crucíferes de flor groga, entre les quals a la península Ibèrica s’ha comprovat Hirschfeldia incana, Rapistrum rugosum, Biscutella laevigata i, possiblement, Sisymbrium austriacum. Totes aquestes plantes són ruderals i poden formar grans extensions en ambients antropitzats com són els marges dels camps i les vorades de carreteres. A les muntanyes de l’Alt Atles marroquí, les poblacions depenen d’Isatis tinctoria, una crucífera que a Catalunya és rara i es troba restringida a l’àmbit pirinenc.

  • Plantes nectaríferes
    Els adults també utilitzen les crucíferes com a font de nèctar, existint observacions recents a Catalunya de l’ús de Biscutella laevigata (però molt possiblement, altres crucíferes abundants són igualment importants).

Depredadors i paràsits

S’ha descrit una alta taxa de parasitisme per part de vespes del gènere Apanteles (Hymenoptera, Braconidae, Microgastrinae).

S’han trobat adults depredats per tomísids o aranyes cranc.

Estructura de la població

No tenim informació relativa a l’estructura poblacional de l’espècie. Actualment, la situació tan precària de l’espècie a Catalunya impossibilita aprofundir gaire en aquest aspecte. A altres zones on encara persisteixen poblacions saludables, com als Monegros, l’espècie ocupa hàbitats oberts i extensos però apareix restringida a indrets concrets. En principi s’assumeix que és una espècie prou mòbil, capaç de localitzar clapes florides de crucíferes en marges de camps i carreteres, on s’estableixen les poblacions reproductores. No sabem, però, quines són les distàncies de dispersió dels exemplars i, per tant, com s’han de distribuir aquestes clapes favorables a escala de paisatge per permetre l’existència de poblacions viables. La raresa d’aquesta papallona, fins i tot en regions amb enormes extensions d’hàbitat favorable, suggereix, però, que la mobilitat no és tan alta i que es tracta d’una especialista amb uns requeriments d’hàbitat més complexos del que es té assumit. És perfectament possible que aquesta espècie s’estructuri en metapoblacions, i que part de la davallada recent que ha patit a Catalunya es relacioni amb la dicultat creixent de dispersar-se entre les clapes d’hàbitat que mantenen les poblacions temporalment (és a dir, els guarets mentre no són conreats).

Comportament

Els mascles són patrulladors i, amb un vol molt ràpid i irregular, cerquen les femelles i investiguen altres papallones de color i mida similars que puguin trobar a la zona. Les escasses observacions disponibles suggereixen que les femelles podrien ser monògames, tot i que es requereixen estudis per poder-ho assegurar.

  • Estat de conservació

  • Estat de conservació

Mundial

No avaluada

Europa

Gairebé amenaçada

Espanya

No avaluada

Catalunya

ESPÈCIE EN PERILL

Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Estat actual

A nivell europeu l’aurora dels guarets es considera una espècie gairebé amenaçada des de l’any 2010.

A Catalunya està considerada com a espècie En Perill en el Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya degut a l’enorme reducció de la seva distribució les darreres dècades i a la reduïda àrea que ocupa. De fet, considerem que l’espècie hauria d’entrar a la categoria de En Perill Crític (CR), tenint en compte que actualment només se’n coneix una sola població, molt local i restringida.

Actualment l’aurora dels guarets no gaudeix de cap figura legal de protecció a Catalunya a banda de la inclusió al Catàleg.

Tendència

A nivell europeu, segons la UICN, l’aurora dels guarets presenta una tendència poblacional estable.

A Catalunya es tracta d’una papallona escassa i local que possiblement ha patit una regressió important en les darreres dècades. Hi ha casos d’itineraris en els BMS on ha deixat d’aparèixer.

Amenaces i problemàtiques

Modificació de pràctiques agrícoles

Diferents casuístiques relacionades amb la modificació de les pràctiques agrícoles han pogut afectar negativament l’aurora dels guarets les darreres dècades.

  • Intensificació agrícola i pèrdua d’àrees dedicades al guaret: la pèrdua de l’activitat agrícola tradicional, és a dir, de l’agricultura extensiva, fa que es doni pas a una intensificació agrícola amb la consegüent pèrdua de zones d’hàbitat òptim de la papallona, especialment les àrees dedicades al guaret. A Catalunya la reducció dels ambients de guaret ha estat dràstica les darreres dècades.
  • Canvi d’usos del sòl: la transformació de conreus de secà a regadiu és un problema molt greu per a l’aurora dels guarets, ja que aquest canvi comporta la desaparició de les comunitats vegetals originals, incloses les crucíferes que la papallona necessita per sobreviure.
  • Ús d’herbicides i fitosanitaris: la conservació de l’aurora dels guarets està estretament lligada a la supervivència de les crucíferes de les qual depèn. Dins del paradigma de l’agricultura intensiva, les crucíferes són considerades “males herbes” i per aquest motiu han estat intensament tractades amb herbicides. Això ha comportat que les poblacions d’aquestes papallones i altres insectes lligats a aquestes plantes es vegin reduïdes o fins i tot hagin patit extincions locals.
  • Reducció i gestió de marges: els marges florals dels camps són sovint zones de les que depèn la supervivència de la papallona allà on s’han produït transformacions dels entorns de guaret. Si això s’acompanya d’una reducció de l’àrea del marge, una sega primerenca o de l’ús de fitosanitaris en aquestes zones, la supervivència de l’espècie queda compromesa.

Gestions de conservació oposades amb altres grups

Recentment diferents treballs han permès l’aplicació de mesures de gestió i conservació per a les aus estèpiques de la plana de Lleida, en entorns de secà on històricament l’aurora dels guarets hi havia estat. No obstant això, aquestes mesures poden tenir un sentit oposat al de la conservació de l’aurora dels guarets si solament tenen un focus posat a l’hàbitat de cria dels diferents ocells i no es fan de forma integral tenint en compte els diferents grups d’insectes que hi habiten. Accions proposades com el llaurat a l’hivern serien poc compatibles amb la supervivència de les poblacions, ja que destrueixen les crisàlides.

Canvi climàtic

L’aurora dels guarets habita principalment la regió mediterrània xèrica, on els efectes de l’escalfament i les sequeres s’ha comprovat que són especialment severs per a les comunitats de papallones. Diferents treballs han avaluat la tendència negativa de les espècies en funció del seu nínxol ecològic, mostrant la vulnerabilitat de les espècies que habiten les zones més àrides. Ara bé, la manca de dades poblacionals impossibilita una anàlisi específica de la resposta poblacional d’aquesta espècie a les condicions climàtiques.

Objectius de conservació

Les principals amenaces de l’aurora dels guarets, tret del canvi climàtic, estan directament o indirecta relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos. Per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar possibles regressions de l’espècie. Les accions de conservació proposades per a l’aurora dels guarets són les següents:

L’objectiu principal per garantir la conservació de l’aurora dels guarets passa per, com a mínim, mantenir l’única població actualment coneguda. Tanmateix, manca prospectar zones properes potencialment interessants, on podria haver-hi poblacions no conegudes.

L’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions d’aurora dels guarets quan aquestes són escasses i estan allunyades entre elles, de manera que la creació de taques d’hàbitat òptim per l’espècie entre poblacions conegudes però distants, és una línia de treball important.

És important aplicar una gestió de l’hàbitat adequada per l’espècie, tant a petita escala com a escala de paisatge, amb l’objectiu de preservar una composició natural que ofereixi tots els requeriments necessaris pels diferents estadis del seu cicle vital Això alhora permetrà reduir la fragmentació de l’hàbitat i evitar l’aïllament de les poblacions.

  • Mesures per a la seva conservació

  • Mesures per a la seva conservació

1 | Protecció i legislació

Redactar i aprovar un pla de conservació

L’aurora dels guarets es considera una espècie en perill en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya i per tant hauria de disposar d’un pla de recuperació que garantís l’establiment de mesures per a millorar el seu estat a mitjà termini. Actualment no existeix un pla de recuperació per aquesta espècie ni per a cap papallona en perill, per això es proposa redactar un pla de recuperació que inclogui, com a mínim:

  • Distribució actual de l’espècie en format SIG amb la ubicació exacta de les poblacions conegudes.
  • Estat de conservació i tendència d’aquestes poblacions.
  • Objectius de conservació.
  • Espais prioritaris on conservar l’espècie i/o establir microreserves en format SIG.
  • Definir les mesures ideals de gestió a les microreserves.
  • Establir un programa de seguiment amb indicadors.

Aquesta fitxa pretén ser l’embrió d’aquest futur pla de recuperació.

Crear microreserves

Es proposa crear microreserves de papallones en totes les poblacions conegudes d’aurora dels guarets a través de l’establiment d’acords de custòdia amb els seus propietaris o gestors amb un o més dels següents objectius:

  • Mantenir la gestió que s’ha dut a terme fins al moment i que ha permès que les poblacions es mantinguin fins avui.
  • Realitzar un seguiment de la població per determinar la tendència i proposar millores en la gestió actual.
  • Incorporar millores en la gestió que millorin la població de moreneta grisa.
  • Dur a terme accions dirigides a la conservació de la moreneta grisa i/o a la millora del seu l’hàbitat.

L’acord de custòdia inclourà un mapa amb els límits de la microreserva, els compromisos que assumeix cada una de les parts i, si cal, quina és la compensació que rebrà el propietari o gestor per la creació de la microreserva.

Actualment s’ha establert una acord de custòdia per a fer una microreserva a una part de la finca on és present la població d’aurora dels guarets de la Ribera d’Ebre.

Per més informació: Microreserva Flix 1.

2 | Gestió de l’hàbitat

L’hàbitat ideal per a l’aurora dels guarets són els ambients estèpics de clima continental on l’agricultura extensiva permet la pràctica del guaret i la presència de grans densitats de crucíferes a la primavera. Encara que no hi ha treballs que hagin quantificat l’efecte de les diferents pràctiques agrícoles sobre les poblacions d’aurora dels guarets, hi ha una sèrie d’elements a tenir en compte:

Gestió a petita escala

Gestió agrícola
A grans trets, caldria practicar una agricultura ecològica que generi un mosaic d’hàbitats per afavorir la supervivència de l’espècie. Diferents pràctiques per afavorir els pol·linitzadors en ambients agrícoles, tals com la configuració espacial dels cultius, la disponibilitat de recursos florals o la reducció dels tractaments fitosanitaris són recomanades.

Gestió de les àrees destinades a guaret
Els camps destinats al guaret són vitals per a la supervivència de la papallona. Aquesta pràctica ha d’anar acompanyada del manteniment de la vegetació, sobretot les crucíferes, de manera que les papallones puguin pondre els ous a les parts altes de les plantes. Idealment, es recomana realitzar guarets rotatius en el sentit clàssic de camps que estan més d’un any sense cap acció.

Gestió per a la planta nutrícia
L’aurora del guarets necessita la presència d’una gran abundància de crucíferes durant la primavera, preferentment en camps on creixin herbes altes i que aquestes estiguin ben distribuïdes pel camp. També que n’hi hagi pels marges, per assegurar que una gestió del camp no alterarà la possibilitat que la papallona utilitzi els marges.

Gestió a nivell de paisatge

Com que l’aurora dels guarets probablement forma metapoblacions, la persistència de l’espècie requereix, per tant, d’un nombre relativament alt de clapes d’hàbitat favorable, al llarg de zones extenses, per afavorir la connectivitat entre poblacions. En cas contrari, l’aïllament representa un risc d’extinció local de les poblacions quan aquestes són petites i estan allunyades entre elles. Per tant, es proposa:

  1. Mantenir un sistema de clapes d’hàbitat mínimament connectades per assegurar la conservació de l’espècie a nivell regional, tenint en compte la dinàmica típica de colonitzacions i extincions.
  2. Conservar els conjunts de clapes d’hàbitat pròximes entre si, ja siguin ocupades o no, per permetre la dispersió dels individus i afavorir els processos de colonització i la persistència de la metapoblació.
3 | Seguiment i recerca

Caracteritzar les poblacions conegudes

Per a l’estudi de les poblacions d’aurora dels guarets es recomana primerament realitzar una caracterització de les localitats que ocupa. Aquesta informació serà molt útil per poder definir quins són els condicionants més importants per a la viabilitat de les poblacions catalanes. Els diferents aspectes que caldria tenir en consideració són:

  • Descripció paisatgística de la localitat
  • Abundància de plantes nutrícies. Diferents crucíferes que potencialment pot usar per a fer la posta, inclosa Biscutella laevigata
  • Avaluació dels recursos tròfics dels adults (fonts de nèctar)
  • Gestió
  • Comportament
  • Delimitació de la població
  • Confirmar una possible estructura metapoblacional

Aquestes dades després es poden utilitzar per construir models estadístics predictius de quins factors (i quins rangs de valors) són els apropiats per a aquesta espècie.

Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya

Els indicadors regionals de les papallones diürnes catalanes es realitzen des del programa CBMS que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers. El CBMS actualment no disposa d’una tendència regional (a nivell de Catalunya) de l’aurora dels guarets. Com que només existeix una població coneguda, fer-ne el monitoreig suposaria fer un seguiment pràcticament complert de l’espècie a Catalunya. Per tal de fer-bo possible, es recomana donar suport a agents locals que puguin realitzar visites anuals a la zona.

Tenint en compte l’àrea restringida que ocupa l’espècie, el seguiment de les tendències es pot fer també de forma acurada avaluant els canvis en la distribució, per exemple de forma quinquennal. Aquests canvis es poden calcular a dos nivells de resolució espacial, quadrats 10×10 km i quadrats 1×1 km, revisant totes les citacions obtingudes en programes de seguiment, a partir d’observacions oportunistes i publicades en revistes entomològiques i bibliografia especialitzada.

4 | Divulgació i sensibilizació

Elaborar material de difusió

L’aurora dels guarets és una espècie En Perill i, com a tal, la informació precisa de les localitats que ocupa s’hauria de mantenir restringida als gestors i especialistes que en fan el seguiment. D’aquesta manera s’evitaria la freqüentació de les zones que habita i es minimitzaria el risc de recol·leccions no autoritzades.

Tanmateix, es considera que l’elaboració d’un pòster informatiu sobre la biodiversitat en entorns agrícoles dels guarets de les comarques de ponent i les pràctiques adients per a conservar-los és una bona eina per a disposar en aquests ambients de secà. El pòster pot posar l’exemple de l’aurora dels guarets com una espècie amenaçada, sensible i de distribució restringida per explicar la necessitat de conservar aquests hàbitats.