Hàbitats

La microreserva ocupa una superfície de 10 hectàrees i és part d’una finca privada situada entre els 850 i els 900 metres d’altitud, amb orientació NE. Està situada a l’àmbit climàtic de la muntanya mitjana.

Està formada per un mosaic agroforestal amb prats seminaturals (50%) , marges arbustius (20%) i boscos caducifolis de roure martinenc (30%). Tant als prats com al sotabosc de la roureda hi ha abundància de les plantes nutrícies de la formiguera gran, sobretot d’orenga salvatge (Oringanum vulgare).

Propietat

La microreserva forma part d’una finca agroramadera de vaques de carn i és utilitzada per la pastura dels animals durant la tardor-hivern. Aquesta gestió es considera totalment compatible amb la conservació de la formiguera gran i, de fet, és la raó per la qual la població es manté.

Població prioritària

La població de la formiguera gran que existeix entre les comarques d’Osona i el Moianès té una estructura metapoblacional, és a dir que està formada per diverses subpoblacions aïllades entre elles però amb certa connectivitat gràcies als exemplars que es mouen d’una a l’altra.

Tot i que les subpoblacions acostumen a ser petites, la microreserva de Collsuspina és una de les més importants pel què fa a la densitat d’individus i per aquesta raó es considera prioritari de garantir la seva conservació a través de la seva protecció amb un acord de custòdia.

Amenaces: tancament dels espais oberts

La presència de la formiguera gran a la microreserva és un indicador que la gestió que s’hi feia fins al moment de la seva creació era adient, però s’havia detectat un increment significatiu de la superfície dels prats que estava sent ocupada per vegetació arbustiva. Aquesta pèrdua de qualitat dels espais oberts representava una amenaça per a la conservació de la població.

Acord de custòdia

La microreserva forma part d’una finca privada de més de 300 hectàrees dedicada a la ramaderia i l’agricultura. El 2021 es va establir un acord de custòdia entre la propietat  i l’entitat Paisatges Vius per a la creació de la microreserva per a la formiguera gran. L’objectiu que es pretén assolir amb  l’acord de custòdia és el manteniment de la població de formiguera gran a la finca i incrementar la seva densitat.

La microreserva és gestionada per la propietat segons els objectius i els compromisos establerts en l’acord de custodia amb l’assessorament tècnic de Paisatges Vius.

Gestió a la microreserva

Gestió agroramadera

Cap dels prats que conformen la microreserva es cultiven ja que o bé són pedregosos o tenen un pendent massa gran o una mida massa petita. Per aquesta raó es conserven com a prats naturals i són aprofitats com a pastura del ramat.

• Sega . Els prats de la microreserva no es seguen ja que la majoria són molt petits amb accés difícil amb maquinària agrícola gran.
• Pastura. Els prats i el sotabosc de la roureda es mantenen gràcies a un règim de pastura amb el ramat de 30-40 vaques de la propietat. Tota la microreserva forma part de la mateixa unitat de pastura, que està delimitada amb un tancat electrificat. El ramat només pastura a la microreserva a la tardor i a l’hivern ja que primavera i estiu és quan el cicle vital de la formiguera gran utilitza els prats i les plantes nutrícies.
• Adob. Els prats de la microreserva no es fertilitzen de cap manera més enllà de l’adob que els proporcionen les mateixes vaques que hi pasturen.

Gestió forestal

La formiguera gran es troba a les clarianes de la roureda i a l’ecotó entre els prats i el bosc, de manera que la gestió forestal és un tema important a nivell de conservació.

Recuperació d’espais oberts

El 2021 es van dur a terme una sèrie de treballs de millora dels espais oberts consistents en una eliminació de les plantes arbustives que estaven ocupant els prats i en la gestió dels seus marges per tal d’afavorir la biodiversitat en general i la població de papallones en participar.

A la microreserva es fan tres tipus de seguiment:

Seguiment de la formiguera gran

Es realitza un seguiment de la formiguera gran durant les 5 setmanes centrals del seu període de vol, és a dir, del 20 de juny al 20 de juliol. Es realitzen entre 3 i 5 visites cada any consistents en la realització d’un itinerari de 10 seccions que transcorren pels diferents hàbitats de la microreserva i s’anota el número, sexe i estat dels exemplars observats així com dades sobre el seu comportament reproductor i les plantes de les que s’alimenta.

Seguiment de lpapallones

L’objectiu d’aquest seguiment és descriure la població de papallones de la microreserva i avaluar-ne la tendència. Aprofitant les mateixes seccions del seguiment de la formiguera gran també es fa un seguiment de les altres espècies de papallones que hi ha a la microreserva. El protocol en aquest cas és el mateix que el CBMS, però el número de visites és inferior amb un mínim entre 3 i 5 (aprofitant el seguiment de la formiguera gran).

Seguiment de l’estat ecològic dels prats

Cada 3 anys es realitza un seguiment de l’estat ecològic dels prats de la microreserva basat en el Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels prats seminaturals (Casas, C i Salvat, A, 2015). El protocol consisteix en dividir la diagonal més llarga del prat en tres seccions i determinar el número d’espècies de plantes indicadores que hi ha en cada una de les seccions.