window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'G-JLQMVNBTKJ');

Microreserves

Microreserva Toses 1

Dades generals

Municipi: Pardines

Comarca: Ripollès

Superfície: 1,38 ha

Altitud: 1.550 m

  • Papallones de la microreserva

ESPÈCIE EN PERILL
Donzella de la bistorta
Boloria eunomia
ESPÈCIE VULNERABLE
Formiguera petita
Phengaris alcon
  • Descripció

Hàbitats

La microreserva és un espai de 1,62 hectàrees de superfície format per un prat de dall, un hàbitat d’interès comunitari (6520 Prats de dall altimontans i subalpins) i un estany de muntanya. El seu estat de conservació es considera excel·lent i la seva riquesa florística és extraordinària. Hi destaca la presència abundant de genciana cruciada (Gentiana cruciata) la planta nutrícia principal de la formiguera petita així com la genciana groga (Gentiana lutea) una planta nutrícia secundària.

Propietat

La microreserva forma part d’una finca privada de més de 350 hectàrees que inclou més de 18 hectàrees de prats de dall i més de 200 hectàrees de pastures alpines. Actualment la finca està gestionada, en règim d’arrendament, per una empresa ramadera que produeix carn ecològica.

Humitat. La microreserva està formada per prats humits i molleres.

Bistorta. Dues donzelles de la bistorta sobre la planta nutrícia

  • Justificació

Població prioritària

La microreserva està situada en una zona de prats de dall molt ben conservats del municipi de Pardines i, tot i que la formiguera petita està ben repartida per una extensa superfície, el prat que conforma la microreserva és un dels que presenta una densitat més elevada de la seva planta nutrícia i per tant es considera prioritari per a la conservació de la població.

Amenaces

Fins al 2019 la microreserva va ser gestionada com a prat de dall, és a dir, amb una sola sega anual a mitjans de l’estiu (finals de juliol o principis d’agost, segons la meteorologia) per fer bales d’herba per alimentar el bestiar a l’hivern, seguida d’una pastura a dent a la tardor (redall). Aquesta gestió garantia la conservació tant de la riquesa florística del prat com la presència de la formiguera petita.

No obstant, a partir del 2020 hi va haver un canvi en la gestió: es va deixar de dallar i s’hi va començar a aplicar només un aprofitament a dent segons un règim de rotació d’entre 2 i 3 mesos que impedia que la majoria de plantes poguessin fer llavor o fins i tot florir. A llarg termini aquesta gestió es considera incompatible amb la conservació de la formiguera petita ja que redueix significativament el número de flors de genciana cruciada durant l`època de vol dels adults i per tant impedeix la finalització del cicle vital de la papallona.

  • Conservació

Acord de custòdia

Amb l’objectiu poder aplicar una gestió dirigida a la conservació de la formiguera petita el 2021 l’entitat Paisatges Vius va establir un acord de custòdia a tres bandes amb la propietat i el ramader arrendatari. Segons l’acord, la propietat i el ramader cedeixen la gestió del prat a Paisatges Vius a canvi de compensar econòmicament al ramader pel lucre cessant (en aquest cas les bales d’herba que no podrà fer).

Accions de conservació

Les mesures que Paisatges Vius aplica a la microreserva per afavorir la formiguera petita són sobretot a nivell de gestió. Donat que no tot el prat és homogeni respecte a la presència i abundància de la planta nutrícia de la formiguera gran, les zones amb més gencianes es gestionen diferent que les zones on no hi ha la planta.

  • Zones amb planta nutrícia. Aquestes zones no es seguen ni es pasturen durant la primavera i estiu per evitar destruir les postes i les erugues. Al setembre, quan totes les erugues ja han caigut al terra, es procedeix a pasturar la zona per evitar que s’acumuli matèria orgànica i mantenir la riquesa florística del prat.
  • Zones sense planta nutrícia. Aquestes zones, tot i no presentar genciana cruciada, presenten una gran diversitat de plantes herbàcies i són gestionades per a proporcionar recursos a les papallones i altres pol·linitzadors. En aquest sentit es sega alhora que els darrers prats de les finques veïnes per aprofitar la seva maquinària. La sega tardana fa que la qualitat de l’herba sigui inferior a la que tindria amb una sega més primerenca.
  • Seguiment

A la microreserva es fan el seguiments les dues espècies amenaçades presents a l’espai.

Seguiment de la formiguera petita

El seguiment de la formiguera es fa a través de 3-5 visites a la microreserva entre el 15 de juny al 30 de juliol. En aquestes visites es compten el número de gencianes cruciades amb postes de formiguera petita i el número d’ous per planta.

Seguiment de la donzella de la bistorta

El seguiment de la donzella de la bistorta es fa a través de 3-5 visites a la microreserva entre el 15 de juny al 30 de juliol en les quals es compten tots els exempars objservats al llarg d’un transsecte predefinit.

Altres microreserves

Ir a Arriba