window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'G-JLQMVNBTKJ');

Microreserva

Microreserva Pardines 1

Dades generals

Municipi: Pardines

Comarca: Ripollès

Superfície: 1,62 ha

Altitud: 1.450 m

  • Papallones de la microreserva

ESPÈCIE VULNERABLE
Formiguera petita
Phengaris alcon
Fitxa
ESPÈCIE VULNERABLE
Coure de mollera
Lycaena hippothoe
Fitxa
  • Descripció

Hàbitats

La microreserva és un espai d’unes 3 hectàrees de superfície format per un prat de dall de 1,5 hectàrees (hàbitat d’interès comunitari 6520), prats calcícoles mesòfils i un estany amb abundant vegetació helofítica i hidrofítica flortant. El seu estat de conservació es considera excel·lent i la seva riquesa florística és extraordinària. Als prats hi destaca la presència abundant de genciana cruciada (Gentiana cruciata) la planta nutrícia principal de la formiguera petita així com la genciana groga (Gentiana lutea) una planta nutrícia secundària.

Propietat

La microreserva forma part d’una finca privada de més de 350 hectàrees que inclou més de 18 hectàrees de prats de dall i més de 200 hectàrees de prats alpins. Actualment la finca està gestionada, en règim d’arrendament, per una empresa ramadera que produeix carn ecològica.

Prat de dall. La microreserva és un prat de dall de gran riquesa florística.

Formiguera petita. Un adult sobre una flor d’esquellera

  • Justificació

Població prioritària

La microreserva està situada en una zona mosaig agroforestal molt ben conservada del municipi de Pardines i, tot i que la formiguera petita està ben repartida per una extensa superfície, la microreserva és una de les zones amb una densitat més elevada de la seva planta nutrícia. Per tant es considera prioritària per a la conservació de la població.

Amenaces

Fins al 2019 els prats de dall de la microreserva van ser gestionats de la manera tradicional, és a dir, amb una sega anual a mitjans de l’estiu (finals de juliol o principis d’agost, segons la meteorologia) per fer bales d’herba per alimentar el bestiar a l’hivern, seguida d’una pastura a dent a la tardor (redall). Aquesta gestió garantia la conservació tant de la riquesa florística del prat de dall com la presència de la formiguera petita.

No obstant, a partir del 2020 hi va haver un canvi en la gestió: es va deixar de dallar i s’hi va començar a aplicar només un aprofitament a dent segons un règim de rotació d’entre 2 i 3 mesos que impedia que la majoria de plantes poguessin fer llavor o fins i tot arribar a florir. A llarg termini aquesta gestió es considera incompatible amb la conservació de la formiguera petita ja que redueix significativament el número de flors de genciana cruciada durant l`època de vol dels adults i per tant impedeix la finalització del cicle vital de la papallona.

  • Conservació

Acord de custòdia

Amb l’objectiu poder aplicar una gestió dirigida a la conservació de la formiguera petita el 2021 l’entitat Paisatges Vius va establir un acord de custòdia a tres bandes amb la propietat i el ramader arrendatari. Segons l’acord, a la microreserva s’hi durà a terme un estudi de l’efecte de la gestió sobre la formiguera petita.

Estudi de l’efecte de la gestió

Després de comprovar que la distribució de la planta nutrícia era més o menys homogènia en tota la microreserva aquesta es va dividir en en tres parts iguals d’una mitja hectàrea per aplicar-hi una gestió diferent a cada una d’elles:

  • Pastura. S’hi aplica un règim de pastura basat en un aprofitament a dent per part d’un ramat d’un centenar de vaques durant un període curt de temps (1-2 setmanes). Aquest règim es farà de forma rotacional, cada 3-4 mesos entre el maig i el novembre.
  • Dall. S’hi aplica una gestió tradicional dels prats de dall subalpins, és a dir que l’herba es deixa créixer fins a finals de juliol i llavors es sega per fer-ne bales d’herba. A la tardor, quan l’herba ja ha tornat a créixer una mica, es pastura amb el mateix ramat.
  • Conservació. S’hi aplica una gestió que es considera adequada per la formiguera petita que es basa en una pastura primerenca amb el ramat de vaques (al mes d’abril si pot ser) i una sega o pastura a la tardor-hivern, quan totes les flors ja han fet llavor i les erugues de la formiguera han caigut al terra.
  • Seguiment

A la microreserva es fan dos tipus de seguiment: per una banda es monitoritza la població de la formiguera petita i per l’altra l’estat ecològic del prat. Aquests seguiments permeten aplicar una gestió adaptativa, és a dir que les mesures implementades es poden modificar d’any en any en funció dels resultats obtinguts en els dos seguiments.

Seguiment de la formiguera petita

El seguiment de la formiguera es fa a través de 3-5 visites a la microreserva al llarg de l’època de vol de la papallona (15 de juny al 30 de juliol). En aquestes visites es compten els adults detectats, però l’indicador més fiable són les postes, de manera que també es compten el número de gencianes amb postes i el número d’ous per planta.

Seguiment de l’estat ecològic del prat

Per avaluar l’estat ecològic del prat s’aplica un protocol basat en el número de plantes indicadores que hi ha en tres seccions del prat. El protocol és aplicat cada tres anys ja que no acostuma a tenir una variació significativa d’any en any.

Altres microreserves

Ir a Arriba