Hàbitats
El conjunt dels prats naturals de la microreserva està constituït per un mosaic de prats submediterranis i mediterranis de diversa mena:
- En els sòls més profunds hi trobem joncedes (34.721) i fenassars (34.36),
- En els sòls més prims s’hi estableixen prats rics en espècies anuals, que tenen interès per a la conservació perquè són considerats Hàbitats d’Interès Comunitari de tipus Prioritari. Entre ells destaquen els que estan dominats pels pelagots (Stipa iberica, S. capillata), una gramínia molt típica de l’altiplà del Moianès i inclosos dins de la unitat 34.6322+.
- Als sòls prims també hi trobem timonedes assignables a la unitat 32.47, amb abundància de Thymus vulgaris, Santolina chamaecyparissus, Satureja montana, Teucrium polium subsp. polium…
Els marges dels espais oberts que conformen la reserva hi trobem sobretot restes de roureda de roure martinenc amb boix (41.7131+), i de pinedes secundàries de pi roig (42.5922+). En alguns punts, aquestes rouredes prenen un aspecte adevesat, amb alguns exemplars força vells i d’elevat interès paisatgístic.
Propietat
La microreserva inclou 3 finques de diferents propietaris privats i en algunes d’elles hi ha contractes d’arrendament vigents per a la seva gestió i aprofitament.
Població prioritària
La perlada de la filipèndula és una de les papallones més escasses de Catalunya per la desaparició continuada i sostinguda de les seves poblacions. A la microreserva de Castellterçol hi ha una bona població però el seu grau d’aïllament és molt gran. La seva baixa capacitat de dispersió i la manca d’hàbitats idonis a prop fa que la colonització natural cap a d’altres zones sigui molt complicada. Per això la conservació d’aquesta població es considera prioritària.
Amenaces
Tot i que el sòl prim que domina a tota la microreserva fa que no sigui viable el seu conreu més enllà dels petits camps que ja hi ha, recentment han aparegut noves activitats econòmiques que permetrien fer un aprofitament d’aquestes finques en forma de camps solars o plantacions tofoneres.
De fet, en els darrers anys ja s’han implantat dues petites plantacions dedicades a la producció de tòfones a la microreserva, una de les quals va afectar parcialment una zona de prats amb presència abundant de la planta nutrícia de la perlada de la filipèndula.
Els darrers prats naturals
A més, els prats on habita la perlada de la filipèndula representen la darrera mostra de prats naturals de tot el municipi de Castellterçol i també de la comarca del Moianès.
Acord de custòdia
Amb l’objectiu de conservar els darrers prats naturals del municipi de Castellterçol i de la comarca, el grup Conservem el Moianès va establir una col·laboració amb els propietaris i gestors de les finques en forma d’acord de custòdia verbal.
En aquest sentit, l’entitat va informar als propietaris dels valors naturals que hi havia a les seves finques i aquests van assumir el compromís de no realitzar cap activitat que poguès perjudicar els prats en general i a la papallona en particular.
Accions de conservació
En principi els acords de custòdia establerts amb els propietaris de les finques té una finalitat preventiva, és a dir, que es van establir bàsicament per garantir que no es duguin a terme accions que poguessin anar en contra de la conservació dels seus valors naturals.
A la microreserva els membres del grup Conservem el Moianès hi duen a terme diversos seguiments biològics per reforçar la justificació de l’elevat interès de conservar aquests espais. Així, a més de les papallones, s’hi duu a terme un seguiment de les plantes, els coleòpters, els ortòpters i altres insectes.
Seguiment de papallones
Precisament per la presència de la perlada de la filipèndula, el 2022 es va iniciar un seguiment de papallones a la zona segons la metodologia del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme). Es tracta d’un itinerari d’uns 1.500 metres de longitud (dividit en 13 seccions d’uns 100 metres de mitjana) que transcorren pels principals hàbitats de la microreserva. Altres papallones d’interès a la microreserva són la donzella de la cefalària i la lleonada de muntanya (Coenonympha glycerion), dues espècies gairebé amenaçades.
Seguiment de la perlada de la filipèndula
El seguiment de Brenthis hecate es fa a través d’entre 3-5 visites a la microreserva al llarg de l’època de vol de la papallona (15 de juny al 30 de juliol) en les quals es comptabilitzen i es georeferencien tots els adults detectats. El seguiment es fa aprofitant l’itinerari del CBMS, ja que es va dissenyar precisament tenint en compte els hàbitats idonis per l’espècie amenaçada.
