Distribució geogràfica
A Europa

La mnemòsine és un endemisme paleàrtic amb una distribució fragmentada boreo-alpina. A l’Europa meridional i central ocupa els principals sistemes muntanyosos, mentre que als països nòrdic es pot trobar també a alçades més baixes.
La seva distribució a la península Ibèrica es troba restringida als Pirineus, on ocupa dues àrees aparentment disjuntes. La primera i més extensa va des de l’extrem oriental dels Pirineus de Navarra fins l’extrem occidental dels pirineus de Lleida. La segona s’estén des de l’extrem oriental dels Pirineus de Lleida, al nord de la província de Barcelona fins a l’extrem occidental del Pirineu de Girona.
A Catalunya

Les principals colònies d’aquesta papallona a Catalunya es localitzen a la Vall d’Aran i al Pallars Sobirà, tot i que al Ripollès i a la Cerdanya també hi ha poblacions ben establertes.

Distribució altitudinal
A Catalunya la majoria de colònies se situen entre els 1000 i 200 metres d’altitud, si bé, ocasionalment hi ha observacions de mnemòsine per sota i per sobre aquest rang altitudinal.
Fenologia

Imatge 1
Comportament
Les femelles de mnemòsine ja adultes, a l’hora de pondre els ous, no ho fan de forma indiscriminada, és a dir, escullen realitzar les postes en zones obertes i assolellades com ara clarianes. Això és així, ja que les zones ombrívoles, amb molta cobertura arbòria o arbustiva, allarguen el temps de desenvolupament de les larves i poden reduir la seva supervivència.
Els mascles són patrulladors i inverteixen molt temps volant a baixa altura (aproximadament a 1m) mentre que les femelles inverteixen més temps descansant.
Imatge 2. Prats mesòfils entre masses boscoses a uns 900 metres d’altitud, a la Plana de Vic (Osona).
Hàbitat
La mnemòsine és una papallona exclusiva de l’estatge alpí i subalpí i viu generalment en prats humits intercalats amb petites masses forestals, tant de caducifolis com de coníferes (principalment avets i pi negre). Ocasionalment, algunes poblacions, com a la Cerdanya, ocupen àrees més seques en ambients agrícoles envoltats de bosc i de caducifolis.
És de vital importància que en el prats alpins i subalpins on habita la mnemòsine hi hagi presència de la seva planta nutrícia, la Cordyalis solida la qual requereix substrat eutròfic.
Tot i l’hàbitat òptim descrit, segons les dades del seguiment de papallones a Catalunya (CBMS) també s’ha observat en els següents hàbitats (en parèntesis el número d’exemplars trobats):
- 34.36 Fenassars, xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània (158)
- 87.21* Comunitats ruderals de terra baixa (122)
- 35.122* Prats silicícoles i mesòfils, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus (78)
- 38.3 Prats dalladors, mesohigròfils, principalment altimontans (i subalpins) (31)
Imatge 3. Prat de dall a 1.600 metres d’altitud, a la vall de Tor (Pallars Sobirà).

Els prats en primer terme i els situats al turó del fons, a uns 1.300 metres de distància, formen part de la mateixa metapoblació.
Estructura de la població
La mnemòsine mostra una estructura metapoblacional, és a dir, que diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una colònia a una altra. No obstant, presenten una baixa capacitat dispersiva fent que el moviment entre poblacions sigui limitat.
Normalment, les distàncies mitjanes en els mascles van d’entre 386 a 280 metres i les femelles recorren una mitjana d’entre 310 i 200 metres si bé, les distàncies màximes documentades són de 2550 m i 1200m en mascles i femelles respectivament.
En alguns estudis s’ha documentat un biaix existent durant la fase adulta que afavoreix als mascles (1,6:1), mentre que a l’estat larvari el sexe afavorit per aquest biaix és el femení. També s’ha observat una diferència en l’abundància de mascles i femelles durant el període de vol. En el cas dels mascles, aquests són més abundants a l’inici (amb un temps de residència i longevitat menor que les femelles), mentre que les femelles són més abundants al final.
Aquesta asincronia en l’emergència dels sexes és un factor negatiu ja que pot comportar una disminució de la mida de la població efectiva.
Requeriments

Mundial
Preocupació menor
Europa
Gairebé amenaçada
Inclosa en l’annex II del conveni de Berna i a l’annex IV de la Directiva Hàbitats.
Espanya
Inclosa al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial
Catalunya
ESPÈCIE VULNERABLE
Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.
Tendència
A nivell global i europeu, segons la UICN, aquesta espècie presenta una tendència decreixent i a Europa es considera gairebé amenaçada. A nivell espanyol, pel fet d’estar protegida per l’Annex IV de la Directiva d’Hàbitats, fa que la mnemòsine estigui inclosa al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.
A Catalunya apareix en la categoria “Vulnerable” al Projecte de decret del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya pel fet de presentar una distribució reduïda amb escasses poblacions conegudes que ocupen zones molt locals i petites. A més, algunes poblacions monitoritzades han patit una regressió recent.
Dins del CBMS hi ha tres poblacions ben establertes, monitoritzades, de les quals s'han calculat les tendències: Estoll (a la Cerdanya), Sant Maurici i Sorteny (Andorra). Les dues primeres estan en clara regressió, amb una disminució alarmant a Sant Maurici. A Sorteny la tendència no és significativa, però els darrers anys s'han observat molts menys exemplars que a l'inici del període i és molt probable que si això no s'inverteix aviat la tendència aparegui com a significativament negativa. Als 3 llocs el seguiment de la vegetació mostra un tancament apreciable, màxim a Sant Maurici, intermedi a Sorteny i menor a Estoll.
Estat actual
A nivell mundial la mnemòsine està considerada una espècie de preocupació menor des del 2020. A nivell europeu es considera gairebé amenaçada des de l’any 2009 i està inclosa a l'Annex II: espècies de la fauna estrictament protegides del conveni de Berna i protegida per la Directiva d'Hàbitats (Annex IV de la Directiva).
A Espanya està inclosa al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.
A Catalunya apareix en la categoria de vulnerable al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) pel fet de tenir una distribució reduïda i perquè algunes poblacions monitoritzades han patit una regressió recent.
Amenaces i problemàtiques
Pèrdua d'hàbitat
Canvi de la gestió de l'hàbitat
Abandonament de les pràctiques agroforestals tradicionals
Fragmentació de l’hàbitat
Aforestació
Canvi climàtic
Aïllament de les poblacions i pèrdua de diversitat genètica
Objectius de conservació
Les principals amenaces de la mnemòsine estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la mnemòsine són els següents:
1 | Protecció i legislació
Redactar i aprovar un pla de conservació
Crear microreserves
2 | Gestió de l’hàbitat
L’hàbitat ideal per a la mnemòsine és un espai de prats intercalats amb petites masses forestals, tant de caducifolis com de coníferes (principalment avets i pi negre) que compleixi els següents requeriments:
- Presència de clarianes obertes i assolellades amb un mínim de 50 peus de la planta nutrícia Cordyalis solida propera a matolls per facilitar l’ovoposició i reduir el risc de depredació i dessecació dels ous durant l’hivern.
- Que les petites clarianes de bosc estiguin interconnectades i òptimament distribuïdes en l’espai.
- Que compleixi els requeriments d’hàbitat pels diferents estadis del cicle vital (larves i adults).
- Les erugues se situen principalment als marges assolellats de boscos caducifolis humits amb presència de Cordyalis. Aquestes zones tenen una taxa major de descomposició al terra, les quals són preferibles per a les larves degut a l’alt contingut de nutrients que presenten.
- Els adults prefereixen prats oberts amb abundant presència de Cordyalis solida i altres plantes que siguin font de nèctar.
En una microreserva per a la mnemòsine s’haurien de tenir en compte els següents aspectes en l’àmbit de la gestió:
| Treball de gestió | Òptim | Compatible | No compatible |
|---|---|---|---|
| Sega | Desbrossament periòdic de boscos a petita escala conservant els matolls amb Cordyalis. | Protegir els peus de Cordyalis quan es desbrossa o es sega. | Desbrossar els matolls amb Cordyalis |
| Pastura | No pasturar. Realitzar aclarides manuals d’arbustos i arbres als prats. | Pastura moderada després del 31 de juliol, regulant el temps, la intensitat (extensiva) i el bestiar. | Pastura amb ovelles. Pasturar abans del 31 de juliol. Sobrepastura. |
| Creació/manteniment de clarianes | Establir xarxa de mínim 5 clarianes petites (d’1 a 3ha) properes entre elles (200-500m). | Establir xarxa de clarianes properes entre elles (200-500m). | Crear poques clarianes i grans (< 1-3ha) i separades entre elles més de 500m. |
| Plantes nutrícies | Conservar prats oberts i marges amb matolls propers amb mínim 50 peus de Cordyalis. | Conservar prats oberts amb Cordyalis sense conservar els matolls. | La sobrepastura elimina les plantes nutrícies. |
Gestió de la sega
Gestió de la pastura
Creació i manteniment de clarianes
Gestió per a les plantes nutrícies
Gestió a nivell de paisatge
3 | Gestió de l’espècie

4 | Seguiment i recerca
Caracteritzar les poblacions conegudes
Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per a la mnemòsine i caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:
Tota aquesta informació s'integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d'incloure sempre les clapes d'hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l'espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.
Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya
Actualment segons el CBMS hi ha 6 poblacions conegudes a Catalunya, tres d’elles ben establertes i monitoritzades de les quals hi ha calculades la tendència poblacional (Sorteny, Sant Maurici i Estoll). L’objectiu dels propers anys seria seguir monitoritzant aquestes poblacions per poder continuar calculant la tendència poblacional de cadascuna i fer un seguiment i monitoreig de les altres 3 poblacions conegudes més recents (Madriu, Casau i Les Bordes d’Envalira) per poder calcular les seves tendències poblacionals i tenir més informació objectiva d’aquesta espècie. Fer un seguiment d’aquestes poblacions/metapoblacions identificades de menmòsine és molt útil per saber si estan en tendència decreixent, creixent o estable i a partir d’aquí poder avaluar si s’ha de protegir la població mitjançant la figura de protecció de microreserva i quines mesures de gestió es poden aplicar.
També quan una població/metapoblació de la mnemòsine ha estat identificada i s'ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d'una microreserva, es fa del tot necessari aplicar un mètode de seguiment que aporti informació objectiva de com evoluciona aquesta població/metapoblació al llarg del temps. Aquesta informació és la que permetrà avaluar la gestió implementada en la microreserva. Una davallada de la població alertaria d'un problema que pot posar en perill la seva viabilitat i, per tant, ens indica la necessitat d'adoptar noves mesures de gestió. Contràriament, una estabilitat o un augment de la població al llarg del temps ens confirma que l'espai s'està gestionant correctament.
L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l'espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.
La metodologia de seguiment d’una població de mnemòsine és la següent:






