Distribució geogràfica
A Europa

La blaveta de l’espantallops té una àrea de distribució restringida a Espanya i nord d’Àfrica. L’espècie vicariant és la Iolana Iolas, la qual ocupa la meitat sud d’Europa, Turquia i Pròxim Orient.
A la península Ibèrica només es coneix a Espanya, on manté nuclis dispersos principalment a la meitat oriental. Hi ha poblacions a Andalusia, sud d’Extremadura, províncies de Madrid i Segovia, Sistema Ibèric meridional, Aragó i Catalunya.
A Catalunya

A Catalunya manté poblacions disperses i molt locals, especialment en Serres de la Depressió Central i al Prepirineu Occidental, més puntualment en indrets de la Serralada Prelitoral.
Les poblacions que havien estat documentades històricament al Pirineu i a la Serralada Litoral semblen totes extingides.

Distribució altitudinal
A Catalunya la majoria de les poblacions es troben entre els 100 i els 800 metres, excepcionalment a major altitud (fins als 1300 metres).
En canvi a la península Ibèrica el rang altitudinal va des del 100 fins al 1600 metres, amb 800m de mitjana. Bàsicament la seva distribució coincideix exactament amb el rang altitudinal de la planta Colutea spp.
Cicle vital

Imatge 2. Prats mesòfils entre masses boscoses a uns 900 metres d’altitud, a la Plana de Vic (Osona).
Hàbitat
La formiguera gran és una papallona típica de prats de la muntanya subalpina i la muntanya mitjana. En general es troba en prats més aviat secs i assolellats, amb herba curta i pobres en nutrients, però també pot viure en prats alpins i subalpins més humits. No te cap preferència pel substrat, ja que habita tant sobre sòls calcaris com granítics.
Tot i que el seu hàbitat òptim són els prats calcícoles i mesòfils (34.32) i els prats dalladors (38.23) (Imatge 2), segons les dades del seguiment de papallones a Catalunya (CBMS) també s’ha observat en els següents hàbitats (en parèntesis el número d’observacions):
- 81* Prats silicícoles i xeròfils de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny (51)
- 122* Prats silicícoles i mesòfils, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus (30)
- 36 Fenassars xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània (18) (Imatge 3)
- 8414 Landes de gòdua, acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa 13)
A la Península Ibèrica el seu hàbitat es troba prats o herbassars oberts enmig de boscos de roure de fulla petita, fagedes o pinedes. Aquests prats i herbassars són de tipus sec al Prepirineu i al Sistema Ibèric i de tipus humit al Pirineu.
Imatge 3. Prat de dall a 1.600 metres d’altitud, a la vall de Tor (Pallars Sobirà).

Els prats en primer terme i els situats al turó del fons, a uns 1.300 metres de distància, formen part de la mateixa metapoblació.
Estructura de la població
La blaveta de l’espantallops mostra una estructura metapoblacional, és a dir, diverses colònies separades entre elles mantenen certa connectivitat a través de la dispersió/migració d’exemplars d’una colònia a una altra.
La blaveta de l’espantallops té capacitat dispersiva, però hi ha diferències molt marcades en aquesta capacitat respecte mascles i femelles. Mentre que la majoria de femelles (el 72 % de la població, segons les estimacions d’un estudi) abandona l’àrea amb Colutea on s’ha desenvolupat, només una petita proporció dels mascles (9 %) fa el mateix. Tanmateix, la distància coberta pels mascles que es dispersen és major que la de les femelles, i pateixen també una major mortalitat en el procés.
El desplaçament diari mitjà observat és de 98 metres, fins a 1792m. I presenten una distància de dispersió menor de 550metres, amb un màxim registrat de 1490 m.
Requeriments

Europa
ESPÈCIE GAIREBÉ AMENAÇADA
No gaudeix de cap protecció europea
Espanya
Espècie de preocupació menor
No declarada amenaçada
Catalunya
ESPÈCIE VULNERABLE
Inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.
Tendència
A nivell europeu la Iolana iolas presenta una tendència poblacional decreixent.
A Catalunya no hi ha suficients dades per calcular les tendències a nivell regional.
Estat actual
A nivell europeu la blaveta de l’espantallops es considera una espècie gairebé amenaçada des de l’any 2009.
A Espanya aquesta espècie està considerada com una espècie de preocupació menor, no està amenaçada. No està inclosa a la valoració del Libro Rojo de los Invertebrados de España, encara que anteriorment s’havia citat com a Vulnerable per Munguira et al. 1991 i en diverses qualificacions en catàlegs regionals (Madrid, Castilla la Mancha i Extremadura).
A Catalunya està inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (setembre 2022) com a espècie vulnerable per la seva distribució restringida i en colònies molt locals, i la mida extremadament petita de la majoria de les poblacions.
Amenaces i problemàtiques
Pèrdua d’hàbitat
Augment de la fragmentació i aïllament de l’hàbitat
Incendis forestals
Canvi climàtic
Col·leccionisme
Objectius de conservació
Les principals amenaces de la blaveta de l’espantallops estan directa o indirectament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat per un canvi d’usos, per tant la seva conservació és factible a través de la protecció i la gestió si es defineixen els llocs prioritaris i les mesures a aplicar per frenar la seva tendència negativa. Els objectius de conservació de la blaveta de l’espantallops són els següents:
1 | Protecció i legislació
Redactar i aprovar un pla de conservació
Crear microreserves
2 | Gestió de l’hàbitat
L’hàbitat ideal per la blaveta de l’espantallops és …


Abans: Un prat mesòfil en un estat avançat d’emmatament i amb acumulació d’herba per falta de càrrega ramadera.
El prat després de ser recuperat: s’han eliminat els matolls del mig del prat, però s’han deixat els situats als marges.
En una microreserva per a la blaveta de l’espantallops s’haurien de tenir en compte els següents aspectes en l’àmbit de la gestió:
Treball de gestió | Òptim | Compatible | No compatible |
---|---|---|---|
Sega | Segar un cop l’any a partir del 20 d’agost, de dins cap a fora del prat. | Segar abans del 20 d’agost, però només a les zones on no hi ha presència de plantes nutrícies. | Segar abans del 20 d’agost, més d’una vegada i de fora cap a dins. |
Pastura | No pasturar o fer-ho a partir del 20 d’agost i amb una càrrega entre els 0,2 i 1,9 LU/ha. | Pasturar amb una càrrega superior a 1,9 LU/ha, però fer-ho a partir del 20 d’agost. | Pasturar abans del 20 d’agost. |
Obertura d’espais oberts | Recuperar nous espais oberts respectant les plantes nutrícies i alguns arbustos al part i tots els marges. | Recuperar nous espais oberts deixant només els arbustos dels marges. | Recuperar els espais oberts sense deixar arbustos als marges. |
Planta nutrícia | Incrementar la presència de plantes nutrícies plantant-ne en llocs estratègics | Protegir els peus de les plantes nutrícies quan es dalla o es pastura | No protegir les plantes nutrícies quan es dalla o es pastura. |
Formiga hoste | Col·locar pedres estratègicament per afavorir l’establiment de formiguers prop de les plantes nutrícies. | No retirar pedres o troncs al terra per evitar destruir els nius de les formigues hoste. | Retirar pedres i troncs dels prats i els marges |
Gestió dels prats seminaturals
Gestió de la pastura
Recuperació d’espais oberts
Gestió per a la planta nutrícia
Gestió per a la formiga hoste
Gestió a nivell de paisatge
3 | Gestió de l’espècie

Accions de reintroducció
4 | Seguiment i recerca
Caracteritzar les poblacions conegudes
Amb l’objectiu de dissenyar microreserves per la blaveta de l’espantallops s’han de caracteritzar les condicions que s’associen amb la seva presència (o amb la seva absència) i es proposa de mostrejar intensivament les principals poblacions conegudes per tal de recollir tot un seguit d’informació:
Tota aquesta informació s’integrarà finalment en una proposta de microreserva. Aquesta àrea a protegir hauria d’incloure sempre les clapes d’hàbitat que suporten la població/poblacions més importants del sistema metapoblacional, i que molt possiblement seran clau per mantenir viable l’espècie en aquesta zona. Així mateix, idealment una microreserva ha de contemplar la possibilitat que s’estableixi connectivitat entre les taques potencials d’hàbitat favorables per afavorir processos de dispersió i colonització.
Avaluar la tendència de l’espècie a Catalunya
Quan una població/metapoblació de blaveta de l’espantallops ha estat identificada i s’ha considerat necessari protegir-la a partir de la figura d’una microreserva, es fa del tot necessari aplicar un mètode de seguiment que aporti informació objectiva de com evoluciona aquesta població/metapoblació al llarg del temps. Aquesta informació és la que permetrà avaluar la gestió implementada en la microreserva. Una davallada de la població alertaria d’un problema que pot posar en perill la seva viabilitat i, per tant, ens indica la necessitat d’adoptar noves mesures de gestió. Contràriament, una estabilitat o un augment de la població al llarg del temps ens confirma que l’espai s’està gestionant correctament.
L’objectiu del seguiment serà obtenir un índex d’abundància anual de l’espècie amenaçada, que es pugui comparar de forma temporal al llarg dels anys.
La metodologia de seguiment d’una població de blaveta de l’espantallops és la següent: