El 2022 es va continuar treballant en la recuperaió dels prats de la Mata, al Parc Natural del Sant Llorenç del Munt, alhora que es millora l’hàbitat de la blaveta de l’espantallops, una papallona amenaçada.
El 2019 Es va elaborar un pla per a la recuperació dels prats de la Mata, al municipi de Mura (Bages), dins el Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i propietat de la mateixsa Diputació de Barcelona.
Anualment Paisatges Vius va executant les accions que s’hi descriuen en el marc del conveni que manté amb la Xarxa de Parcs.
El 2022 les accions que s’hi van dur a terma van ser les següents:
Recuperació de prats
Es van recuperar 1,36 hectàrees de prats per mitjans mecànics amb un tractor amb desbrossadora de braç, Concretament es van recuperar els prats 4 i 5 segons el pla, amb 8 i 3 feixes respectivament. Es tracta de les zones amb els prats més embardissats ja que van ser els primers on es va notar l’abandonament de l’activitat ramadera.
Al fer-ho es va tenir especial cura de no malmetre els nombrosos arbres fruiters de varietats tradicionals que s’hi havien plantat, sobretot a la zona 5.
Manteniment de prats
Davant la manca d’un ramat que pugui fer el mateniment dels prats de manera tradicional és necessari fer-ho amb mitjans mecànics a través d’una sega anual. Aquests treballs es fan a l’hivern per allargar al màxim el període de floració de les plantes nectaríferes i així afavorir la fauna invertebrada.
La sega es fa de manera diferencial i respectuosa, és a dir que no es seguen tots els prats cada any ni tota la seva superfície es talla a la mateixa alçada. A més es repecten els arbustos dels marges i aquells arbustos que s’han deixat estratègicament al mig dels prats per a la nidificació d’ocells.
Plantació d’espantallops
Es van plantar 350 peus d’espantallops (Colutea arborescens), la planta nutricia de la blaveta de l’espantallops, una papallona amenaçada. La plantació es va fer a la part alta de dos marges, un situat a la zona 6 i un altre a la zona 1. La densitat de plantació era bastant elevada, amb una separació entre plantes d’un 25-35 cm. Els forats es van fer amb una barrina i al fons s’hi va posar substrat de transplantament.
Les plantes s’havien cultivat en viver a partir de llavors recol·lectades al Parc Natural i es van transplantar en alvèols forestals de 0,2 litres.
El mateix dia de la plantació es va fer el primer rec de suport gràcies a un dipòsit cedit pel Parc Natural.